Enric el Navegant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enric el Navegant

Enric el Navegant o Enric de Portugal (Porto, 4 de març de 1394 - Sagres, 13 de novembre de 1460), infant de Portugal i Primer Duc de Viseu (1415-1460).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Porto el 4 de març de 1394 sent el tercer fill del rei Joan I de Portugal, el fundador de la dinastia Avís, i la seva esposa Felipa de Lancaster.

Fou el germà del també rei Eduard I de Portugal i era besnét per línia materna d'Eduard III d'Anglaterra.

Era dels Descobriments[modifica | modifica el codi]

El 1414 va convèncer el seu pare per establir una campanya per conquerir Ceuta, a la costa nord-africana al costat de l'estret de Gibraltar. La ciutat va ser conquerida l'agost de l'any 1415, obrint-se per al Regne de Portugal les portes pel domini del comerç que aquell port exercia. El mateix any va ser armat cavaller i va rebre el títol de Duc de Viseu.

El 1416 va emprendre la construcció de la Vila do Infante en el que avui en dia és la freguesia de Sagres, a tocar del cap de Sant Vicenç, a l'extrem sud de Portugal. La vila va créixer ràpidament com a seu de la més elevada tecnologia de l'època en navegació i cartografia, com a un arsenal naval, observatori, i una escola per a l'estudi de geografia i navegació. Jacomé de Mallorca, un reconegut cartógraf segons les fonts, va ser convidat a viure a Sagres per compilar els coneixements geogràfics de l'época, encàrrec que va acceptar. Lagos, a poca distància a l'est, es va convertir així en un local de construcció naval gràcies al seu port. Un dels primers resultats d'aquesta tasca fou el descobriment de les illes Madeira per João Gonçalves Zarco i Tristão Vaz Teixeira, unes illes que posteriorment van ser colonitzades.

Escut d'armes personal d'Enric el Navegant

El maig de 1420 Enric va ser nomenat dirigent de l'Orde de Crist, successora de l'Orde del Temple, càrrec que va ostentar fins a la seva mort. Va ser un cristià fervorós. Pel que fa al seu interès per l'exploració de l'Oceà Atlàntic, el càrrec dins l'Orde també va ser important al llarg de la dècada del 1440. Això es déu al fet que l'Orde controlava immensos recursos, la qual cosa va ajudar a finançar l'exploració, la veritable passió d'Enric.

El 1427, els seus navegadors van descobrir les primeres illes de les Açores. També aquestes illes deshabitades van ser posteriorment colonitzades pels portuguesos.

Fins a l'època de l'infant Enric, el Cap Bojador era el punt conegut més meridional de la costa d'Àfrica. Gil Eanes, que va comandar una d'aquestes expedicions, va ser el primer a passar-lo l'any 1434. Així es va eliminar la por fins aleshores vigent al desconegut que hi pogués haver més enllà d'aquest cap.

Quan va morir el rei Joan I, el seu primogènit, l'infant Eduard, germà d'Enric, va ser coronat rei de Portugal. En fer-ho va entregar a Enric una cinquena part de tots els aprofitaments comercials de les zones descobertes així com el dret a explorar més enllà del Cap Bojador.

El regnat d'Eduard va durar només cinc anys, després dels quals el príncep Enric va donar suport al seu germà Pere de Portugal en la regència, durant la minoria d'edat del nebot Alfons V de Portugal. Per aquest fet va rebre a canvi les confirmacions dels seus privilegis. Va procedir també, durant la regència, a la colonització de les illes Açores.

Amb el nou tipus d'embarcació, les carabel·les, les expedicions van patir una gran impuls. Nuno Tristão i Antão Gonçalves van arribar al Cap Blanc l'any 1441. La Badia d'Arguim va ser albirada el 1443, on es va construir posteriorment un fort el 1448.

Dinis Dias arribarà al Riu Senegal i sobrepassarà el cap Verd l'any 1444. Diverses expedicions s'internaran per la Guinea. Així, els límits situats al sud del gran desert del Sàhara seran ultrapassats en aquesta época. Des d'aqui Enric el Navegant aconsegueix un dels seus objectius: desviar les rutes comercials del comerç del Sàhara i accedir a les riqueses de l'Africa meridional. El 1452 arribarà a Portugal suficient or com per a què s'encunyin les primeres monedes d'or, els cruzados.

Parc dedicat a Enric el Navegant a New Bedford (Massachusetts), EUA

Entre 1444 i 1446 prop de quaranta vaixells sortiran de Lagos. A la década del 1450 es va descobrir l'arxipèlag de Cap Verd. El 1460 la costa ja estava explorada fins al que avui en dia és Sierra Leone.

Mentrestant, Enric el Navegant estava també molt ocupat amb diversos assumptes interns del Regne. Va patrocinar la fundació a la Universitat de Coïmbra d'una càtedra d'astronomia. Va ser també un dels principals organitzadors de la conquesta de Tànger el 1437. Aquest fet es va revelar com un gran fracàs, donat que el seu germà, l'infant Ferran, el Sant, va ser capturat en aquesta ciutat i fet presoner durant 11 anys, fins a la seva mort. La seva reputació militar va rebre, per aquest fet, un gran revés i va dedicar-se els darrers anys de la seva vida a la política i a l'exploració.

Aportació a la Història Universal[modifica | modifica el codi]

El seu impacte en la Història Universal és immens. L'Escola de Sagres va ser la responsable de nombrosos i significatius avenços tècnics i científics en la navegació, i les descobertes impulsades per aquest Infant van ser la base per al desenvolupament de Portugal en tant que Imperi Colonial.

Només trenta-dos anys després de la seva mort, esdevinguda el 1460, el Cap de Bona Esperança va ser creuat i Vasco da Gama va poder arribar a l'Índia el 1498. Poc abans del descrobriment del Brasil per part de Pedro Álvares Cabral. Cristòfol Colom va ser un dels alumnes de l'Ecola de Sagres, i a la década de 1470 va navegar pels territoris portuguesos de les illes Madeira, vivint a Porto Santo, i per la costa africana.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric el Navegant