Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heiliges Römisches Reich - Reichssturmfahne vor 1433.svg Enric VI
Rei d'Alemanya
Emperador
Codex Manesse Heinrich VI. (HRR).jpg
Retrat d'Enric VI del Codex Manesse
Dinastia Dinastia Hohenstaufen
Nascut 1165
Mort 1197
Rei dels Romans (Rei d'Alemanya)
Regnat 1190-1197
Predecessor Frederic I Barbaroja (pare)
Successor Felip (germà) i Otó IV (dinastia Welf)
Emperador del Sacre Imperi / Rei d'Itàlia
Regnat 1191-1197
Predecessor Frederic I Barbaroja (pare)
Successor Otó IV (dinastia Welf)

Enric VI (Novembre de 116528 de setembre de 1197) va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197)

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Enric va néixer a Nimega, fill de l'emperador Frederic I Barba-roja i Beatriu de Borgonya, i va ser coronat Rei dels Romans a Bamberg el juny de 1169, amb tan sols quatre anys. Va prendre les regnes de l'imperi quan el seu pare va marxar a la croada on moriria. El 1189-1190 va suprimir una revolta d'Enric el Lleó, que havia estat duc de Saxònia i Baviera i era parent de Frederic.

Es va prometre el 1184 amb Constança de Sicília, i es casaren el 27 de gener de 1186. Constança era l'única hereva legítima de Guillem II de Sicília, i amb la mort del seu pare el novembre de 1189 Enric tenia la possibilitat d'afegir la corona siciliana a l'imperial, ja que el seu pare ja havia mort creuant el Riu Saleph a Cilícia el 10 de juny de 1190.

Coronació com a emperador[modifica | modifica el codi]

L'abril de 1191, a Roma, Enric i Constança van ser coronats emperador i emperadriu pel Papa Celestí III. La corona de Sicília va ser més difícil d'obtenir, ja que els barons del sud d'Itàlia havien escollit el fill de Roger II, Tancred, comte de Lecce, com el seu rei. Enric va assetjar Nàpols, però va haver de tornar a Alemanya quan una nova revolta d'Enric el Lleó va coincidir amb una epidèmia que va damnar les seves tropes. Constança, que es va quedar al palau de Salern, va ser traïda pels salernitans i entregada a Tancred. Va ser alliberada gràcies a la intervenció de Celestí III, que a canvi va reconèixer Tancred com a Rei de Sicília.

El duc Leopold V d'Austria, que havia capturat el Rei d'Anglaterra Ricard I Cor de Lleó quan tornava disfressat a la seva terra, va entregar a Enric el seu presoner. Enric va aconseguir dels anglesos un rescat de 150.000 marcs de plata; una quantitat enorme per l'època que va servir per finançar un exèrcit poderós per conquerir el sud d'Itàlia.

Enric va negociar el dret de pas a través del nord d'Itàlia mitjançant un tractat amb les comunes el gener de 1194. L'abril següent també va arribar a un acord amb Enric el Lleó. El febrer moria Tancred, deixant com a hereu un nen: Guillem III. Enric va trobar escassa resistència i va entrar el 20 de novembre entrava a Palerm, la capital del Regne de Sicília, per ser coronat el 25 de Desembre. Hi ha fonts que apunten que va fer castrar i deixar cec el jove Guillem, i que molts nobles sicilians van ser cremats vius. D'altres, com el siculo-grec Eugeni de Palerm, van adaptar-se al nou govern dels Hohenstaufen sense problemes.

En aquest punt, Enric era el monarca més poderós de la Mediterrània i d'Europa, ja que el regne de Sicília afegia a les seves rendes personals i imperials uns ingressos sense igual. Enric es va sentir prou poderós com per enviar cap a casa les naus pisanes i genoveses sense donar als seus governs les concessions que els havia promès al sud d'Itàlia, i fins va arribar a rebre tribut de l'imperi Bizantí. El 1194 el seu fill Frederic, el futur emperador i Rei de Sicília i Jerusalem, va néixer. Enric va assegurar la seva posició a Itàlia, nomenant el seu amic Conrad d'Urslingen com a Duc de Spoleto i donant les Marques a Markward d'Anweiler.

El seu següent objectiu va ser convertir la corona imperial en hereditària. A la Dieta de Würzburg, celebrada l'abril de 1196, va aconseguir convèncer la majoria dels prínceps per votar a favor de la seva proposta, però a la següent a Erfurt (Octubre de 1196) no va obtenir el mateix resultat favorable.

Tomba d'Enric a la Catedral de Palerm.

Mort[modifica | modifica el codi]

El 28 de setembre de 1197, mentre es preparava per participar en una croada, Enric va morir de malària a Messina. Segons la seva voluntat el seu fill Frederic havia d'heretar la corona imperial i el regne de Sicília, però el seu germà petit Felip de Suàbia i el fill d'Enric el Lleó van postular-se com a emperadors de manera que Frederic va veure's privat de l'herència paterna.

Obra poètica[modifica | modifica el codi]

Enric podia conversar en llatí i, segons Alberic de Troisfontaines, era "distingit per dons de coneixements, avesat a les floritures de l'eloqüència, i eminència en costums i dret romà". Va donar suport a poetes, i amb pràctica seguretat va ser l'autor de la cançó "Kaiser Heinrich", ara entre els Manuscrits de Canóns de Weingarten.

Apareix de forma destacada i d'acord amb el seu rang (amb l'Àliga Imperial, regalia i pergamí) al Codex Manesse, un manuscrit del segle XIV que representa 140 poetes destacats i tres poemes atribuïts a un jove Enric VI. En un d'ells descriu un enamorament que li fa oblidar el poder terrenal i ni les riqueses ni la dignitat reial poden fer ombra als sentiments envers la seva estimada (ê ich mich ir verzige, ich verzige mich ê der krône – abans de deixar-te, preferiria deixar la corona).

Família[modifica | modifica el codi]

Il·lustració del s. XIX representant Enric VI

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Frederick de Büren
 
 
 
 
 
 
 
8. Duc Frederic I de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Duc Frederic II de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Emperador Enric IV
 
 
 
 
 
 
 
9. Agnès d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Berta de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
2. Emperador Frederic I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Duc Welf I de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
10. Duc Enric IV de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Judit de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Duc Magnus de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
11. Wulfilda de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Emperador Enric VI
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Comte Guillem I de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
12. Comte Esteve I de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Comte Renaud de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Beatriu de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Beatriu de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Duc Simó I de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Àgata de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. Adelaida de Leuven
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Enric es va casar el 27 de gener de 1186 amb Constança de Sicília (1154-1198), filla i hereva de Guillem II de Sicília. Tingueren un únic fill:

  • Frederic Roger (1194-1250), esdevindria rei de Siciília, i més tard d'Alemanya, Itàlia, i el Sacre Imperi com a Frederic II.


Precedit per:
Frederic I Barba-roja
Rei d'Alemanya i Itàlia
11901197
Succeït per:
Felip i Otó IV
Emperador del Sacre Imperi
11911197
Succeït per:
Otó IV