Enric I de Bar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge d'Acre

Enric I de Bar, nascut el 1158, mort l'octubre de 1190 a Acre, fou comte de Bar, senyor de Musson i d'Amance de 1170 a 1190. Era fill de Renald II, comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance, i d'Agnès de Xampanya.

Era encara menor a la mort del seu pare i la regència fou assegurada per la seva mare de 1170 a 1173. Diversos avantpassats d'Enric de Bar havien estat comtes vitalicis de Verdun, i Agnès de Xampanya va reclamar el comtat de Verdun al bisbe el 1172, però es va haver d'enfrontar a un rebuig. Llavors va destrossar la diòcesi de Verdun. La mare i el fill foren excomunicats i es van haver de sotmetre el 1177.

El 1178, el bisbe de Toul va començar la construcció d'una fortalesa a Liverdun, amb autorització del duc de Lorena Simó II. Superat per l'amplitud de la tasca, la va confiar a Enric, que en podria conservar l'ús. Això no va comprometre les bones relacions amb el duc de Lorena, fins i tot si aquest últim es podria haver sentir amenaçat per les fortaleses de Liverdun, Amance i Mousson.

Per la seva mare, Enric era cosí germà de Felip August, rei de França. Va assistir a la seva consagració l'1 de novembre de 1179 a Reims.

Després de la caiguda de Jerusalem el 1187, Enric va participar en la tercera croada; va marxar a mitjans de l'any 1189, abans que els reis de França i d'Anglaterra, i va arribar a Terra Santa, on es va reunir amb els cavallers que assetjaven Acre. El 4 d'octubre de 1190 fou greument ferit en el transcurs d'un enfrontament contra les forces de Saladí i va morir de les seves ferides deu a quinze dies més tard.

Ascendència[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
32. Ricuí de Scarpone
 
 
 
 
 
 
 
16. Lluís de Montbéliard
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
33. Hildegarda d’Eguisheim
 
 
 
 
 
 
 
8. Thierry I de Montbéliard
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
34. Frederic II de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
17. Sofia de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
35. Matilde de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
4. Renald I de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
36.
 
 
 
 
 
 
 
18. Guillem I de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
37.
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermentruda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
38.
 
 
 
 
 
 
 
19. Estevaneta de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
39.
 
 
 
 
 
 
 
2. Renald II de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
40.
 
 
 
 
 
 
 
20.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
41.
 
 
 
 
 
 
 
10. Gerard I de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
42.
 
 
 
 
 
 
 
21.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
43.
 
 
 
 
 
 
 
5. Gisela de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
44.
 
 
 
 
 
 
 
22.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
45.
 
 
 
 
 
 
 
11. Edwiga de Dagsbourg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
46.
 
 
 
 
 
 
 
23.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
47.
 
 
 
 
 
 
 
1. Enric I de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
48.
 
 
 
 
 
 
 
24.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
49.
 
 
 
 
 
 
 
12. Esteve II de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
50.
 
 
 
 
 
 
 
25.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
51.
 
 
 
 
 
 
 
6. Teobald IV de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
52.
 
 
 
 
 
 
 
26.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
53.
 
 
 
 
 
 
 
13. Adela de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
54.
 
 
 
 
 
 
 
27.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
55.
 
 
 
 
 
 
 
3. Agnès de Xampanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
56.
 
 
 
 
 
 
 
28. Engelbert I de Spanheim
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
57.
 
 
 
 
 
 
 
14. Engelbert III de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
58.
 
 
 
 
 
 
 
29. Edwiga de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
59.
 
 
 
 
 
 
 
7. Matilde de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
60.
 
 
 
 
 
 
 
30. Ulric de Passau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
61.
 
 
 
 
 
 
 
15. Utta de Passau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
62.
 
 
 
 
 
 
 
31.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
63.
 
 
 
 
 
 

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994