Enric de Cardona i Enríquez
Enric de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca,[1] 1485 - Roma 1530). Fou bisbe de Barcelona (1505-1512), arquebisbe de Mont-real de Sicília (1512) i cardenal del títol de San Marcello (1527).
Antecedents[modifica]
Fill de Joan Ramon Folc IV, duc de Cardona, germà de Lluís de Cardona i Enríquez, president de la Generalitat de Catalunya (1524-1527), i nebot de l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit.
Biografia[modifica]
Per intermediació del rei d'Aragó Ferran II arribarà a bisbe de Barcelona en 1505, enfront de l'ardiaca Lluís Desplà i d'Oms, que havia estat elegit pel capítol de la catedral. El 1512 és nomenat arquebisbe de Mont-real de Sicília, renuncià el bisbat si bé continuà residint a Barcelona. El mestre de capella de Tarragona, Francisco Tovar, li dedicà en 1510 el seu Libro de la música práctica. Col·laborà a l'adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida per Martí Ivarra. Acompanyà el nou papa Adrià VI des de Barcelona a Roma (1522), a on seria nomenat prefecte del Castel Sant'Angelo. Fou enterrat a l'església de Montserrat a Roma.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Tal com ens indica, Mossèn Segura.
- ↑ Biografía eclesiástica completa: vidas de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento, de todos los santos que venera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en orden alfabético. Imprenta y Librería de Eusebio Aguado, 1850, p. 400–.
Fonts[modifica]
- Enric de Cardona a www.catholic-hierarchy.org (anglès)
| Precedit per: Pere Garcia |
 Bisbe de Barcelona 1505 - 1512 |
Succeït per: Martín García Puyazuelo |
| Precedit per: Alfons d'Aragó |
 Arquebisbe de Monreale 1512 - 1530 |
Succeït per: Pompeo Colonna (administrador apostòlic) |
| Precedit per: Guillem Ramon de Vich i Vallterra |
 Cardenal prevere de San Marcello 21 de novembre de 1527 – 7 de febrer de 1530 |
Succeït per: Egidio da Viterbo |
| Precedit per: Giovanni Alliata |
 President del regne de Sicília 1526 - 1535 |
Succeït per: Simone Ventimiglia |