Enric IV de Brabant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enric IV de Brabant (nascut al voltant de 1251, mort després de 1272) va ser duc de Brabant (1261-1267). Ell era el fill d'Enric III, duc de Brabant i d'Adelaida de Borgonya.

Va succeir al seu pare a l'edat de deu anys sota la tutela de la seva mare. Aquesta regència va ser disputada pel seu oncle Enric I, landgravi d'Hessen i per un cosí, Enric de Lovaina, senyor de Gaesbeek. Els abús causats per la duquessa Adelaida de Borgonya com a regent van causar disturbis a Lovaina.

Enric, feble i de poca intel·ligència, una mica més tard va abdicar el ducat a favor del seu germà Joan I de Brabant i es va convertir en un novici a l'abadia de Saint-Bénigne de Dijon a Borgonya. Va prendre els seus vots l'1 d'octubre de 1269, a l'Orde de Sant Agustí. Un acta l'assenyala viu el 28 d'abril de 1272, però no se sap la data de la seva mort.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Alphonse Wauters, «Henri IV», Académie royale de Belgique, Biographie nationale, vol. 9