Enric I el Barbut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enric I el Barbut pintat per Jan Matejko.

Enric I el Barbut (en polonès Henryk I Brodaty), de la dinastia Piast, va néixer cap a 1170 i mor el 19 de març de 1238 a Krosno Odrzańskie. Fill de Boleslau I el Llarg i de la comtessa alemanya Christine, es va casar prop de 1186 amb Hedwige, filla del comte bavarès Berthold d'Andechs.

Va ser duc de Wrocław el 8 de desembre de 1201 i duc de Cracòvia el 1232. En el transcurs del seu regnat, va intentar reunificar els territoris polonesos.

El 1201, després de la mort del seu pare, hereta del tron de Silèsia. El 1205, accepta fer un intercanvi de terres amb Ladislau III el Camaprim de Gran Polònia. Rep la regió de Kalisz i cedeix la regió de Lubusz. No per a molt de temps. El 1210, Conrad, el margravi de Lusàcia, arrenca Lubusz de la Gran Polònia. Un any més tard, Enric I expulsa l'invasor i recupera la regió. El 1230, Enric I guanyarà el ducat d'Opole, dominant així tota Silèsia.

El 1217, arriba a un acord amb Ladislas III, gràcies a la mediació dels bisbes de Poznań i de Lubusz. Els termes exactes de l'acord no ens són coneguts. Tanmateix, se sap que Ladislas III obté no només la garantia de poder conservar el territori de Ladislau Odonic, territori que hauria pogut ser reivindicat per Enric I el Barbut (que havia obtingut Kalisz alguns anys abans), sinó també Lubusz a Silèsia. A canvi, Enric I obté poder heretar totes les possessions del duc de Gran Polònia que no té fills. Aquest acord és aprovat per una butlla pontifical datada del 9 de maig de 1218.

És succeït com a Duc de Kalisz i Wieluń per Miecislau II el Gras i el seu germà Ladislau d'Opole, que governen conjuntament.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric I el Barbut Modifica l'enllaç a Wikidata