Enric IV de Luxemburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enric IV de Luxemburg
«Enric el Cec»
Regne
Comtat de Luxemburg (1139 - 1189)
Precedit per Conrad II de Luxemburg
Succeït per Otó I de Borgonya
Regne
Comtat de Namur
Precedit per Godofreu I de Namur
Succeït per Balduí V d'Hainaut

Esposa Laurette d'Alsàcia
Agnès de Gueldre
Pare Godofreu I de Namur
Mare Ermessenda de Luxemburg

Enric de Namur,[1] dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189. Era fill de Godofreu I de Namur, comte de Namur, i de Ermessenda de Luxemburg.

Heretà dels comtats de la Roche i de Durbuy dels seus cosins Enric II de Durbuy i Enric de de La Roche. A la mort del seu cosí Conrad II (1136), l'emperador li infeuda Luxemburg, no volent que aquest comtat passi al comte francès de Grandpré. Tres anys més tard, heretà del comtat de Namur a la mort del seu pare. En 1141, ajuda Alberó II de Chiny-Namur, Bisbe de Lieja a reprendre Bouillon a Renald I de Bar, Comte de Bar.

Amb l'heretatge luxemburguès li són igualment atribuïts les abadies Saint-Maximin de Trèves i de Saint-Willibrod d'Echternach. Allò li valgué, com als seus predecessors, conflictes amb l'Arquebisbe de Trêves. En 1147, renuncià a l'abadia Saint-Maximin, però tornà a reclamar-la després a la mort de l'arquebisbe Adalbéron. Finalment, Hillin, el nou arquebisbe, intercanvià les pretensions del comte sobre l'abadia contra la ciutat de Grevenmacher, en 1155.

En 1157, es casa amb Laurette d'Alàcia (? - 1175), filla de Teodoric d'Alsàcia, Comte de Flandes i de Margarida de Clermont-Beauvaisis. Els esposos se separaren en 1163. Sense infants, designa com a hereu el seu cunyat Balduí IV d'Hainaut, casat amb la seva germana Alix, després a la mort d'aquest últim (1171), el seu nebot Balduí V d'Hainaut. Amb aquests últims, porta dues guerres en 1170 i en 1172 contra Enric III de Limburg.

Es casa de nou l'abril de 1169 amb Agnès de Gueldre, filla d'Enric, Comte de Gueldre, i d'Agnès d'Arnstein. Quatre anys més tard, en 1173, la retorna a casa de son pare i restà separat d'ella durant una dotzena d'anys. En resposta a una greu malaltia, perd la vista en 1182. Reprèn la seva esposa Agnès i el juliol de 1186 tingueren una filla, Ermesinde [2] Aquest naixement qüestiona el pla de successió d'Enric el Cec, que es considera com perfil de la seva promesa envers Balduí. Enric, de 76 anys, busca un protector per a la seva filla i la promet amb Enric, comte de Xampanya (1166 -1197).

Evidentment, Balduí V recorregué a l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic. Finalment, és decidit que a la mort d'Enric el Cec:

Enric de Xampanya renuncià a les seves esposalles i Ermesinde fou promesa i després casada (després de la mort d'Enric el Cec) amb Tibald I de Bar, comte de Bar.

Enric el Cec entrà en guerra contra Enric III de Limburg i fou derrotat l'1 d'agost de 1194 a Noville-sur-Mehaigne.

Ascendència[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Robert I de namur
 
 
 
 
 
 
 
Albert I de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Albert II de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles de Lotaríngia
 
 
 
 
 
 
 
Ermengarda de Baixa-Lotaríngia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Albert III de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Godofreu I de Verdun
 
 
 
 
 
 
 
Goteló I de Lotaríngia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Matilde de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
(francès)Regelinde de Lotharingie
(neerlandès)Regelindis van Lotharingen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Godofreu I de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat II de Saxònia ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ida de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Enric IV de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sigifred de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
Frederic de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Edwige de Nordgau (francès)
Hedwig of Nordgau (anglès)
 
 
 
 
 
 
 
Giselbert de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermentrude de Gleiberg ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Conrad I de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermesinde de Luxemburg (francès)/ Ermesinde I van Namen (neerlandès)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem IV de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
Guillem V d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Emma de Blois
 
 
 
 
 
 
 
Guillem VII de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Otó Guillem de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermentruda de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
Clemència d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Henri de Namur sur le site Foundation for Medieval Genealogy
  2. Mémoires et publications de la Société des Sciences, des Arts et des Lettres du Hainaut (1846–1847) . Nota 1 de la pàgina 126

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Félix Rousseau, Enric l'Aveugle : comte de Namur et de Luxembourg, 1136-1196, Bibliothèque de la Faculté de philosophie et lettres de l'Université de Liège, 1921.
  • Alfred Lefort. La Maison souveraine de Luxembourg (en français). Reims: Imprimerie Lucien Monge, 1902, p. 262.