Enric I d'Empúries

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enric I d'Aragó i d'Alburquerque (v 1400 - 1445), príncep d'Aragó, comte d'Empúries (1436-1445), duc d'Alburquerque i senyor de Sogorb (1435-1445) i gran mestre de l'Orde de Sant Jaume.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill quart de Ferran I d'Aragó i la seva muller Elionor d'Alburquerque. Fou germà petit dels reis Alfons el Magnànim i Joan II d'Aragó.

Ascens al tron comtal[modifica | modifica el codi]

El 1420 va ser nomenat duc de Villena i el seu germà Alfons el Magnànim li concedí el 1435 els títols de senyor de Sogorb amb la Vall d'Uixó i la Serra d'Eslida a las que s'afegí el 1438 Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. També rebé del seu germà el comtat d'Empúries el 1436.

Els seus béns castellans li foren confiscats el 1430 durant la guerra amb Catalunya i Aragó[1] i va morir a la batalla d'Olmedo el 1445 que suposà el triomf dels seus enemics a Castella.[2]

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 12 de juliol de 1420 es casà amb la infanta Caterina de Castella, marquesa de Villena que era filla d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster. D'aquesta unió no nasqueren fills.

L'1 d'octubre de 1443 es casà, en segones núpcies, amb Beatriu Pimentel, germana del comte de Benavente. D'aquesta unió nasqué:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «año 1430, capítol V». A: Crónica de Juan II (en castellà), p. 479. 
  2. Los Trastamara y la Unidad Española. vol.5 (en castellà). Ediciones Rialp, 1981, p. 387. ISBN 8432121002. 



Precedit per:
Alfons IV
Comte d'Empúries
14361445
Succeït per:
Enric II
regència d'Alfons IV