Enric Adroher i Pascual
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juny 1908  Girona |
| Mort | 10 desembre 1987 (79 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Altres noms | Gironella |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista |
| Partit | Partit Obrer d'Unificació Marxista |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Isabel Peiró Polo |
| Germans | Antònia Adroher i Pascual |
Enric Adroher i Pascual (Girona, 10 de juny de 1908 - Barcelona, 10 de desembre de 1987) fou un polític català, també conegut pel malnom de Gironella. Treballà com a mestre d'escola. El 1928 s'afilià a FAI i publicà els seus primers articles a "Solidaridad Obrera". L'any 1930 ja es considerava un comunista i milità a la Agrupación Comunista de Madrid. El 1931 era membre del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol. El 1934 participà en l'organització de la Federació Catalana de Treballadors de l'Ensenyament (FCTE), dins la UGT, de la qual fou elegit secretari general, i col·laborà al diari La Batalla.
Fou fundador, militant i dirigent del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el 1935. Quan esclatà la guerra civil espanyola fou representant del POUM al Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Participà en els fets de maig, fou detingut, i passa una setmana en una txeca i després fou processat acusat de col·laboració amb els feixistes, condemnat a 15 anys de presó. Amb la victòria franquista a la guerra civil espanyola hagué d'exiliar-se a França i després a Mèxic, on fou impulsor del moviment pels Estats Units Socialistes d'Europa. En 1962 organitza i participa a l'anomenat "Contuberni de Münich". El 1976 encapçalà una escissió de signe socialdemòcrata al si del POUM que s'integrà al Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C). L'any 1978 és elegit President del Consell Català del Moviment Europeu. El 1985 rebé la Gran Cruz de Isabel I la Católica i el 1986 la Creu de Sant Jordi. El juny del 1987 signà una carta dirigida a Mikhaïl Gorbatxov, secretari general del PCUS, demanant-li que fes públiques les dades que poguessin existir, en els arxius soviètics, sobre el segrest i posterior assassinat d'Andreu Nin.
Fons personal[modifica]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per diversos membres de les famílies Isgleas Alsina i Adroher Isgleas (principalment de Francesc Isgleas i Flora Isgleas, per una banda, i d'Enric Adroher, per una altra). Inclou documentació personal i familiar, produïda en funció de les seves activitats professionals i, especialment, la generada com a resultat de la militància política i sindical en temps de l'exili i la Transició democràtica. Destaca, a més, la sèrie de correspondència i d'obra creativa.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «FRANCESC ISGLEAS I PIERNAU - FLORA ISGLEAS I ALSINA - ENRIC ADROHER I PASCUAL (GIRONELLA)». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].
Bibliografia[modifica]
- Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès, Pelai (coords.). Diccionari biogràfic del moviment obrer dels Països Catalans. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 36.
Enllaços externs[modifica]
- Fons Francesc Isgleas Piernau - Flora Isgleas i Alsina - Enric Adroher i Pascual (Gironella) a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- Tret de marxists.org (amb llicència GFDL).
- https://fcampalans.cat/arxiu/uploads/fons_biografic/pdf/separata30web.pdf
- https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/85989/110992