Enric I de Bar

Setge d'Acre

Enric I de Bar, nascut el 1158, mort l'octubre de 1190 a Acre, fou comte de Bar, senyor de Musson i d'Amance de 1170 a 1190. Era fill de Renald II, comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance, i d'Agnès de Xampanya.

Era encara menor a la mort del seu pare i la regència fou assegurada per la seva mare de 1170 a 1173. Diversos avantpassats d'Enric de Bar havien estat comtes vitalicis de Verdun, i Agnès de Xampanya va reclamar el comtat de Verdun al bisbe el 1172, però es va haver d'enfrontar a un rebuig. Llavors va destrossar la diòcesi de Verdun. La mare i el fill foren excomunicats i es van haver de sotmetre el 1177.

El 1178, el bisbe de Toul va començar la construcció d'una fortalesa a Liverdun, amb autorització del duc de Lorena Simó II. Superat per l'amplitud de la tasca, ho va confiar a Enric, que en podria conservar l'ús. Això no va comprometre les bones relacions amb el duc de Lorena, fins i tot si aquest últim es podria haver sentir amenaçat per les fortaleses de Liverdun, Amance i Mousson.

Per la seva mare, Enric era cosí germà de Felip August, rei de França. Va assistir a la seva consagració el 1 de novembre de 1179 a Reims.

Després de la caiguda de Jerusalem el 1187, Enric va participar a la tercera croada; va marxar a mitjans de l'any 1189, abans que els reis de França i d'Anglaterra, i va arribar a Terra Santa, on es va reunir amb els cavallers que assetjaven Acre. El 4 d'octubre de 1190 fou greument ferit en el transcurs d'un enfrontament contra les forces de Saladí i va morir de les seves ferides deu a quinze dies més tard.

Ascendència

																32. Ricuí de Scarpone
													16. Lluís de Montbéliard
																33. Hildegarda d’Eguisheim
										8. Thierry I de Montbéliard
																34. Frederic II de Lorena
													17. Sofia de Bar
																35. Matilde de Suàbia
							4. Renald I de Bar
																36.
													18. Guillem I de Borgonya
																37.
										9. Ermentruda de Borgonya
																38.
													19. Estevaneta de Borgonya
																39.
				2. Renald II de Bar
													40.
										20.
													41.
							10. Gerard I de Vaudémont
													42.
										21.
													43.
				5. Gisela de Vaudémont
													44.
										22.
													45.
							11. Edwiga de Dagsbourg
													46.
										23.
													47.
	1. Enric I de Bar
																48.
													24.
																49.
										12. Esteve II de Blois
																50.
													25.
																51.
							6. Teobald IV de Blois
																52.
													26.
																53.
										13. Adela de Blois
																54.
													27.
																55.
				3. Agnès de Xampanya
													56.
										28. Engelbert I de Spanheim
													57.
							14. Engelbert III de Caríntia
													58.
										29. Edwiga de Saxònia
													59.
				7. Matilde de Caríntia
													60.
										30. Ulric de Passau
													61.
							15. Utta de Passau
													62.
										31.
													63.

Fonts

• Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994