Enric Granados i Campiña

Enric Granados
Enric Granados
Naixement	27 de juliol de 1867 Lleida
Defunció	24 de març de 1916 (als 48 anys) Canal de la Mànega
Nacionalitat	Catalunya
Ocupació	Compositor i pianista

Enric Granados i Campiña (Lleida, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català. És conegut per la seua obra pianística, especialment per la suite Goyescas (1911), en què va basar també l'òpera del mateix nom. Va crear l'escola de piano a Barcelona, que ha produït figures tan rellevants com Frank Marshall i Alícia de Larrocha. Va morir en el naufragi de la nau Sussex, al canal de la Mànega, en ser torpedinada per l'armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial. Havia rebut l'Orde de Carles III i la Legió d'Honor francesa. Junt amb Albéniz fou el creador de l'escola catalana moderna de piano.

El fons personal d'Enric Granados es conserva a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música de Barcelona: inclou l'epistolari amb cartes de Pau Casals, Enrique Fernández Arbós, Jules Massenet i d'altres.

Biografia

Primers anys

Enric Granados vist per Ramon Casas (MNAC).

Granados era fill de pare cubà - aleshores una província espanyola - i mare càntabra. Va nàixer a Lleida, on son pare estava destinat com a oficial de l'exèrcit. Sent encara un nen es va traslladar a Barcelona on va ingressar a l'Escolania de la Mercè, on va tenir ocasió d'estudiar piano (encara que ja destacava en l'instrument) amb el mestre Francesc Xavier Jurnet. Posteriorment va fer estudis de perfeccionament d'interpretació pianística amb Joan Baptista Pujol. Des dels tretze anys es va guanyar la vida com a pianista i el 1886 va donar el seu primer concert important com a solista. A partir de 1883 va estudiar amb Felip Pedrell composició i harmonia. El contacte amb Felip Pedrell va ser decisiu per la influència que aquest va desplegar sobre el jove Granados. En efecte, Pedrell era un enamorat de la tradició musical espanyola i amagava el somni d'un renaixement musical ibèric. Granados, com també Manuel de Falla i Isaac Albéniz, farà palesa aquesta influència en la seua obra.

Entre París i Barcelona

El 1887, va traslladar-se a París amb la intenció d'ingressar al Conservatori d'aquesta ciutat, però unes febres tifoides li ho van impedir. Tot i així va estar-se a París per tal de continuar els estudis amb Bériot, on va coincidir amb el pianista Ricard Viñes, amb qui compartiria habitació. El 1889 tornà a Barcelona on va donar un recital amb Malats i va actuar com a pianista en concerts dirigits per Crikboon, Manén, Casals i Tibaud. Comença a partir d'ací una carrera com a concertista d'èxit que, amb centre a Barcelona, on era una figura imprescindible del panorama musical, el va portar per Europa, on va tenir l'oportunitat de treballar amb Édouard Risler i Saint-Saëns. Els qui van tenir l'oportunitat d'escoltar les seues interpretacions, parlen de Granados com d'un pianista excepcional, sobretot en les obres de Chopin, Schumann i Grieg, amb els que estava unit per una afinitat espiritual. A Barcelona estrena la major part de les seues primeres obres per a piano i per a l'escena. Les primeres obres per a piano tenen encara l'estil i l'aroma de la música de saló sense gaudir de cap originalitat. Amb la col·laboració com a autor dels librettos d'Apel·les Mestres, va estrenar diverses òperes amb text català, que no han gaudit d'èxit ni de continuïtat als escenaris.

Primers èxits

El 1892 va contraure matrimoni amb Amparo Gal. En aquest any es publiquen també les seues Danses espanyoles per a piano, que van ser acollides amb gran èxit i van cridar l'atenció dels grans compositors de l'època, entre ells Grieg, Saint-Saëns i el rus Cesar Cui, teòric del Grup dels Cinc, a qui Granados va dedicar la dansa número 7 Valenciana. Aquestes obres, molt conegudes pel gran públic i de gran difusió, fan un tomb en la carrera de Granados, mostrant un gir personal cap a un nacionalisme tard-romàntic. Són peces encisadores, jovenívoles, originals i amb una particular varietat. L'òpera María del Carmen, d'ambient murcià, va ser estrenada a Madrid el 1898 amb gran èxit, que li valgué el reconeixement públic i una condecoració reial. El 1901, animat per la seua passió per l'ensenyament i també per la necessitat d'una estabilitat econòmica, va fundar l' Acadèmia Granados, després Acadèmia Marshall. Aquesta Acadèmia, que creará un estil particular d'interpretació, va ser dirigida per Granados fins que va marxar a Amèrica. Després va ser continuada pel seu deixeble, el pianista Frank Marshall, nascut a Mataró el 1883. L'Acadèmia Granados ha donat grans noms a la interpretació pianísica: Paquita Madriguera, Baltasar Samper, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater... Entre les seves deixebles predilectes, destaca la figura de la cantant Conxita Badia, per a qui va escriure vàries obres i a qui considerà una filla més. Els anys següents, Granados publica diverses obres per a piano i de cambra. L' Allegro de concierto (1904), premiat en un concurs del Conservatori de Madrid, abandona la línia "nacionalista" en cerca d'un virtuosisme netament romàntic. El 1905 va donar a conèixer a París les sonates d'Scarlatti que ell mateix havia transcrit i completat. Entre les obres de cambra cal destacar la Sonata per a violoncel i piano.

Francisco de Goya per Vicente López y Portaña

Granados i Goya

Granados sentia una vertadera passió pel temps de Francisco de Goya i l'ambient castissista que el pintor va saber retratar. Considerava Goya com "el geni representatiu d'Espanya". Posseïa diverses obres del pintor i, atès que Granados tenia bona traça per al dibuix i la pintura, va arribar a retratar-se ell mateix disfressat de "goyesc" i va produir diverses làmines amb motius inspirats en l'obra de Goya. D'aquesta devoció naixen els dos quaderns de Goyescas, per a piano, amb el subtítol "Los majos enamorados". Aquestes impressions musicals en 7 escenes, il·lustren el desenvolupament d'una passió amorosa entre dos "majos", des de la seua primera trobada fins a la tràgica mort del "majo" i la posterior aparció del seu espectre. Goyescas ha estat considerada desde diversos punts de vista; de vegades com una mena d'improvisacions, d'altres com una narració contínua amb l'ús del "leitmotiv" d'inspiració wagneriana, altres vegades s'ha criticat l'excessiva tendència a la repetició de passatges o frases, desembocant en una certa monotonia, que només pot salvar l'encertat tractament dels temes, del color, del ritme i de l'harmonia. Goyescas es va estrenar el 1911 al Palau de la Música Catalana. La consagració mundial de Granados esdevingué amb l'estrena de Goyescas a la Sala Pleyel de París el 1914. Tan gran va ser l'èxit que se li va concedir al músic la Legió d'Honor de la República Francesa. Filles de la passió pels ambients "goyescs" son també les Tonadillas, per a veu i piano, escrites sobre uns desafortunats textos de Fernando Periquet. Es tracta d'una sèrie de 10 cançons en les que Granados tracta de recrear l'ambient madrileny de finals del segle XVIII i principis del segle XIX, inspirat-se en les obres de Goya, des de la lluminositat dels cartrons per a tapissos al dramatisme dels Caprichos.

A Amèrica

El pelele de Francisco de Goya y Lucientes, obra que inspirà la peça homònima per a piano, sovint interpretada com a últim número de Goyescas.

Arran de l'èxit de la suite pianística Goyescas, l'Òpera de París va encarregar a Granados una òpera. El compositor va plantejar l'adaptació del material pianístic de Goyescas en obra lírica i va encarregar a Fernando Periquet el text, que evidentment s'havia d'encaixar en la música ja escrita. Granados es va traslladar a una casa que el músicòleg Kurt Schindler va deixar-li a Suïssa, on va rematar el treball. L'esclat de la Primera Guerra Mundial va desbaratar el projecte de l'estrena parisenca, i el Metropolitan Opera House de Nova York es va oferir per a la primícia. Granados i la seua esposa es van desplaçar a Amèrica malgrat l'aversió del músic als viatges per mar. En efecte, tota la seua vida s'havia resistit a embarcar-se, i fins i tot va declarar: " En aquest viatge deixaré els ossos ". L'estrena va ser el 26 de gener de 1916, amb un èxit apoteòsic. Va escriure una missiva al seu amic Ricard Viñes en què li deia: "Per fi he vist realitzats els meus somnis (...) Tota la meua alegria actual la sent més per tot allò que ha de venir que pel que he fet fins ara".

El viatge de tornada, que havia de ser en un vaixell espanyol – i per tant neutral i més segur en aquells temps de guerra – es va retardar arran que fou convidat a donar un recital a la Casa Blanca davant del president Wilson. Això va fer que en retardés la partida i hagués d'agafar un altre vaixell que anà a Anglaterra, on van prendre, a Liverpool el ferri francès Sussex amb destinació a Dieppe. En ser confós amb un vaixell de transport d'explosius, un dels temibles submarins alemanys UB-29 el va torpedinar al canal de la Mànega, entre Folkestone i Dieppe. Granados es llençà al mar i va ser hissat a una llanxa de salvament, però en veure la seua esposa debatent-se entre les ones, es va llançar a rescatar-la, sent engolits els dos per la mar el 24 de març de 1916. El vaixell, però, només s'enfonsà parcialment per la popa i fou remolcat fins a Boulogne-sur-Mer; moriren 80 persones més, i la majoria de tripulants i passatgers hi arribaren sans i estalvis: el camarot dels Granados, amb totes les seves pertinences, no patí cap dany.

Estil

Retrat de Granados realitzat per David Santsalvador. 1936.

L'estil de Granados és una original barreja que recull la gran tradició romàntica de Schumann i Chopin i l'impuls del nacionalisme musical, tan punyent a les acaballes del segle XIX. Granados no va sentir una especial atracció per Catalunya, més aviat la seua curiositat i interès es va lliurar a la música i l'art espanyol – fonamentalment madrileny – dels períodes clàssic i romàntic. El món de la tonadilla, el folclore urbà de Madrid, i l'admiració per Goya van inspirar-li les obres més destacades de la seua producció. Les seues millors obres es troben entre la producció pianística (Danses Espanyoles i Goyescas) i vocal (Tonadillas). L'obra orquestral no va deixar més que una mitjana impressió. Només l'Intermezzo de l'òpera Goyescas ha gaudit del favor del públic, encara que va ser escrit en l'últim moment i amb les consegüents presses i per necessitats purament escèniques, per tal de salvar un temps mort en el canvi de decorats. L'òpera Goyescas es ressent de l'obligat motlle que imposava la música ja escrita: l'estatisme de l'acció i la pobresa de l'argument, l'artificialitat i recargolament del text, passen factura a una obra que, per altra banda, musicalment compta amb valors evidents.

Anecdotari

• El fill de Granados, també de nom Enric Granados, va ser campió d'Espanya de natació de 100 metres lliures el 1923, i va nedar per primera vegada a Espanya en estil crol. La seva muller també va guanyar campionats de natació, i els seus fills, Enric i Jordi – néts del compositor – van ser també campions de natació en les modalitats de fons i mig fons.
• El 27 de juliol del 2011, per celebrar el seu naixement, Google, va dedicar-li un doodle.

Obres principals

Període	Títol	Instrumentació	Parts / Indicacions	Estrena
Obres per a piano
1885	Elvira: mazurka	Piano
1888	Dans le bois	Piano
1888 ca.	Álbum París 1888 /Àlbum de melodies	Piano	Inclou 22 peces breus
1888	En la aldea	Conjunt de pianos	Salida del sol - Maitines - El cortejo (marcha nupcial) - La oración - Regreso (marcha nupcial) - Canto recitado - La siesta - Danza pastoril - Final - La puesta de sol	Barcelona, Conservatori Superior de Música de Barcelona, 3-4-1984
1885-90 ca.	Dansa característica	Piano
1890 ca.	Canción árabe	Piano
1890 ca.	Moresca	Piano
1890 ca.	Capricho español	Piano
1890 ca.	Valses sentimentales	Piano	Vivo - Andante - Vivo - Dolente - Allegro appasionato - Andantino amoroso - Allegro pastoral en forma de vals - Sentimentale - Dolente - Allegro final
ca. 1890; pub. 1892-1900	Danses espanyoles	Piano	no 1, Galante - no 2, Oriental - no 3, Fandango - no 4, Villanesca - no 5, Andaluza - no 6, Jota - no 7, Valenciana - no 8, Sardana - no 9, Romantica - no 10, Melancolica - no 11, Arabesca - no 12, Bolero	Barcelona, Teatre Líric, 20-4-1890. E. Granados, piano
1890 ca.	Arabesca	Piano		Barcelona, Teatre Líric, 20-4-1890
--	Serenata española	Piano	(perduda)	Barcelona, Teatre Líric, 20-4-1890
1890-95 ca.	Dolora en la menor	Piano		Madrid, 27-11-1984
1890-95 ca.	Carezza - Clotilde - La sirena - Marcha real - Soldados de cartón	Piano
1891-93	Apariciones: valses románticos	Piano	Introducció: presto - Cadenciós - Vals alemany - Fantasmes - Pastoral - Sensible - Ves-te'n, tristor! - Andantino quasi allegretto - Vals vienès - ?... - Ecos
1892	Paisaje	Piano
1892	Cartas de amor	Piano	Cadencioso - Suspirante - Doliente - Apassionato
1893	Serenata	Piano
1895 ca.	Valses poéticos	Piano	Introducció: Vivace molto - Vals melòdic - Vals apassionat - Vals lent - Vals humorístic - Vals brillant - Vals sentimental - Vals papallona - Vals ideal	Madrid, 15-2-1895; Barcelona, Teatre Líric, 21-3-1895
1895	Piezas sobre cantos populares españoles	Piano	1. Preludio - 2. Añoranza - 3. Ecos de la parranda - 4. Vascongada - 5. Marcha oriental - 6. Zambra - 7. Zapateado
1895-96	Parranda-Murcia	Piano
1897	L'himne dels morts	Piano
1898 ca.	A la cubana, op. 36	Piano	1. Allegretto - 2. Un poco vivo
1898 ca.	A la antigua (bourrée)	Piano
1898 ca.	La góndola: escena poética	Piano
1900 ca.	Exquise: vals-tzigane	Piano
1900 ca.	A la pradera, op. 35	Piano
1900-01	Oriental	Piano
1901	Rapsòdia aragonesa	Piano
1903	Allegro de concierto	Piano		Madrid?, 1903?
1904	Escenas románticas	Piano	Mazurka - Berceuse - *** (Lento con estasi) - Allegretto - Allegro apasionado - Epílogo	Madrid, Unión Musical, 20-11-1904
1909-10	Vals de concert	Piano
1909-10	Azulejos	Piano	Obra començada per Isaac Albéniz i completada per Granados	Barcelona, Palau de la Música Catalana, 11-3-1911. E. Granados, piano
1910-12 ca.	Jácara (danza para cantar y bailar), op. 14	Piano
1911	Goyescas	Piano	Llibre 1: no 1, Los requiebros - no 2, Coloquio en la reja - no 3, El fandango de Candil - no 4, Quejas ó la maja y el ruiseñor Llibre 2 : no 5, El amor y la muerte - no. 6 La serenata del espectro El pelele (obra independent, sovint s'interpreta com a la peça no 7 de la suite)	Barcelona, Palau de la Música Catalana, 11-3-1911 (Llibre 1); Teatre Principal (Terrassa), 29-3-1914 (improvisació sobre el tema d'"El pelele"); Barcelona, Palau de la Música Catalana, 5-3-1915 ("El pelele"); París, Salle Pleyel, 2-4-1914 (Llibre 2). E. Granados, piano
publicat 1912	Dos impromptus	Piano	1. Vivo e appasionato - Impromptu de la codorniz
pub. 1912	Escenas poéticas	Piano	1a sèrie: 1. Berceuse - 2. Eva y Walter - 3. Danza de la rosa—2a sèrie: 1. Recuerdo de países lejanos - 2. El ángel de los claustros - 3. Canción de Margarita - 4. Sueños del poeta
1912	Fantasia (Cheherezada), op. 34	Piano	Datada el 28-12-1912
1912-13	Libro de horas	Piano	1. En el jardín - 2. En invierno (La muerte del ruiseñor) - 3. Al suplicio	Barcelona, 23-3-1913
--	Danza lenta, op. 37	Piano		Barcelona, 8-5-1915
--	Escenas infantiles: miniaturas, op. 38	Piano	1. Recitando - 2. Pidiendo perdón - 3. El niño duerme - 4. Niño que llora - 5. Séptima melodía
--	Cuentos de la juventud	Piano
--	Marche militaire	Piano		Barcelona, 31-10-1915
publ. 1914	Impromptu (allegro assai), op. 39	Piano
--	2 Marxes militars	Piano a 4 mans
OBRES ORQUESTRALS
1899	Marxa dels vençuts	Orquestra		Barcelona, Societat Musical de Barcelona, 31-10-1899
1899	Suite sobre cants gallecs	Orquestra		Barcelona, Societat Musical de Barcelona, 31-10-1899
1908	Dante	Orquestra i mezzosoprano (només a la segona part) (Partitura)	1. L'entrada a l'infern - 2. Paolo e Francesca	Barcelona, Palau de la Música Catalana, 6-1908
1909 ca.	Concert per a piano i orquestra	Orquestra i piano	Inacabat: es conserva incomplet el primer moviment (Lento-Allegro grave ma non molto) i una pàgina del segon (Andante)	Perdut, el manuscrit original va ser trobat en 2009 per Melani Mestre; edició: 2010; reconstruït el primer moviment per Melani Mestre afegint-hi un segon moviment (a partir de la Dansa Espanyola nº2 i el "Capriccio Español") i l'Allegro de concert com a tercer moviment; estrena: Lvov (Ucraïna), 27 d'octubre de 2010
1910	Elisenda: suite	Veu, piano, flauta, oboè, clarinet, quintet de corda, arpa	Sobre text d'Apel·les Mestres. 1. El jardí d'Elisensa - 2. Trova - 3. Elisenda - 4. La tornada o Final	Barcelona, Sala Granados, 7-7-1912
1911	Cant de les estrelles	Orquestra i cor		Barcelona, Palau de la Música Catalana, 1911
1916	Navidad	Orquestra de cambra (doble quintet de vent, cordes, piano)	A partir de La cieguecita de Betania	Madrid, Sociedad Nacional de Música, 31-5-1916
1916	Dansa dels ulls verds	Orquestra	A partir de La cieguecita de Betania	Nova York, Maxine Elliot Theater, 10-2-1916
?	Dansa gitana	Orquestra
?	La nit del mort (Poema desolación)	Orquestra
?	Suite oriental	Orquestra	Incompleta
MÚSICA DE CAMBRA
1888 ca.	Cant (Melodia)	Violoncel	De l'Álbum París 1888
1895 ca.	Quintet amb piano en sol menor, op. 49	Quartet de corda i piano	Allegro - Allegretto quasi andantino - Molto presto	Madrid, Salón Romero, 15-2-1895
1895 ca.	Trio, op. 50	Violí, violoncel i piano	1.Poco allegro con espressione - 2.Scherzetto - 3.Duetto - 4.Finale	Madrid, Salón Romero, 15-2-1895
1903	Melodia	Violí i piano		Barcelona, Teatre Eldorado, 21-6-1903
1914	Serenata	2 violins i píano		París, Salle Pleyel, 4-4-1914
1915	Madrigal	Violoncel i píano		Barcelona, Sala Granados, 2-5-1915
1915	Trova	Violoncel i píano	Arranjament del segon moviment d'Elisenda	Barcelona, Sala Granados, 2-5-1915
--	Danza gallega	Violoncel i piano
--	Sonata per a violoncel i piano	Violoncel i piano
--	Romança	Violí i piano
--	Sonata	Violí i piano	Només el primer moviment; n'hi ha esborranys per als altres tres
--	Tres preludis	Violí i piano	1. La góndola - 2. El toque de guerra - 3. Elevación
--	Trio	2 violins i viola
--	Escena religiosa	Orgue, violí, piano, timbal
--	Intermedis per a la missa de casament de Dionisio Conde	Quartet de corda, arpa, orgue	Marcha - Meditación
--	Petita romança	Quartet de corda
MÚSICA VOCAL
1894	s/t "A mi queridisimo Isaac"	Veu i piano	Partitura autògrafa inèdita conservada al Museu d'Art de Girona
1900	La boira	Veu i piano		Barcelona, Sala Chaissagne, 13-2-1902. Marina Cañizares, sop.
--	Canto gitano	Veu i piano
1902	Cançó d'amor	Veu i piano	Poema de J. M. Roviralta
1910	Colección de tonadillas escritas en estilo antiguo sobre textos de F. Periquet	Veu i piano	Amor y odio – Callejeo - El majo discreto - El majo tímido - El mirar de la maja - El tra-la-la y el punteado - La maja de Goya - La Maja Dolorosa I, II y III, Ay majo de mi vida!, Oh muerte cruel!, De aquel majo amante - Las currutacas modestas - Sí al retiro me llevas - El majo olvidado	Barcelona, Palau de la Música Catalana, 10-6-1914
--	Elegia eterna	Veu i piano	Poema d'Apel·les Mestres	Barcelona, Palau de la Música Catalana, 10-6-1914
--	L'ocell profeta	Veu i piano	Poema de la comtessa de Castellà	Barcelona, 22-6-1911
1914-15	Canciones amatorias	Veu i piano (sobre textos del Romancero general)	Mañanica era - Mira que soy niña - Serranas de Cuenca (lletra de Luis de Góngora) - Lloraba la niña (poema de Góngora)- No lloréis, ojuelos (poema de Lope de Vega) - Descúbrase el pensamiento - Gracia mía	Barcelona, Sala Granados, 5-4-1915
--	Cançoneta, op. 51	Veu i piano	Poema d'Apel·les Mestres
--	L'herba de l'amor	Cor
--	Balada	Veu i piano
--	Canción	Veu i piano
publ. 1916	Canción del postillón	Veu i piano
OBRES LÍRIQUES
1895	Miel de la Alcarria, op. 54	Música incidental per al drama en 3 actes de Josep Feliu i Codina		1895
1897-98	Ovillejos	Sainet líric en 2 actes de Josep Feliu i Codina
1898	María del Carmen	Òpera sobre llibret de Josep Feliu i Codina		Madrid, Teatro Parish, 12-11-1898; Barcelona, Teatre Tívoli, 31-5-1899
1899	Blancaflor	Drama líric en un acte d'Adrià Gual		Barcelona, Teatre Líric, 30-1-1899
1899-1900	Petrarca	Drama líric en un acte amb llibret d'Apel·les Mestres		(no es va estrenar)
1901	Picarol	Peça lírica en un acte d'Apel·les Mestres		Barcelona, Teatre Tívoli, 28-2-1901
1903	Follet	Òpera en tres actes amb llibret d'Apel·les Mestres		Barcelona, audició privada al Gran Teatre del Liceu, 4-4-1903 (no va tenir èxit i no va estrenar-se públicament)
1906	Gaziel	Poema en tres escenes sobre llibret d'Apel·les Mestres		Barcelona, Teatre Principal, 27-10-1906. Jaume Pahissa i Jo, dir.
1911	Liliana	Poema en una escena sobre llibret d'Apel·les Mestres		Barcelona, Palau de les Belles Arts, 9-7-1911
1915	La cieguecita de Betania (El portalico de Belén)	Òpera per a nens sobre llibret de Gabriel Miró. Per a veus de nen i conjunt de cambra.		Barcelona, casa de Granados a Vallcarca, 1-1916. Interpretada pels fills de Granados i Miró
1916	Goyescas	Òpera en 2 actes amb llibret de Fernando Periquet y Zuaznabar		Nova York, Metropolitan Opera House, 26-1-1916
?	Torrijos	Música incidental

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Granados i Campiña

• (castellà) Joaquín Achúcarro, Comentaris a la gravació de la suite "Goyescas" per a piano. . Madrid: RCA Records, 1980. D.L. M 8232-80
• (català) Antoni Carreras i Granados. Granados. (Gent Nostra; 61). Barcelona: Nou Art Thor, 1988. ISBN 84-7327-173-4.
• (anglès) Walter Aaron Clark. Enrique Granados. Poet of the piano. Oxford: University Press, 2006. ISBN 0-19-514066-4
• (castellà) Carlos Gómez Amat, Historia de la Música Española. Siglo XIX. Madrid: Alianza Música, 1984. ISBN 84-206-8505-4
• (castellà) Antonio Iglesias. Enrique Granados (su obra para piano). 2 vols. Madrid: Editorial Alpuerto, 1985-1986. ISBN 84-381-00-99-6 i 84-3810101-1
• (català) John W. Milton. El rossinyol abatut. Enric Granados, una vida apassionada (1867-1916). Lleida: Pagès Editors, 2005. ISBN 84-9779-314-5
• (anglès) Antonio Ruiz-Pipó, Article sobre Enric Granados a The new Grove Dictionary of music and musicians. Londres, 1998. ISBN 1-56159-174-2
• (castellà) Pablo Vila San-Juan, Papeles íntimos de Enrique Granados. Barcelona: Amigos de Granados, 1966.

Enllaços Externs

• Fons Enric Granados de la Biblioteca de Catalunya
• (anglès) USA History Breu ressenya història de l'enfonsament del ferri Sussex.
• (castellà) Excel·lent anàlisi de Goyescas per Jesús Herrera. Escolta d'alguns fragments i enllaços
• (català)(castellà)(anglès) Acadèmia Marshall Continuadora de la tradició musical d'Enric Granados
• (anglès) Comentaris sobre l'òpera María del Carmen a Zarzuela.net
• (castellà) El Poder de la Palabra Breu esbós biogràfic i escolta d'algunes obres