Enric d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enric d'Espanya, infant d'Espanya i duc de Sevilla (Sevilla 1823 - Alarcon, mort en duel 1870). Infant d'Espanya amb el tractament d'altesa reial i membre de la Família Reial espanyola.

Nat a la ciutat de Sevilla el dia 17 d'abril de 1823. Fill de l'infant Francesc de Paula d'Espanya i de la princesa Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies. Nét del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma per via paterna i per via materna del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya.

Casat morganàticament a Roma el 6 de maig de l'any 1847 amb la valenciana Elena de Castellvi y Shelly-Fernandez de Cordova, la seva cosina, la reina Isabel II d'Espanya li atorgà el ducat de Sevilla. La parella tingué cinc fills:

  • SE Francesc de Paula de Borbó, nat a Tolosa de Llenguadoc el 1853 i mort a Madrid el 1942. Casat amb Maria Luisa de la Torre i posteriorment amb Felisa de Leon i Navarro de Balboa, marquesa de Balboa.
  • SE Albert de Borbó, duc de Santa Helena, nat a València el 1854 i mort a Madrid el 1939. Es casà amb Marguerite d'Ast de Novele, posteriorment amb Clotilda Gallo Ruiz i Diaz de Bustamente, i finalment amb Isabel Rodriguez de Castro.
  • SE Maria del Olvido de Borbó, nada a Madrid el 1863 i morta a Madrid el 1907. Es casà amb Carlos Fernandez-Maquieira i Oyanguren.

Enric de Borbó fou conegut a la política espanyola del període isabelí per les seves idees liberals. Coneguts foren els seus enfrontament amb la reina i molt especialment amb el duc de Montpensier.

Enric finançà una bullanga iniciada a Galícia i que reclamava la liberalització del sistema polític espanyol. L'any 1870 es va batre amb duel amb el duc de Montpensier la qual cosa suposà la mort de l'infant espanyol i el judici per un tribunal militar al duc de Montpensier.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric d'Espanya