Enric Miralles i Moya
| Enric Miralles i Moya | |
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | Enric Miralles i Moya |
| Nascut el | 25 de febrer de 1955 |
| Nascut a | Barcelona |
| Mort el | 3 de juliol de 2000 (als 45 anys) |
| Mort a | Sant Feliu de Codines |
| Obra | |
| Principals edificis | Cementiri Nou d'Igualada, Parlament d'Escòcia, Mercat de Santa Caterina |
Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.[1]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer el 1955 a Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya, on es va graduar el 1978. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Columbia a Nova York. A principis de la dècada del 1980 fou nomenat professor adjunt d'arquitectura a les universitats en les quals havia estudiat.
Va morir el 3 de juliol de 2000 a la seva residència de Sant Feliu de Codines, població de la comarca del Vallès Oriental, a conseqüència d'un tumor cerebral. Les seves restes van ser enterrades al Cementiri Nou d'Igualada, que ell mateix havia dissenyat l'any 1984.
Activitat professional [modifica]
Va iniciar la seva activitat professional a l'estudi arquitectònic d'Albert Viaplana i Helio Piñón, on hi va romandre fins el 1983. Casat amb l'arquitecta Carme Pinós, va fundar el seu propi estudi arquitectònic, on desenvolupà obres de projecció internacional. Es divorcià d'aquesta el 1991 i es tornà a casar amb la italiana Benedetta Tagliabue, amb qui treballava conjuntament en l'estudi "EMBT".
L'any 1991 va rebre el Premi FAD d'arquitectura per la construcció del Cementiri Nou d'Igualada i el 2004 per les Aules del Campus Universitari de Vigo. L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura, el 1996 amb el "Lleó d'Or" a la Biennal de Venècia i el 2001 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya, que compartí amb Benedetta Tagliabue.
Selecció d'obres [modifica]
Algunes de les seves obres més representatvies són:
- Realitzades amb Carme Pinós
- 1984-1986: Institut "La Llauna" (Badalona)
- 1985-1994: Cementeri Nou (Igualada)
- 1986-1992: Centre Cívic (Balenyà)
- 1986-1993: Internat (Morella)
- 1987: Remodelació del "Vapor Vell" (Barcelona)
- 1987-1993: Centre Cívic de La Mina (Sant Adrià de Besòs)
- 1988-1992: Pavelló d'Esports (Osca)
- 1989-1991: Centre de Tir amb arc (Vall d'Hebron, Barcelona)
- 1990-1991: Centre de Tecnificació (Alacant, País Valencià)
- 1990-1992: Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)
- Realitzades amb Benedetta Tagliabue
- 1995: Laboratoris de la Universitat de Dresden (Dresden)
- 1996: Biblioteca Nacional del Japó (Tòquio)
- 1996-2000: Sis vivendes d'habitatges (Amsterdam)
- 1997: Embarcador (Tessalònica)
- 1997-2000: Parc Diagonal Mar (Barcelona)
- 1997-2000: Ajuntament (Utrecht)
- 1997-2001: Mercat de Santa Caterina (Barcelona)
- 1998-2000: Escola de Música per la Joventut (Hamburg, Alemanya)
- 1998-2002: Parlament d'Escòcia (Edimburg)
- 1999: Edificis dels Jutjats (Salerno)
- 1999: Campus de la Universitat de Vigo (Vigo)
- 1999-2001: Parc dels colors (Mollet del Vallès)
- 1999-2006: Edifici de Gas Natural (Barcelona)
- 2000-2005: Escola d'Arquitectura (Venècia, Itàlia)
- 2007: Biblioteca "Enric Miralles" (Palafolls)
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Miralles i Moya |
- (anglès) Pàgina de l'"Estudi EMBT"
- (castellà) Informació d'Enric Miralles a www.epdlp.com
- (català) Informació d'Enric Miralles a la xarxa
- (castellà) Archmaps | Mapa guia d'arquitectura de grans arquitectes | Enric Miralles
- (castellà) Pàgina web homenatge a Enric Miralles
|
|||||
