Enrico Fermi
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1938) |
Enrico Fermi ( Roma, Itàlia 1901 - Chicago, EUA 1954 ) fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment nord-americà, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica. És reconegut com un físic que destacà tant en l'àmbit teòric com en l'experimental.[1]
Des del 1939 fou professor de física a la Columbia University, i col·laborà en els primers assaigs i investigacions de la bomba nuclear (projecte Manhattan). Descobrí les reaccions en el nucli produïdes per neutrons amb moviment lent, i observà que aquests eren absorbits més fàcilment pel nucli atòmic que les partícules accelerades. Investigà la teoria de l'estructura fina dels espectres i la formació dels raigs còsmics. Entre les seves obres es destaca Elementary Particles (1951).[2]
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut el 29 de setembre de 1901 a la ciutat italiana de Roma. El seu pare, Alberto Fermi, era inspector general del Ministeri de Comunicacions, i la seva mare, Anada d'Gattis, era mestra d'escola. Es va interessar per la física als 14 anys d'edat, després de la lectura d'un vell text d'escrit en llatí. El seu historial acadèmic va ser excel·lent, gaudint d'una gran memòria que li permetia recitar La Divina Comèdia de Dante i gran part dels textos d'Aristòtil.
En la seva joventut Enrico gaudia aprenent física i matemàtiques i compartint els seus interessos amb el seu germà gran, Giulio. La mort d'aquest en forma sobtada d'un abscés a la gola el 1915, pertorbacions a Enrico i augmentar la seva dedicació als estudis de la ciència per badar. Segons el seu propi relat, tots els dies passava davant de l'hospital on van morir Giulio fins que es va fer insensible la pena. Posteriorment, Enrico travar amistat amb un altre estudiant interessat en la ciència anomenat Enrico Persico, i els dos van col laborar en projectes científics com per exemple la construcció d'un giròscop, i la mesura del camp magnètic de la Terra. L'interès de Fermi per la física va anar en augment quan un amic del seu pare li va regalar diversos llibres sobre física i matemàtiques, que va llegir amb gran avidesa.
Tenia una gran facilitat per a resoldre problemes de física teòrica i una gran capacitat de síntesi; destacava per la seva senzillesa en la resolució de problemes.[3] Va cursar estudis de física a l'Escola Normal de la Universitat de Pisa, aconseguint el doctorat l'any 1922. El 1924 va impartir classes a la universitat de Florència. Va residir durant un any a la ciutat alemanya de Göttingen, així com uns mesos a Leiden, llocs en els quals es va dedicar a realitzar investigacions en el camp de la física.
L'any 1927 va ser nomenat professor de la Universitat de Roma, convertint a aquesta ciutat un dels centres d'investigació més importants del món. El 1930 fou convidat a donar cursos d'estiu per la universitat nord-americana de Michigan, passant des de llavors la majoria dels estius als Estats Units, realitzant treballs científics i donant conferències, i impartint posteriorment classes a les universitats de Columbia, Stanford i Chicago. L'any 1938 establí definitivament la seva residència als Estats Units fugint del règim feixista italià.
Fermi morí el 28 de novembre de 1954 a la ciutat nord-americana de Chicago.
[edita] Recerca científica i pensament
Interessat des de ben jove en la radiació sobre els neutrons i la mateixa radiació en sí, l'any 1938 fou guardonat amb Premi Nobel de Física per les seves demostracions sobre l'existència de nous elements radioactius produïts per la radiació de neutrons i pels seus descobriments sobre les reaccions nuclears degudes als neutrons lents.
Durant la seva estada als Estats Units participà en el Projecte Manhattan i va verificar la fissió nuclear juntament amb Otto Hahn i Fritz Strassmann, i posteriorment aconseguir construir el primer reactor nuclear, que va produir la primera reacció en cadena nuclear controlada. Amb posterioritat es va oposar al desenvolupament de la bomba d'hidrogen per raons ètiques.
Amb els seus col·laboradors, va bombardejar amb neutrons 60 elements, aconseguint obtenir isòtops de 40 d'ells, i la transmutació d'àtoms de l'element 92, l'urani, en àtoms de l'element 93, el neptuni, que pràcticament no es troba a la naturalesa i s'obté bàsicament per síntesi.[4]
Cap al final de la seva vida, Fermi posar en dubte la seva fe en la societat en general en referència a les decisions més adequades que cal prendre pel que fa a la tecnologia nuclear.[5] Va arribar a deixar escrit:[6]
| « | Alguns de vostès podrien preguntar, quin és el bé d'haver treballat tan sols per recollir alguns fets que no aporten cap plaer, excepte a uns pocs professors de pèl llarg que els agrada col·leccionar aquest tipus de coses que no seran de cap utilitat per a ningú, ja que només uns pocs especialistes, en el millor dels casos, seran capaços de comprendre-ho? En resposta a aquesta qüestió em permeto una predicció segura.
La història de la ciència i la tecnologia ens ha ensenyat que els avenços científics en la comprensió dels fonaments bàsics, tard o d'hora, han donat lloc a aplicacions industrials i tècniques que han revolucionat la nostra forma de vida. Em sembla improbable que aquest esforç per arribar a l'estructura de la matèria hagi de ser-ne una excepció a la regla. Però també és veritat, i és el que tots desitgem, que cal que l'home creixi prou i es faci adult per a fer bon ús dels poders que adquireix de la natura." |
» |
|
—Fermi. The Future of Nuclear Physics |
||
[edita] Paradoxa de Fermi
Alguns aspectes curiosos pels quals també es coneix a Fermi són la Paradoxa de Fermi o principi de Fermi i els Problemes de Fermi. La paradoxa consisteix en la qüestió de si l'Univers posseeix formes de vida intel·ligent més enllà de la Terra per què no tenim cap evidència observacional d'elles. On són? preguntava ell. La resposta de Fermi, òbviament preocupat pel seu paper en el desenvolupament de les bombes atòmiques, era que les civilitzacions tecnològicament avançades corrien un greu perill d'autodestruïr-se mitjançant l'ús d'armes nuclears. Els problemes de Fermi constitueixen il·lustracions clares de la importància de l'anàlisi dimensional i dels mètodes d'aproximació tal com Quants afinadors de piano treballen a Chicago?.
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'element químic Fermi (Fm), el Femtòmetre, el Fermió, el Fermilab (Fermi National Accelerator Laboratory) i l'asteroide (8103) Fermi descobert el 19 de gener de 1994 per Farra d'Isonzo.
El departament de la Universitat de Chicago en el qual va treballar durant diversos anys es diu en l'actualitat Institut Enrico Fermi.
El Premi Enrico Fermi va ser establert l'any 1956 pel govern nord-americà en rècord dels seus assoliments científics i la seva excel·lència com a científic.
[edita] Referències
- ↑ Snow, Charles. The Physicists: A Generation that Changed the World. Little Brown, 1981. ISBN 1842324365.
- ↑ «Enrico Fermi». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 1 d'agost de 2009].
- ↑ Richard Rhodes. The Making of the Atomic Bomb. Simon and Schuster, 1986. ISBN 978-0-684-81378-3.
- ↑ El neptuni també es troba en petites quantitats en els minerals d'urani degut a les reaccions de transmutació. Vegeu C. R. Hammond. The Elements, in Handbook of Chemistry and Physics 81th edition. CRC press, 2004. ISBN 0849304857.
- ↑ Fermi Remembered. University of Chicago Press, 2004.
- ↑ Fermi. The Future of Nuclear Physics, unpublished address, Rochester, Nova York, 10 de gener de 1953, EFP, box 53.
[edita] Enllaços externs
- «Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1938» (en anglès).
- «Biografia d'Enrico Fermi» (en italià).
- «Enrico Fermi Institute» (en anglès).
[edita] Vegeu també
