Enric II de Brabant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enric II de Brabant (nascut el 1207, mort a Lovaina l'1 de febrer de 1248), va ser duc de Brabant (1235-1248). Era el fill d'Enric I, primer duc de Brabant, i de Matilde de Boulogne.

Acabat de néixer, va ser promeès amb una filla de Felip de Suàbia, rei dels Romans i competidor d'Otó IV de Brunswick. El seu pare el va donar com a ostatge en diverses ocasions, i apareix en les cartes i diplomes al costat del seu pare des 1221. Va ser nomenat cavaller el 1226. El 1228, es va distingir en una campanya contra l'arquebisbe de Colònia.

Va succeir al seu pare el 1235. El 1237, va participar en la guerra entre el bisbe de Lieja i la família de Limburg, i després en les lluites de poder que es van desfermar després de la mort del bisbe per l'elecció del seu successor. La guerra va acabar el 1243. Després d'aquesta data, no va tenir més intervenció en els assumptes de l'Imperi, dedicant-se a la gestió del seu ducat.

Enric II va ser enterrat amb la seva segona esposa Sofia de Turíngia, en un mausoleu en el cor de l'església de l'abadia cistercenca de Villers-en-Brabant. El va succeir el seu fill Enric III.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

Es va casar abans de 1215 amb Maria de Hohenstaufen (1201 † 1235), filla de Felip de Suàbia, Rei dels Romans i d'Irene Àngel. Van ser pares de:

Vidu, es va tornar a casar el 1240 amb Sofia de Turíngia (nascuda 1224, morta 1275), filla de Lluís IV, landgrave de Turingia i d'Isabel d'Hongria. Van ser pares de:

  • Enric I (nascut el 1244, va morir el 1308), Landgravi d'Hesse, tronc de la casa de Hesse;
  • Elisabeth (va néixer el 1243, va morir el 1261), es va casar en 1254 amb Albert I (nascut en 1236, va morir 1279), duc de Brunswick-Lüneburg.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Alphonse Wauters, «Henri II», Académie royale de Belgique, Biographie nationale, vol. 9