Enric I de Verdun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enric I de Verdun (? - 31 de maig de 1091) era canonge i ardiaca del capítol de la Catedral de Sant Lambert i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1075 fins a la seva mort el 1091. Era el fill del comte Frederic de Toul i un nebot de Godofreu IV, duc de Baixa Lorena.[1] El renom «Verdun» no és lligat a una família, però prové del fet que va estudiar a l'escola catedràtica de la ciutat de Verdun, abans d'arribar a Lieja.

Al moment de la mort del seu predecessor, Teoduí de Baviera, la lluita de les investidures estava al seu punt àlgid. El capítol va voler nomenar l'abat de Principat de Stavelot-Malmedy, un cert Teodoric, preferit del papa. Però el rei Enric IV no ho va apreciar gaire i Godofreu IV va proposar el seu nebot, aleshores ardiaca al capítol de la catedral de Lieja.

L'actitud d'Enric de Verdun va ser força ambigua. Al Sínode de Worms va votar per la destitució de Gregori VI, al seu bisbat ans al contrari va aplicar les prescripcions de la reforma gregoriana. Així va assetjar el 1082 l'abadia de Sint-Truiden junts amb el seu fidel Arnold I de Loon per a imposar el seu abat candidat contra el candidat preferit pels monjos i investit per Enric IV. Enric va obtenir el sobrenom el pacífic per que va reeixir a instal·lar la pau de déu i instaurar un tribunal de pau. Teòricament, aquest tribunal hauria hagut d'evitar els reglaments de comptes privats amb les armes, però de fet, a poc a poc els comtes i els clergues van sostreure's a la jurisdicció d'aquest tribunal que acabarà tractant només litigis privats. Va morir el 31 de maig de 1091 i van sebollir-lo a la col·legiata de Huy.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Teoduí de Baviera
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
10751091
Succeït per:
Otbert de Lieja


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Larousse en ligne, 2009

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jean-Louis Kupper, Liège et l'église impériale XIe-XIIesiècles, Bibliothèque de la Faculté de Philosophie et Lettres de l'Université de Liège, tom 228, Paris, Les belles Lettres, 1981, 573 pàgines