Enric Olivé Martínez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 setembre 1914  Cambrils (Baix Camp) |
| Mort | 10 abril 2004 (89 anys) |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Tarragona | |
 Procurador a Corts | |
| 14 maig 1952 – 3 març 1955 – Rafael Sanromà Anguiano → | |
| Procurador a Corts | |
| 13 maig 1949 – 4 maig 1952 | |
| Procurador a Corts | |
| 17 febrer 1949 – 4 juliol 1949 ← Agustí Sandoval Panasachs | |
 Batlle de Tarragona | |
| febrer 1949 – desembre 1954 ← Joan Hugas i Francesch – Joan Ricomà i Teixidó → | |
| Conseller de l'Ajuntament de Tarragona | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, comerciant |
| Partit | Unió Democràtica de Catalunya |
| Membre de | |
Enric Olivé Martínez (Cambrils, 11 de setembre de 1914 - 10 d'abril de 2004) fou un polític català nascut a Cambrils i establert a Tarragona des de petit, alcalde de Tarragona entre 1949 i 1954.[1]
Pius XII li atorgar el 1952 la distinció de Cavaller de l'Orde de Sant Silvestre Papa. Officier d'Académie per nomenament del Ministre de l'Education Nacionale, el 5 de maig de 1953. Creu d'Alfonso X el Sabio. Creu de Cisneros.
Biografia[modifica]
Enric Olivé era un home d'orígens humils, fill de ferroviaris.[1] Residia a Tarragona quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. Com que era president de la Federació de Joves Cristians, va ser empresonat i condemnat a mort.
El febrer de 1949 fou nomenat alcalde de Tarragona, càrrec que ocupà fins al desembre de 1954.[2] Va crear la Universitat Laboral i la Ciutat Residencial, va impulsar la recuperació del Conservatori de Música i va encapçalar la transformació urbanística de la ciutat sota el lema "Tarragona endavant" i va ampliar el sector de Comte Vallellano de la Rambla Nova de Tarragona pel seu centenari, on inaugurà la font del centenari.[1] També fou Procurador en Corts de 1949 a 1955.[3]
L'any 1970 va ser l'impulsor de la fusió de les dues colles castelleres que van originar els Xiquets de Tarragona i va revifar el nivell casteller de la ciutat, que en aquell moment amb prou feines aixecava construccions de set. Fou el primer president del Patronat de Castells de Tarragona,[1] entitat organitzadora del concurs de castells de Tarragona, i fou fundador i primer president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, entitat creada el 1990. Fou nomenat Prohom Casteller.[4]
El 1980 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió amb Unió Democràtica de Catalunya. Va presidir la Reial Societat Arqueològica entre el 1985 i el 1992.[1]
L'Ajuntament de Tarragona li atorgà la Medalla de la Ciutat el 1994. Les seves memòries estan recollides en el llibre "Memòries Involuntàries", en format d'entrevista amb el periodista Antoni Coll i Gilabert.
Després d'anys de tenir la malaltia de Parkinson, va morir el dissabte 10 d'abril del 2004 a l'edat de 89 anys.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 vilaweb.cat, 12 d'abril de 2004, Tarragona enterrarà demà l'exalcalde Enric Olivé, mort diumenge als 89 anys
- ↑ Ajuntament de Tarragona, Enric Olivé Martínez. Febrer 1949 - desembre 1954 Arxivat 2010-11-19 a Wayback Machine.
- ↑ Fitxa del Congrés
- ↑ Castellers de Lleida, Diccionari, Prohom Casteller[Enllaç no actiu]