Enric Miralles i Moya

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Activitat professional
3 Selecció d'obres
4 Enllaços externs

[modifica] Biografia

Va néixer el 1955 a Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya, on es va graduar el 1978. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Columbia a Nova York. A principis de la dècada del 1980 fou nomenat professor adjunt d'arquitectura a les universitats en les quals havia estudiat.

Va morir el 3 de juliol de 2000 a la seva residència de Sant Feliu de Codines, població de la comarca del Vallès Oriental, a conseqüència d'un tumor cerebral. Les seves restes van ser enterrades al Cementiri Nou d'Igualada, que ell mateix havia dissenyat l'any 1984.

[modifica] Activitat professional

Va iniciar la seva activitat professional a l'estudi arquitectònic d'Albert Viaplana i Helio Piñón, on hi va romandre fins el 1983. Casat amb l'arquitecta Carme Pinós, va fundar el seu propi estudi arquitectònic, on desenvolupà obres de projecció internacional. Es divorcià d'aquesta el 1991 i es tornà a casar amb la italiana Benedetta Tagliabue, amb qui treballava conjuntament en l'estudi "EMBT".

L'any 1991 va rebre el Premi FAD d'arquitectura per la construcció del Cementiri Nou d'Igualada i el 2004 per les Aules del Campus Universitari de Vigo. L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura, el 1996 amb el "Lleó d'Or" a la Biennal de Venècia i el 2001 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya, que compartí amb Benedetta Tagliabue.