Enquitrèids
Enchytraeidae  | |
|---|---|
 Enchytraeus albidus | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Annelida |
| Classe | Clitellata |
| Ordre | Haplotaxida |
| Família | Enchytraeidae |
Els enquitrèids (Enchytraeidae) és una família d'oligoquets microdrils. S'assemblen a petits cucs de terra i inclouen tant espècies terrestres conegudes com a cucs que viuen en ambients terrestres altament orgànics, com algunes que són marines.[1]
El peculiar gènere Mesenchytraeus es coneix com «cucs de gel», ja que passen la major part de la seva vida dins de les glaceres, només pujant a la superfície en determinats moments de l'estiu.[2][3]
Enchytraeidae també inclou el cuc Grindal (Enchytraeus buchholzi), que es cria comercialment com a aliment per a peixos d'aquari.[4]
Hàbitats[modifica]
Els Enchytraeidae són relativament omnipresents. Viuen especialment:
- en sòls oligotròfics o àcids i ambients rics en matèria orgànica (torberes àcides, sòls paratorbers en particular), on, com a descomponedors, substitueixen els cucs de terra poc freqüents en aquests ambients;[5]
- en aigües marines, sorra costanera o estuaris.
Un cas especial són els cucs del gènere Mesenchytraeus (cucs del gel) que viuen a les glaceres i moren si s'exposen a temperatures uns graus per sobre del punt de congelació. Altres espècies presenten adaptacions al fred (per exemple, Stercutus niveus que es troba a densitats de més de 1000 individus per metre quadrat a mig hivern a l'humus forestal.[6] i els fluids corporals enriquits amb glicerol del qual són resistents a altes temperatures -15 °C (sobrefusió)) .
Ecotoxicologia[modifica]
Com altres cucs i organismes del sòl, poden bioconcentrar certs tòxics (metalls pesants,[7] més fàcilment biodisponibles en sòls àcids i oligotròfics) i així contribuir a la contaminació de la xarxa tròfica. Determinades espècies (per exemple: Fridericia peregrinabunda), sensibles a la contaminació del sòl, s'han proposat com a bioindicadors o biotests de toxicitat.[8]
Gèneres[modifica]
La família Enchytraeidae inclou els gèneres següents:
Segons NCBI (4 d'abril de 2011):
Segons WoRMS (4 d'abril de 2011):
- Achaeta Vejdovský, 1878
- Cernosvitoviella Nielsen & Christensen, 1959
- Christensenidrilus Dózsa-Farkas & Convey, 1998
- Cognettia Nielsen & Christensen, 1959
- Enchytraeina Bülow, 1957
- Enchytraeus Henle, 1837
- Epitelphusa Drago, 1887
- Fridericia Michaelsen, 1889
- Grania Southern, 1913
- Hemifridericia Nielsen & Christensen, 1949
- Henlea Michaelsen, 1889
- Lumbricillus Ørsted, 1844
- Marionina Michaelsen in Pfeffer, 1890
- Mesenchytraeus Eisen, 1878
- Neoenchytraeus Eisen, 1878
- Randidrilus Coates & Erséus, 1985
- Stephensoniella Cernosvitov, 1934
- Archienchytraeus Eisen, 1878
Segons ITIS (4 d'abril de 2011):
- Achaeta Vejdovsky, 1877
- Analycus Levinsen, 1883
- Aspidodrilus Baylis, 1914
- Bryodrilus Ude, 1892
- Bryohenlea Cernosvitov, 1934
- Buchholzia Michaelsen, 1887
- Cernosvitoviella Neilsen & Christensen, 1959
- Chirodrilus
- Cognettia Nielsen & Christensen, 1959
- Distichopus Leidy, 1882
- Enchylea Nielsen & Christensen, 1963
- Enchytraeus Henle, 1837
- Enchytronia Nielsen & Christensen, 1959
- Fridericia Michaelsen, 1889
- Grania Southern, 1913
- Guaranidrilus Cernosvitov, 1937
- Hemienchytraeus Cernosvitov, 1935
- Hemifridericia Nielsen & Christensen, 1949
- Henlea Michaelsen, 1889
- Lumbricillus Orsted, 1844
- Marionina Michaelsen, 1889
- Mesenchytraeus Eisen, 1878
- Pelmatodrilus Moore, 1943
- Propappus Michaelsen, 1905
- Stephensoniella Cernosvitov, 1934}}
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enquitrèids |
- ↑ Burgers, 2012.
- ↑ Hartzell et al., 2011, p. 1206-1213.
- ↑ Shain et al., 2001, p. 1480-3283.
- ↑ Bouguenec, 1992, p. 201-217.
- ↑ Hans-Jürgen i Kempf, 1998.
- ↑ Roswitha, Kiem i Pfeffer, 1998, p. 87-92.
- ↑ Roimageen, 2004, p. 81-88.
- ↑ An i Yang, 2009, p. 325-329.
Bibliografia[modifica]
- An, Youn-Joo; Yang, Chang-Yong «Fridericia peregrinabunda (Enchytraeidae) as a new test species for soil toxicity assessment» (en anglès). Chemosphere, 77(3), octubre 2009.
- Bouguenec, V. «Oligochaetes (Tubificidae and Enchytraeidae) as food in fish rearing: a review and preliminary tests» (en anglès). Aquaculture, 102(3), març 1992. DOI: 10.1016/0044-8486(92)90149-F. ISSN: 0044-8486.
- Burgers, A. Soil Biology (en anglès). Elsevier, 2012. ISBN 978-0-323-14658-6.
- Hans-Jürgen, Otto; Kempf, Matthis. Écologie forestière (en francès). Éditions de l'Institut pour le développement forestier, 1998.
- Hartzell, Paula L.; Nghiem, Jefferson V.; Richio, Kristina J.; Shain, Daniel H. «Distribution and phylogeny of glacier ice worms (Mesenchytraeus solifugus and Mesenchytraeus solifugus rainierensis)» (en anglès). Canadian Journal of Zoology, 83(9), febrer 2011. DOI: 10.1139/z05-116.
- Roimageen, A. «Heavy metal concentrations in Enchytraeidae (Oligochaeta) in the Niepoimageomice Forest» (en anglès). Ecotoxicology and Environmental Safety, 57(1), gener 2004.
- Bauer, Roswitha; Kiem, Rita; Pfeffer, Michael «Winter survival and cold hardiness in Stercutus niveus (Oligochaeta; Enchytraeidae)» (en anglès). Applied Soil Ecology, 9(1)-9(3), setembre 1998.
- Röhrig, Rüdiger; Langmaack, Marcus; Schrader, Stefan; Larink, Otto «Tillage systems and soil compaction—their impact on abundance and vertical distribution of Enchytraeidae» (en anglès). Soil and Tillage Research, 46(1)-46(2), 25-05-1998, pàg. 117-127.
- Schlaghamerský, J.; Kobetičová, K. «The impact of cattle pasturage on small annelids (Annelida: Enchytraeidae, Tubificidae, Aeolosomatidae) in grasslands of the White Carpathians (Czech Republic)» (en anglès). European Journal of Soil Biology, 42 (suplement 1), novembre 2006, pàg. S305-S309.
- Shain, Daniel H.; Mason, Tarin A.; Farrell, Angela H.; Michalewicz, Lisa A. «Distribution and behavior of ice worms (Mesenchytraeus solifugus) in south-central Alaska» (en anglès). Canadian Journal of Zoology, 79(10), 2001. DOI: 10.1139/cjz-79-10-1813. ISSN: 1480-3283.