Enric III de Castella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enric III de Castella, segons José Mª Rodríguez Losada. Quadre de 1892-94 situat a l'Ajuntament de Lleó.

Enric III de Castella el Malalt (Burgos 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella i Lleó (1390-1406).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Primer fill de Joan I de Castella i la seva primera esposa Elionor d'Aragó, va néixer a Burgos el 4 d'octubre de 1379. Fou germà del també rei Ferran I d'Aragó, que fou escollit rei d'Aragó el 1412 després del Compromís de Casp i quan Enric III ja havia mort.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

Abans de ser elevat al tron va ostentar el títol de Príncep d'Astúries, càrrec creat per a ell el 1388 i que a partir d'aquest moment serà el títol designat a l'hereu reial. Succeí el seu pare al tron de Castella i Lleó el 1390, però no va assumir el poder efectiu fins al 2 d'agost de 1393, a l'edat de 13 anys, després d'un tumultuós període de canvis en la regència.

Va poder pacificar a la noblesa i restaurar el poder reial, amb el suport dels nobles de segona fila i desplaçant així els seus parents més poderosos (com Alfons Enríquez i Elionor de Navarra). Derogà privilegis abans concedits a les Corts de Castella, com l'alcabala i el dret a assistir al Consell Reial, impulsà la figura dels corregidors a les ciutats, i sanejà l'economia del Regne de Castella. Així mateix, disminuí les persecucions contra els jueus promulgant diversos edictes contra la violència, que havia sigut particularment greu en 1391.

El 1395 es produeix la Destrucció de Gijón, que acaba amb la revolta d'Alfonso Enríquez[1]

Política exterior[modifica | modifica el codi]

Durant el seu regnat, la flota castellana va obtindre diverses victòries contra els anglesos; el 1400 va enviar una flota de guerra que va destruir la base pirata de Tetuan, a l'Àfrica del Nord. El 1402 va començar la colonització de les Illes Canàries, enviant a l'explorador francés Jean de Béthencourt.

Va aturar una invasió portuguesa, iniciada el 1396 amb un atac a Badajoz, consolidant finalment la pau amb l'acord firmat amb Joan I de Portugal el 15 d'agost de 1402.

Va donar suport a les pretensions pontifícies del Papa Benet XIII d'Avinyó i va reprendre la campanya contra el Regne de Granada, aconseguint una important victòria a Collejares, prop d'Úbeda el 1406, encara que no va poder completar-la al sobrevenir-li la mort. També va enviar a dos ambaixades davant de Tamerlà, la primera encapçalada per Hernán Sánchez de Palazuelos i la segona per Ruy González de Clavijo.

Tractat de Baiona[modifica | modifica el codi]

El 1388, i en virtut del Tractat de Baiona, es va concertar el seu casament amb Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant, duc de Lancaster, i Constança de Castella. Aquesta última era filla de Pere I el Cruel i neboda del seu avi Enric II de Castella. Això va permetre culminar el conflicte dinàstic, refermar a la Casa de Trastàmara, i establir la pau entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de Castella.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 1393 es casà a la catedral de Madrid amb Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant i Constança de Castella. D'aquesta unió nasqueren:


Enric III va morir el 25 de desembre de 1406 a l'edat de 27 anys. Amb la seua salut afectada, els últims anys ja havia delegat part del poder efectiu en el seu germà Ferran d'Antequera. A la mort del rei, i davant la minoria d'edat del seu fill, Ferran d'Antequera i Caterina de Lancaster actuaren de regents.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Boletin de la Real Academia de la Historia. tom CXCVII, n.III (en castellà). Real Academia de la Historia, 2000, p. 432. 


Precedit per:
Joan I
Rei de Castella
Rei de Lleó

13901406
Succeït per:
Joan II
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric III de Castella