Enric II de Savoia-Nemours
  | |
| Nom original | (fr) Henri II de Savoie-Nemours |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 7 novembre 1625 París |
| Mort | 14 gener 1659 (33 anys) París |
| Arquebisbe catòlic | |
| 1651 – 1657 ← Léonore d'Estampes de Valençay – Antonio, Cardinale Barberini → Diòcesi: arquebisbat de Reims | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Dinastia Savoia |
| Cònjuge | Marie de Nemours (en)  |
| Pares | Enric I de Savoia-Nemours i Anna d'Aumale |
| Germans | Lluís I de Savoia-Nemours i Carles Amadeu de Savoia-Nemours |
 | |
Enric II de Savoia-Nemours, nascut a París el 7 de novembre de 1625, mort a París el 14 de gener de 1659, fou un home d'església francès del segle xvii. Fou arquebisbe de Reims de 1651 a 1657 i va heretar a la mort del seu germà Carles el 1652 els títols de comte de Ginebra, duc de Nemours i i duc d'Aumale a més d'alguns altres menors.
Biografia[modifica]
Fill no primogènit d'Enric I, comte de Ginebra i duc de Nemours, i d'Anna de Lorena-Guisa, duquessa d'Aumale, Enric II va néixer a París el 1625.
En principi consagrat a l'estat eclesiàstic, va fer els seus estudis amb molt èxit i va ser designat, el 1651, arquebisbe de Reims. Va haver de renunciar a la seva carrera religiosa en esdevenir el darrer dels Savoia-Nemours per la mort de Carles, el seu germà, en un duel contra el duc de Beaufort. Deixava llavors "un estat que havia honorat per les seves virtuts.[1]
Es va casar el 22 de maig de 1657 amb Maria Anna d'Orléans, dita senyoreta de Longueville, (1625 † 1707), filla d'Enric II d'Orleans, duc de Longueville, i de Lluïsa de Soissons. No van tenir fills.
Aquest matrimoni va sorprendre molt;[1] no es comprenia que la més rica hereva de França volgués casar-se amb un fill petit, del qual l'esperit era bastant escolàstic, era una persona desfigurada per una desagradable malaltia que patia, no tenia béns ni establiments i era persona sense consideració.[2] Sembla que la senyoreta de Longueville es va penedir d'haver donat el seu consentiment a aquesta unió; però era massa tard. El duc de Nemours va ser afectat per la febre sortint de l'Església, i des d'aquest moment no va tenir un sol instant de salut.
Va morir el 14 de gener de 1659. El seu cor va ser portat a l'església de Saint-Louis dels Jesuïtes, com ho havia demanat expressament, i el seu cos transportat a la tomba de la seva família, a Annecy. Amb ell es va acabar la branca dels prínceps de Savoia-Nemours, establerta a França.
A la seva mort, el ducat de Nemours, que era un feu concedit al seu avantpassat Felip de Savoia va tornar a la corona de França (Lluís XIV), mentre que el ducat d'Aumale i el comtat de Ginebra van passar a la seva neboda Maria Joana de Savoia. La seva vídua fou, el 1694, Princesa de Neuchâtel i de Dombes, així com duquessa d'Estouteville.
Ascendència[modifica]
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 « Nemours (Henri II de Savoie, duc de) », a Louis-Gabriel Michaud, Biographie universelle ancienne et moderne : histoire par ordre alphabétique de la vie publique et privée de tous les hommes avec la collaboration de plus de 300 savants et littérateurs français ou étrangers, 2a edició, 1843-1865
- ↑ Vegeu le Mémoires de mademoiselle de Montpensier, vol. 4, pàg. 24
Referències[modifica]
- Louis Charles Dezobry et Théodore Bachelet, Dictionnaire de Biographie et d'Histoire, Paris, 1863
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric II de Savoia-Nemours |