Enrique Fernández Viola
| Enrique Fernández | ||
| Dades personals | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Enrique Fernández Viola | |
| Data de naixement | 10 de juny de 1912 | |
| Lloc de naixement | Montevideo, Uruguai | |
| Data de mort | 6 d'octubre de 1985 | |
| Lloc de mort | Montevideo, Uruguai | |
| Dades esportives | ||
| Posició | Davanter | |
| Equips professionals1 | ||
| Anys | Club | PJ (g) |
| 19xx-35 1935-36 |
Nacional FC Barcelona |
17 (8) |
| Selecció nacional2 | ||
| 1935-xx 1935-36 |
3 (0) |
|
| Equips entrenats | ||
| 1946 1947-50 1950-52 1953-54 1959 1961 196x |
Nacional FC Barcelona Nacional Real Madrid Real Betis Gimnasia La Plata |
|
|
1 Partits jugats i gols només a la Lliga, |
||
Enrique Fernández Viola (Montevideo, 10 de juny de 1912 - Montevideo, 6 d'octubre de 1985[1]) fou un futbolista i entrenador de futbol uruguaià.
Taula de continguts |
Trajectòria [modifica]
El gener de 1935, mentre jugava al Nacional de Montevideo, Fernández guanyà amb la selecció de l'Uruguai el Campionat Sud-americà de l'any 1935. Després fitxà pel FC Barcelona on, dirigit per Franz Platko i Patrick O'Connell, ajudà a guanyar el Campionat de Catalunya dos cops i arribà a la final de la Copa d'Espanya de 1936. Jugà 17 partits de lliga i marcà 8 gols en aquesta competició i un total de 39 partits i 22 gols al club. Durant aquests anys jugà tres partits amb la selecció catalana de futbol, un d'ells el 19 de gener de 1936, al Camp de Les Corts en un partit d'homenatge a Josep Samitier davant el SK Sidenice de Txecoslovàquia.[2] En esclatar la Guerra Civil, Fernández es trobava a Montevideo i el club li va dir que no tornés.
Després de la seva retirada com a futbolista per una lesió de genoll, Fernández inicià una brillant carrera d'entrenador iniciada el 1946 al Nacional, amb el qual guanyà el campionat local. El 1947 retornà al Barça on, dirigint un brillant grup de jugadors entre els que hi havia Velasco, Ramallets i Estanislau Basora, aconseguí guanyar dues lligues consecutives els anys 1948 i 1949, i una Copa Llatina aquest darrer any. El 1950 fou reemplaçat per Ferran Daucik.
Fernández retornà al Nacional de Montevideo, on guanyà una segona lliga el 1950. Posteriorment entrenà el Reial Madrid de Di Stefano, Gento, Miguel Muñoz, Luis Molowny i Héctor Rial i guanyà la lliga, la primera del club blanc des de 1933. També entrenà el Real Betis durant 10 partits la temporada 1959-60, la selecció uruguaiana el 1961 i el Gimnasia La Plata.
Palmarès [modifica]
Palmarès com a jugador [modifica]
Nacional
Uruguai
- Copa Amèrica de futbol: 1
- 1935
FC Barcelona
- Campionat de Catalunya de futbol: 1
- 1934-35, 1935-36
Palmarès com a entrenador [modifica]
Nacional
- Lliga uruguaiana de futbol: 2
- 1946, 1950
FC Barcelona
- Lliga espanyola de futbol: 2
- 1947-48, 1948-49
- Copa Llatina: 1
- 1949
- Copa Eva Duarte: 1
- 1948
Reial Madrid
- Lliga espanyola de futbol: 1
- 1953-54
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Barça: A People’s Passion (1998), Jimmy Burns. [1]
Enllaços externs [modifica]
- Enrique Fernandez a www.fcbarcelona.com
- Informació a Mundo Deportivo
- Perfil d'entrenador a sportec
- Entrenadors de l'Uruguai a Rsssf
- Títols amb Nacional
|
|||||
- Futbolistes internacionals amb l'Uruguai de la dècada de 1930
- Futbolistes internacionals amb Catalunya de la dècada de 1930
- Futbolistes del Club Nacional de Football
- Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1930
- Entrenadors de futbol uruguaians
- Entrenadors del Club Nacional de Football
- Entrenadors de futbol del FC Barcelona
- Entrenadors del Real Madrid CF
- Entrenadors de la selecció de futbol de l'Uruguai