Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Flag Germany Emperors Banner.png Enric IV
Rei d'Alemanya
Emperador
Heinrich 4 g.jpg
Miniatura d'Enric IV
Dinastia Sàlica
Nascut 1050
Mort 1106
Rei dels Romans (Rei d'Alemanya)
Regnat 1053-1105
Predecessor Enric III (pare)
Successor Enric V (fill)
Rei d'Itàlia
Regnat 1056-1105
Predecessor Enric III (pare)
Successor Enric V (fill)
Emperador del Sacre Imperi
Regnat 1084-1105
Predecessor Enric III (pare)
Successor Enric V (fill)

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic (nascut l'11 de novembre de 1050 possiblement al palau de Goslar a Saxònia i mort a Lieja el 7 d'agost de 1106) fou duc de Baviera (1053-1054 i 1055-1061), rei d'Alemanya (1054-1056) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

El 17 de juliol de 1054 el seu pare Enric III el va coronar rei associat de Germània a Aquisgrà. A la mort d'aquest, l'octubre de 1056, va regnar com a rei dels romans sota la seva mare la reina Agnès d'Aquitània fins al 1062, després fins a la majoria d'edat el 1065 sota la regència d'Anno II, arquebisbe de Colònia. El 31 de març de 1084 a Roma fou coronat emperador per l'antipapa Climent III. El 1105 el seu fill petit, Enric V el va forçar a abdicar amb el suport del papa Pasqual II.

Enric IV fou el tercer emperador de la dinastia de Francòniasorgida dels francs salis. Fou un dels sobirans més controvertits de l'Edat Mitjana, però també un dels més fascinants per les múltiples fortunes que va haver de fer front en un regnat de més de 50 anys, el més llarg de l'Alta Edat Mitjana. L'oposició al papa Gregori VIII i la penitència de Canossa constitueixen un dels punts més àlgids de la Querella de les Investidures.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Coronació i interessos al regne d'Hongria[modifica | modifica el codi]

L'any 1056 va morir Enric III i automàticament Enric IV es va convertir en rei germànic sota la regència de la seva mare i després de l'arquebisbe Anno de Colònia i Adalbert de Bremen. Va arribar a la majoria d'edat el 1065 i durant tot el regnat va intentar consolidar el poder del monarca i de l'emperador, amb el suport de les ciutats i va combatre els saxons.

Va donar suport al rei Salomó d'Hongria que havia derrocat a la seva germana la princesa Judit i aquest fet implicava la possibilitat d'obtenir el vassallatge del regne d'Hongria a l'Imperi. Després de la mort del mare de Salomó, el rei Andreu I d'Hongria, el seu oncle, Bela I, el germà d'Andreu va pujar al tron i va governar entre 1061 i 1063. Quan va prendre el poder, Salomó es va veure obligat a acudir a demanar protecció d'Enric IV i va retornar el 1063 amb els exèrcits germànics per recuperar el tron. Després de la victòria, fou coronat quan Bela va morir accidentalment quan es va despendre el capçal del seu tron i li va caure a sobre. El suport d'Enric IV a Salomó es va debilitar amb el pas del temps, però amb la voluntat de mantenir el vassallatge d'Hongria. Davant d'aquest fet, els dos cosins de Salomó, Géza I d'Hongria i Sant Ladislau I d'Hongria va portar a terme diverses campanyes contra el rei hongarès que finalment fou desposseït el 1074 i Hongria va deixar d'estar en perill de ser envaïda per l'Imperi.

La querella de les investidures contra Gregori VII[modifica | modifica el codi]

Temps després, Enric IV també va intentar reforçar el poder a través de la provisió de beneficis i càrrecs eclesiàstics, cosa que va motivar un dur enfrontament amb el papa Gregori VII el gener de 1076, quan Enric IV va convocar el Sínode de Worms. En aquest concili va derrocar el papa, que un mes més tard recuperava el poder i excomunicava l'emperador, que va haver de reconèixer l'autoritat de Gregori VII al Castell de Canossa aquell mateix any. Fou l'inici del conflicte entre el papa i alguns monarques cristians durant l'Edat Mitjana i que es coneix com a Querella de les investidures. Els prínceps alemanys, encapçalats per Rodolf de Suàbia i Hermann de Salm, no van acceptar que Enric IV recuperés el títol imperial i van iniciar una lluita contra seu. L'emperador, de nou es va enfrontar amb el papa i fou excomunicat per segona vegada i llavors Enric va nomenar l'arquebisbe de Ravenna com a papa amb el nom de Climent III i es va fer coronar emperador per aquest el 1084.

En paral·lel a tot aquest afer, el 1091 el rei hongarès, Sant Ladislau I va conquerir Croàcia. La germana de Ladislau, que havia quedat viuda després de la mort del rei croat Zvonimir i sense hereus, va provocar la intervenció de Ladislau. El papa Urbà II es va oposar a aquesta conquesta que en canvi va tenir el suport d'Enric IV.

Durant els darrers anys del regnat va haver de fer front a diverses revoltes, en les quals també hi va trobar el seu fill Enric V i la seva segona esposa. El 1105 la dieta de Magúncia el va obligar a abdicar i un any més tard moria a Lieja.

Família[modifica | modifica el codi]

Il·lustració d'Enric IV (s. XIX)

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Duc Otó I de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
8. Enric d'Espira
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Judit de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
4. Emperador Conrad II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Adelaida d'Alsàcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Emperador Enric III
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Duc Conrad I de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
10. Hermann II de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Gisela de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Gerberga de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Emperador Enriv IV
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Duc Guillem III d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
12. Duc Guillem IV d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Duc Guillem V d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Comte Teobald de Blois
 
 
 
 
 
 
 
13. Emma de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Agnès d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Rei Adalbert II d'Itàlia
 
 
 
 
 
 
 
14. Duc Otó-Guillem de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Agnès de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. Ermentruda de Reims
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendència[modifica | modifica el codi]

Es va casar a Trebur el 13 de juliol de 1066 amb Berta de Milà, filla del marquès Odó I de Savoia i Adelaida de Susa. Van tenir els fills següents:

  • Adelaida (1070 - † 4 de juny de 1071)
  • Enric (1071 - † 2 d'agost de 1071)
  • Agnès (1072/73 - † 24 de setembre de 1143). Es va casar en primeres núpcies el 24 de març de 1079 a Ratisbona amb Frederic I de Suàbia († 1105), duc de Suàbia i fundador de la casa Hohenstaufen). El 1106 es va casar de nou amb Leopold III (Babenberg), marquès d'Àustria i que més tard es convertiria en sant de l'Església Catòlica.
  • Conrad (12 de febrer de 1074 - † 27 de juliol de 1101), coronat com a rei d'Itàlia el 1093.
  • Enric V (8 de gener de 1086 - † 23 de maig de 1125), que li va succeir com a emperador.

A la mort de Bertha el 27 de desembre de 1087, Enric IV es va casar de nou el 14 d'agost de 1089 amb Adelaida de Kíev (també anomenada Praxedis o Eupraxia) (nascuda el 1071 i morta el 10 de juliol o l'11 de noembre de 1109), filla del gran duc de Kíev Vsesvolod I i vídua del comte Enric III de Stade, que el 1082 havia estat nomenat margrave de la Marca del Nord. Aquest enllaç fou estèril i el 1095 es van divorciar i Adelaida es va retirar a un monestir de Kíev.


Precedit per:
Enric III
Rei d'Alemanya
1053-1105
Succeït per:
Enric V
Rei d'Itàlia
1056-1105
Sacre Emperador Romà
1084-1105


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic