Enric Duran i Giralt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnric Duran i Giralt

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista social, economista Modifica el valor a Wikidata
MovimentAnticapitalisme, decreixement i moviment cooperatiu Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): enricdurang Modifica el valor a Wikidata

Enric Duran i Giralt (Vilanova i la Geltrú, 23 d'abril de 1976) és un economista i activista català implicat en la Consulta per l'abolició del deute extern (1999/2000), el Moviment de Resistència Global (2000/2002), la Campanya contra el Banc Mundial (2001) i la Campanya contra l'Europa del Capital, la Crisi i la Guerra (2002). Ha estat impulsor de projectes com l'agència de notícies liberinfo.net (2002), de l'Infoespai de la Vila de Gràcia (2003-2007), de Temps de Re-voltes (2008),[1] de la Cooperativa Integral Catalana (des de 2010) i de FairCoop (des de 2014).

L'any 2008 va anunciar que s'havia apropiat d'una quantitat important de diners de les entitats bancàries com una forma de denúncia del sistema financer i de les seves actuacions.[2]

Desobediència a la banca i publicació de Crisi[modifica]

El dia 17 de setembre de 2008 anuncià que s'havia «reapropiat» de 492.000 € de 39 entitats financeres,[3][4] que va destinar a editar i distribuir els 200.000 exemplars de la publicació Crisi, així com a finançar projectes transformadors dels moviments socials catalans. Ell mateix qualificà aquesta acció, a la que donà publicitat i difusió i tingué repercussió en els mitjans de comunicació internacionals, com a forma de desobediència civil no violenta. Es tracta d'una fusió d'aquesta tradició desobedient amb la pràctica d'atracar bancs de grups i persones anarquistes com Los Solidarios, Buenaventura Durruti, Quico Sabaté o Salvador Puig Antich i la pràctica expropiadora de Lucio Urtubia però adaptada al capitalisme globalitzat del segle xxi, sense violència i aprofitant la primacia que pels bancs té en la concessió de crèdit enfront d'altres aspectes com el control del risc d'impagament. Per aquesta acció se l'ha conegut com a Robin dels bancs.[5]

A la publicació Crisi, Duran destaca, entre les motivacions que el portaren a planificar i executar aquesta acció, la teoria del decreixement així com els arguments exposats al documental Money as debt (2006) del cineasta canadenc Paul Grignon, on s'explica el funcionament de les entitats bancàries i concretament la manera com es crea el diner a partir de la generació de deute.

Des d'aquell dia 17 de setembre, Duran es trobava en un indret desconegut esperant la denúncia d'alguns dels 39 bancs afectats, i, en funció d'això, decidir si s'entregava. A la vegada, a Crisi realitza una crida a la continuat de la seva acció mitjançant el boicot social als bancs retirant-ne els dipòsits i/o deixant de pagar els deutes contrets.

Detenció i primeres imputacions[modifica]

Posteriorment, en una sèrie de comunicats, Duran va anunciar que tornaria a Catalunya el 17 de març de 2009 malgrat les denúncies interposades per diverses entitats financeres. La seva intenció era participar, sis mesos després d'anunciar la seva acció, en les eventuals respostes que es donessin per part dels moviments socials i la societat a l'aprofundiment de la crisi econòmica.

El dia 17 de març de 2009 va ser detingut pels Mossos d'Esquadra. La detenció es va produir en l'edifici històric de la Universitat de Barcelona el dia abans del polèmic desallotjament de l'estudiantat contrari al Procés de Bolonya per part de la policia catalana. Dos dies després el jutjat número 29 de Barcelona va decretar presó sense fiança per a Duran.[6] Al cap de dos mesos, però, va sortir-ne pagant una fiança de 50.000 euros.

El novembre de 2011 es va presentar per primera vegada davant d'un jutge civil demanant la nul·litat d'un contracte amb el BBVA. Durant el mateix mes la fiscalia va demanar 8 anys de presó per ell, acusant-lo d'un delicte continuat de falsedat documental i d'insolvència punible.[7] Va ser condemnat a retornar a l'entitat 24.000 euros.[8]

Publicació de Podem![modifica]

Podem! és una publicació que va sortir al carrer el 17 de març de 2009 de les mans del Col·lectiu Crisi com a suport de l'acció de Enric Duran de desobediència al poder bancari. En aquesta publicació s'informa sobre el perquè de la crisi finacera mundial iniciada el 2007, es plantegen diverses alternatives per fer-li front i s'encoratja a crear espais d'organització social que protegeixin les persones.

Les alternatives que es plantegen a la publicació són les cooperatives integrals, la banca ètica i banca sense interessos, un model cooperatiu d'habitatge de cessió d'ús, l'autogestió de la salut, el consum conscient i ecològic, l'educació llibertària i la Xarxa de Solidaritat Activa Contra els Desnonaments.

Procés judicial[modifica]

El 7 de febrer de 2013, Duran sol·licità la suspensió del seu judici previst per al 12 de febrer, al·legant diferències amb el seu advocat. Explicà que va estar informat només tres setmanes abans de la data prevista per al judici i de la resposta a les proves presentades (amb tots els testimonis rebutjats) que havia estat publicada el 4 d'octubre. Davant la impossibilitat d'aclarir aquesta situació amb el seu advocat, acordaren que ell també presentaria la seva renúncia.

El 8 de febrer, l'Audiència Provincial de Barcelona rebutjà la sol·licitud d'ajornament del judici i la renúncia presentada per l'advocat defensor, per considerar que la petició buscava evitar l'enjudiciament.[9] El 9 de febrer s'inicià una campanya de recollida de signatures demanant a l'Audiència Provincial, a la Fiscalia de l'Estat i a les 14 entitats bancàries, a favor de l'absolució d'Enric Duran.[10] Duran tornà a dirigir-se a l'Audiència amb un escrit publicat l'11 de febrer a fi d'insistir en la seva petició de suspensió i ampliar les argumentacions que justificaven aquesta petició.

Duran no es presentà al judici que havia de començar el dia 12 de febrer. Hi envià un apoderat, l'activista Xavier Borràs, que lliurà al tribunal un comunicat en què Duran justifica la seva incompareixença. Un amic de l'activista va llegir a les portes de l'Audiència aquest mateix comunicat, en què al·legà que s'estava vulnerant el seu dret a la defensa i se'l prejutjava quan no li permeten demostrar la seva argumentació amb els testimonis que «havien estat escollits pels seus coneixements i experiència», a més d'explicar que l'apropiació dels diners va ser motivada per un «estat de necessitat» que provenia del fet de conèixer informació fefaent que, ja l'any 2005, el crèdit bancari sense control acabaria en una gran crisi econòmica que s'acarnissaria en contra dels drets socials de la majoria de la població.

La Fiscalia i els advocats de les entitats denunciants van sol·licitar la crida i cerca de Duran, mentre el seu advocat insistí que el tribunal havia d'acceptar la renúncia com a lletrat defensor que havia presentat uns dies abans. L'advocat de l'acusat reprovà l'estratègia del seu defensat i va reconèixer que no se sentia a gust defensant-lo, però coincidia amb el seu client a sol·licitar la suspensió del procés per considerar que Duran no comptava amb les mínimes garanties.[11][12]

Obra publicada[modifica]

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Una seixantena de ciclistes participen en la primera Marxa pel Decreixement col·lectiu Temps de Re-voltes». 324.cat, 10-02-2008. [Consulta: 17 gener 2023].
  2. ↑ Díaz-roig, Laura. «El 'Robin dels bancs' porta ara l'activisme social als jutjats». Ara, 19-11-2011. [Consulta: 17 gener 2023].
  3. ↑ «Una estafa solidària». Vilaweb, 17-09-2008. [Consulta: 17 gener 2023].
  4. ↑ «El Robin Hood moderno, La Vanguardia, 17/09/2008». Arxivat de l'original el 2008-09-20. [Consulta: 18 setembre 2008].
  5. ↑ «'Robin': dels boscos als bancs». Avui, 17-09-2008. [Consulta: 17 gener 2023].
  6. ↑ «Ecodiari: Enric Duran, el decreixentista anti-bancs, parla des de la presó: «Al judici, la pregunta serà qui estafa qui»», 07-05-2009. [Consulta: 17 gener 2023].
  7. ↑ «La Fiscalia demana vuit anys de presó per al 'Robin Hood dels bancs'». Ara, 23-11-2011. [Consulta: 17 gener 2023].
  8. ↑ «El "Robin dels bancs", condemnat a tornar 24.000 euros al BBVA». 324.cat, 14-12-2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
  9. ↑ PDF Acta de la Sessió Segona de l'Audiència Provincial) Arxivat 2013-02-12 a Wayback Machine.
  10. ↑ Petició a l'Audiència Provincial, la Fiscalia de l'Estat i a les 14 entitats bancàries denunciants: Absolució de l'Enric Duran
  11. ↑ Jesús Rodríguez. «Enric Duran no reconeix el tribunal i fa una crida a participar del 'temps del sí'». Directa.cat, 12-02-2013. Arxivat de l'original el 15 de febrer 2013. [Consulta: 14 febrer 2013].
  12. ↑ David García Vázquez. «El desobediente ‘Robin Hood de la banca’» (en castellà). El País, 12-02-2013. [Consulta: 14 febrer 2013].
  13. ↑ Montell, Jordi «A la recerca d'Enric Duran». Directa, 27-09-2022 [Consulta: 28 setembre 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Duran i Giralt
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Duran_i_Giralt&oldid=31654212»