Enric Olivé Martínez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enric Olivé Martínez (Cambrils, 11 de setembre de 1914 - Tarragona, 10 d'abril de 2004) fou un polític català i un dels alcaldes més implicats en la vida de Tarragona.[1]

[modifica] Biografia

Enric Olivé era un home d'orígens humils, fill de ferroviaris.[1] Residia a Tarragona quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola. Com que era president de la Federació de Joves Cristians, va ser empresonat i condemnat a mort.

El febrer de 1949 fou nomenat alcalde de Tarragona, càrrec que ocupà fins el desembre de 1954.[2] Va crear la Universitat Laboral i la Ciutat Residencial, va impulsar la recuperació del Conservatori de Música i va encapçalar la transformació urbanística de la ciutat sota el lema "Tarragona endavant" i va ampliar el sector de Comte Vallellano de la Rambla Nova de Tarragona pel seu centenari, on inaugurà la font del centenari.[1]

L'any 1970 va ser l'impulsor de la fusió de les dues colles castelleres que van originar els Xiquets de Tarragona i va revifar el nivell casteller de la ciutat, que en aquell moment amb prou feines aixecava construccions de set. Fou el primer president del Patronat de Castells de Tarragona[1], entitat organitzadora del concurs de castells de Tarragona, i fou fundador i primer president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, entitat creada el 1990. Fou nomenat "Prohom Casteller".[3]

El 1980 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Unió Democràtica de Catalunya. Va presidir la Reial Societat Arqueològica entre el 1985 i el 1992.[1]

L'Ajuntament de Tarragona li atorgà la Medalla de la Ciutat el 1994. Les seves memòries estan recollides en el llibre "Memòries Involuntàries", en format d'entrevista amb el periodista Antoni Coll i Gilabert.

Enric Olivé, després d'anys de tenir la malaltia de Parkinson, va morir el dissabte 10 d'abril del 2004 a l'edat de 89 anys. Fou enterrat a Tarragona el 12 d'abril del 2010.[1]

[modifica] Referències

Precedit per:
Joan Hugas Francesch
Alcalde de Tarragona
Tarragona

1949 –- 1954
Succeït per:
Joan Ricomà Teixidó


Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines