Enrique Fernández Viola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enrique Fernández
Dades personals
Nom complet Enrique Fernández Viola
Data de naixement 10 de juny de 1912
Lloc de naixement    Montevideo, Uruguai
Data de mort    6 d'octubre de 1985
Lloc de mort    Montevideo, Uruguai
Dades esportives
Posició Davanter
Equips professionals1
Anys Club PJ (g)
19xx-35
1935-36
Nacional
FC Barcelona

17 (8)
Selecció nacional2
1935-xx
1935-36
Uruguai Uruguai
Catalunya Catalunya

3 (0)
Equips entrenats
1946
1947-50
1950-52
1953-54
1959
1961
196x
Nacional
FC Barcelona
Nacional
Real Madrid
Real Betis
Uruguai Uruguai
Gimnasia La Plata

1 Partits jugats i gols només a la Lliga,
actualitzats a data de Gener 13 2007.
2 Partits jugats amb la selecció nacional i
gols actualitzats a data de Desembre 13 2007.

Enrique Fernández Viola (Montevideo, 10 de juny de 1912 - Montevideo, 6 d'octubre de 1985[1]) fou un futbolista i entrenador de futbol uruguaià.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

El gener de 1935, mentre jugava al Nacional de Montevideo, Fernández guanyà amb la selecció de l'Uruguai el Campionat Sud-americà de l'any 1935. Després fitxà pel FC Barcelona on, dirigit per Franz Platko i Patrick O'Connell, ajudà a guanyar el Campionat de Catalunya dos cops i arribà a la final de la Copa d'Espanya de 1936. Jugà 17 partits de lliga i marcà 8 gols en aquesta competició i un total de 39 partits i 22 gols al club. Durant aquests anys jugà tres partits amb la selecció catalana de futbol, un d'ells el 19 de gener de 1936, al Camp de Les Corts en un partit d'homenatge a Josep Samitier davant el SK Sidenice de Txecoslovàquia.[2] En esclatar la Guerra Civil, Fernández es trobava a Montevideo i el club li va dir que no tornés.

Després de la seva retirada com a futbolista per una lesió de genoll, Fernández inicià una brillant carrera d'entrenador iniciada el 1946 al Nacional, amb el qual guanyà el campionat local. El 1947 retornà al Barça on, dirigint un brillant grup de jugadors entre els que hi havia Velasco, Ramallets i Estanislau Basora, aconseguí guanyar dues lligues consecutives els anys 1948 i 1949, i una Copa Llatina aquest darrer any. El 1950 fou reemplaçat per Ferran Daucik.

Fernández retornà al Nacional de Montevideo, on guanyà una segona lliga el 1950. Posteriorment entrenà el Reial Madrid de Di Stefano, Gento, Miguel Muñoz, Luis Molowny i Héctor Rial i guanyà la lliga, la primera del club blanc des de 1933. També entrenà el Real Betis durant 10 partits la temporada 1959-60, la selecció uruguaiana el 1961 i el Gimnasia La Plata.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Palmarès com a jugador[modifica | modifica el codi]

Nacional

Uruguai

FC Barcelona

Palmarès com a entrenador[modifica | modifica el codi]

Nacional

FC Barcelona

Reial Madrid

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barça: A People's Passion (1998), Jimmy Burns. «Enllaç».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]