Enrico De Nicola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enrico De Nicola
Enrico De Nicola

1 de gener de 1948 – 11 de maig de 1948
Succeït per Luigi Einaudi

1 de juliol de 1946 – 31 de desembre de 1947
Precedit per Alcide De Gasperi

26 de juny de 1920 – 25 de gener de 1924
Precedit per Vittorio Emanuele Orlando
Succeït per Alfredo Rocco

28 d'abril de 1951 – 24 de juny de 1952
Precedit per Ivanoe Bonomi
Succeït per Giuseppe Paratore

23 de gener de 1956 – 26 de març de 1957
Succeït per Gaetano Azzariti
Dades biogràfiques
Naixement 9 de novembre de 1877
Nàpols (Itàlia)
Defunció 1 d'octubre de 1959 (81 anys)
Torre del Greco (Itàlia)
Nacionalitat italiana
Partit Partit Liberal Italià
Professió Advocat i polític

Enrico De Nicola (Nàpols, 9 de novembre de 1877 - Torre del Greco, Nàpols, 1 d'octubre de 1959) fou un jurista, periodista i polític del Partit Liberal Italià. Va ser president provisional d'Itàlia entre 1946 i 1948 i primer president de la República italiana des de l'1 de gener de 1948 fins a l'11 de maig d'aquest mateix any.

De Nicola, penalista de reconegut prestigi, va ser elegit diputat per primera vegada el 1909 i va ocupar diversos càrrecs governamentals de segon nivell fins a l'arribada del feixisme, moment que va optar per retirar-se de la vida política a pesar d'haver estat nomenat senador pel rei Víctor Manuel III d'Itàlia el 1926 (mai va arribar a prendre part en els treballs de la Càmera).

Després de 1943, amb la caiguda del feixisme, és molt probable que Enrico De Nicola exercís un paper determinant en el nomenament del príncep Humbert, hereu del tron, com a "Lloctinent del Regne", càrrec que va convertir el príncep en cap d'estat de facto. Desapareguda la monarquia després de la celebració d'un referèndum, l'Assemblea Constituent el va triar com cap d'estat provisional el 28 de juny de 1946 amb un 80% dels vots, nominació que De Nicola va dubtar a acceptar. El 25 de juny de 1947 va presentar la seva renúncia a la més alta magistratura de l'Estat, però va ser reelegit l'endemà per l'Assemblea Constituent "pels signes de noblesa i humanitat expressats en els seus actes".

Després de l'aprovació de la Constitució Italiana, l'1 de gener de 1948 va ser nomenat "President de la República Italiana", com estava prescrit en el text constitucional. Enrico De Nicola va renunciar a presentar-se com candidat a la primera elecció constitucional que va tenir lloc al maig d'aquell any i en la qual va resultar elegit Luigi Einaudi. De Nicola es va convertir en senador vitalici, tal com la constitució preveu per als antics caps d'estat). Posteriorment va ser elegit president del Senat italià i del Tribunal Constitucional.



Precedit per:
Alcide De Gasperi
Cap provisional de l'Estat italià
19461948
Succeït per:
ningú
Precedit per:
ningú
President d'Itàlia
1948
Succeït per:
Luigi Einaudi
Precedit per:
Vittorio Emanuele Orlando
President de la Cambra dels Diputats
19201924
Succeït per:
Alfredo Rocco
Precedit per:
Ivanoe Bonomi
President del Senat de la República
19511952
Succeït per:
Giuseppe Paratore
Precedit per:
ningú
President de la Cort Constitucional
19561957
Succeït per:
Gaetano Azzariti
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrico De Nicola Modifica l'enllaç a Wikidata