Enric I d'Anglaterra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Enric I d'Anglaterra
Enric I d'Anglaterra
Miniatura de la Crònica il·luminada de Mateu París (1236-1259)

Rei dels anglesos
3 d'agost, 11001 de desembre, 1135 –  
Precedit per Guillem II el Roig
Succeït per Esteve de Blois
Dades biogràfiques
Naixement setembre, 1068
Defunció 1 de desembre, 1135
Dinastia Normanda
Pares Guillem I el Conqueridor
Matilde de Flandes

Enric I d'Anglaterra (versemblantment Selby, Yorkshire, setembre de 1068- Lyons-la-Forêt, a prop de Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra de l'any 1100 fins a la seva mort.

Com a quart fill baró de Guillem el Conqueridor, des de la seva infantesa s'esperava que Enric seguís la carrera eclesiàstica, i per això va rebre una excel·lent educació. El cronista Guillem de Malmesbury afirma que Enric un cop va dir que un rei sense lletres era un ase coronat. Fou segurament el primer rei normand que va dominar amb fluïdesa l'anglosaxó. La seva erudició, el seu interès pel món de les lletres i el seu domini del llatí feren que fos conegut amb el sobrenom de Bellclergue (Beauclerc en francès), que cal entendre com a el ben instruït, el docte, el lletraferit. També fou conegut amb el sobrenom de Lleó de la Justícia per les seves reformes i millores del sistema legislatiu i de l'aparell administratiu de la seva època.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Enric fou el quart fill baró de Guillem el Conqueridor i la seva esposa Matilde de Flandes. Al seu llit de mort, l'any 1087, Guillem llegà al seu fill gran Robert Curtahosa el Ducat de Normandia i al segon fill Guillem el Regne d'Anglaterra. Enric rebé com a herència la quantitat de 5.000 lliures de plata. Ricard havia mort abans que son pare el 1081, en un accident de caça.

Però la mort accidental en una cacera del seu germà gran, Guillem II el Roig (2 d'agost de 1100) i l'absència del seu germà més gran Robert - que estrobava a Terra Santa combatent a les Croades- el convertí en el nou sobirà d'Anglaterra, i fou coronat tres dies més tard (5 d'agost de 1100). Per a posar la noblesa normanda a favor seu i fer que l'acceptessin a ell com a nou rei d'Anglaterra en lloc de son germà Robert, concedí a la noblesa una Carta de Llibertats, que es considera antecessora de la Carta Magna.

Aquell mateix any es va casar amb Edith d'Escòcia -que, en casar-se i esdevenir reina d'Anglaterra, va canviar el seu nom pel de Matilde, filla del rei d'Escòcia Malcolm III Canmore i de la seva segona esposa, la cèlebre Santa Margarida d'Escòcia, filla del rei Eduard Atheling d'Anglaterra (bandejat d'Anglaterra, i per tant, besnéta d'Eduard II d'Anglaterra, l'últim membre de la Casa dels Cerdic) i la seva dona, la princesa Àgueda d'Hongria. Enric aconseguia donar al relativament nou llinatge normand una certa legitimitat amb aquest matrimoni, ja que, amb casar-se amb la besnéta d'un Cerdic, s'assegurava que els seus descendents també podrien assenyalar els Cerdic com a antecessors seus.

El 1101 el seu germà Robert retornà a Anglaterra i intentà de fer valer els seus drets al tron anglès, però la falta de suport dels nobles normands el va fer desistir de la seva idea. Pel Tractat d'Alton, Robert reconegué Enric com a rei i aquest, a canvi, va concedir al seu germà una renda vitalícia anual de 2.000 marcs de plata.

Enric I

L'any 1105, per a eliminar la contínua amenaça al tron representada pel seu germà Robert i alhora suprimir la minva dels seus recursos fiscals que representava la paga de la renda vitalícia anual al seu germà, Enric va emprendre una expedició cap a la Normandia, travessant el Canal de la Mànega en la direcció oposada a la que havia seguit son pare, Guillem el Conqueridor.

El matí del 28 de setembre del 1106, exactament quaranta anys després que Guillem el Conqueridor hagués partit cap a Anglaterra, els seus fills Robert Curtahosa i Enric Bellclergue s'enfrontaren a la batalla de Tinchebray. El ducat de Normandia fou annexionat llavors al regne d'Anglaterra, i el deposat duc -i germà d'Enric- de primer fou tancat a la Torre de Londres i, posteriorment, confinat successivament en els castells de Devizes i de Cardiff, on va morir el 1134. Durant el seu regnat es va gaudir d'una pau, tranquil·litat i seguretat que el país no havia tingut en molts anys; a més a més, va millorar el sistema de justícia del regne i reinstaurà molts dels codis legislatius del rei Eduard el Confessor. Després de la mort del seu únic fill baró legítim, Guillem, Enric Bellclergue tractà amb totes les seves energies que els barons del regne acceptessin la seva filla i emperadriu del Sacre Imperi Romano-Germànic Matilde d'Anglaterra com la nova hereva del tron (Matilde d'Anglaterra, en casar-se amb Enric V, emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, havia adquirit el títol d'emperadriu).

Morta la seva esposa Matilde/Edith el 1118, el rei decidí tornar-se a casar, en un intent desesperat de tenir un fill baró que el succeís en el tron. El 29 de gener de 1122, a l'abadia de Westminster, va mullerar Adela de Lovaina quan aquesta només tenia 17 anys; Adeliza o Adela era la filla de Jofre I Lovaina, duc de la Baixa Lotaríngia i Landgravi de Brabant. Lamentablement, aquest matrimoni no va tenir descendència. Enric I va morir a la ciutat de St.Denis-li-Fermont, a prop de Rouen, a França, l'1 de desembre del 1135, d'una indigestió de llamprees, peix que li agradava moltíssim. Tenia 67 anys.[1] Fou enterrat a l'abadia de Reading.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

Enric I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ricard I de Normandia
 
 
 
 
 
 
 
8. Ricard II de Normandia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Gunnora
 
 
 
 
 
 
 
4. Robert I de Normandia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Conan I de Bretanya
 
 
 
 
 
 
 
9. Judit de Bretanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Ermengarda d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
2. Guillem I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Fulbert de Falaise
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Arlette de Falaise
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Enric I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Balduí IV de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Balduí V de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Matilde de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Hug Capet
 
 
 
 
 
 
 
14. Robert II de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Adela de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. Constança d'Arle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

L'11 de novembre de 1100 es va casar a l'abadia de Westminster amb Edith d'Escòcia, la qual va adoptar aleshores el nom de Matilde, en honor a la mare del rei. El matrimoni tingué tres fills:

  • Eufèmia (Winchester, VII. 1101).
  • Matilde d'Anglaterra (n. Winchester, 7.2.1102 - m. Rouen, França, 10.9.1167), casada amb l'emperador Enric V del Sacre Imperi Romano-Germànic. A la mort del seu marit, l'emperador, es va tornar a casar amb Jofre V Plantagenet. No va poder fer valer els seus drets al regne d'Anglaterra sobre Esteve de Blois.
  • Guillem Atheling (nat a Winchester, agost de 1103 i mort ofegat el 25 de novembre del 1120 en el naufragi del seu vaixell, La Blanca Nau (francès: La Blanche Nef; anglès: The White Ship), a Barfleur, Normandia), casat amb Elisabet d'Anjou, germana gran de Jofre V Plantagenet, el qui seria, amb el temps, el segon espòs de sa germana Matilde- (n.1107-m.1154); Elisabet d'Anjou, en enviduar, es va fer monja i esdevingué abadessa de l'Abadia de Fontevrault.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Morts a taula». Revista Sàpiens format = paper. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.127, Març 2013, p.18. ISSN: 1695-2014.



Precedit per:
Guillem II el Roig
Rei d'Anglaterra
11001135
Succeït per:
Esteve de Blois