Enrico De Nicola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enrico De Nicola
Enrico De Nicola

Mandat
1 de gener de 1948 – 11 de maig de 1948
Succeït per Luigi Einaudi

Mandat
1 de juliol de 1946 – 31 de desembre de 1947
Precedit per Alcide Degasperi

Mandat
26 de juny de 1920 – 25 de gener de 1924
Precedit per Vittorio Emanuele Orlando
Succeït per Alfredo Rocco

Mandat
28 d'abril de 1951 – 24 de juny de 1952
Precedit per Ivanoe Bonomi
Succeït per Giuseppe Paratore

Mandat
23 de gener de 1956 – 26 de març de 1957
Succeït per Gaetano Azzariti

Naixement 9 de novembre de 1877
Nàpols (Itàlia)
Mort 1 d'octubre de 1959 (81 anys)
Torre del Greco (Itàlia)
Partit polític Partit Liberal Italià
Professió Advocat i polític
Nacionalitat italiana

Enrico De Nicola (Nàpols, 9 de novembre de 1877 - Torre del Greco, Nàpols, 1 d'octubre de 1959) fou un jurista, periodista i polític del Partit Liberal Italià. Va ser president provisional d'Itàlia entre 1946 i 1948 i primer president de la República italiana des del 1 de gener de 1948 fins a l'11 de maig d'aquest mateix any.

De Nicola, penalista de reconegut prestigi, va ser escollit com a diputat per primera vegada en 1909 i va ocupar diversos càrrecs governamentals de segon nivell fins a l'arribada del feixisme, moment que va optar per retirar-se de la vida política a pesar de ser nomenat senador pel rei Víctor Manuel III d'Itàlia el 1926, (mai va arribar a prendre part en els treballs de la Càmera).

Després de 1943, amb la caiguda del feixisme, és molt probable que Enrico De Nicola exercís un paper determinant en el nomenament del príncep Humbert, hereu del tron, com a "Lloctinent del Regne", càrrec que va convertir al príncep en cap d'Estat de facto. L'Assemblea constitucional, desapareguda la monarquia després de la celebració d'un referèndum, li va triar com cap d'Estat provisional el 28 de juny de 1946 amb un 80% dels vots, nominació que De Nicola va dubtar a acceptar. El 25 de juny de 1947, De Nicola va presentar la seva renúncia la prefectura de l'Estat, però va ser reelegit l'endemà per l'Assemblea Constituent "pels signes de noblesa i humanitat expressats en els seus actes".

Després de l'aprovació de la Constitució Italiana, l'1 de gener de 1948, va ser nomenat "President de la República Italiana", com estava prescrit en el text constitucional. Enrico De Nicola, va renunciar a presentar-se com candidat a la primera elecció constitucional que va tenir lloc al maig d'aquell any i en la qual va resultar triat Luigi Einaudi. De Nicola es va convertir en senador vitalici (com antic cap d'Estat). Posteriorment va ser nomenat president del Senat italià i del Tribunal Constitucional.



Precedit per:
Alcide Degasperi
Cap provisional de l'Estat italià
19461948
Succeït per:
ningú
Precedit per:
ningú
President d'Itàlia
1948
Succeït per:
Luigi Einaudi
Precedit per:
Vittorio Emanuele Orlando
President de la Cambra dels Diputats
19201924
Succeït per:
Alfredo Rocco
Precedit per:
Ivanoe Bonomi
President del Senat de la República
19511952
Succeït per:
Giuseppe Paratore
Precedit per:
ningú
President de la Cort Constitucional
19561957
Succeït per:
Gaetano Azzariti