Enrique Múgica Herzog
.svg&lang=ca){kind=small}
Enrique Múgica Herzog (Sant Sebastià, 1932) és un advocat i polític basc, membre històric del PSOE. A l'Estat espanyol fou Ministre de Justícia entre 1988 i 1991, i Defensor del Poble entre 2000 i 2010.
Biografia
Va néixer el 20 de febrer de 1932 a la ciutat basca de Sant Sebastià fill d'un violinista basc que va morir durant la Guerra Civil i d'una francesa d'origen judeopolonesa. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual va iniciar la seva activitat política prenent part en les revoltes antifranquistes.
Activitat política
Membre del PCE
Va ser un dels creadors del Congrés Universitari d'Escriptors Joves l'any 1956 i per això va ser empresonat durant tres mesos aquell mateix any. Va ser militant clandestí del Partit Comunista d'Espanya (PCE) durant 10 anys i per això va estar més vegades a la presó (quatre mesos i mig el 1959 i 22 mesos entre 1962 i 1967).
Membre del PSOE
En la seva última estada a la presó va abandonar el PCE i va ingressar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Va prendre part en el Congrés de Suresnes l'any 1974 com a figura important en l'ascensió de Felipe González a la direcció del partit en perjudici del sector partidari de la ruptura amb el franquisme, i en el qual fou escollit secretari de Coordinació del partit.
En la Transició va representar al PSOE en la Coordinació Democràtica, i posteriorment fou escollit diputat al Congrés per la província de Guipúscoa en les eleccions generals de 1977. Després d'aquesta primera elecció seria novament escollit en aquest càrrec durant les 7 eleccions posteriors consecutives, romanent com a diputat guipuscoà fins a l'any 2000. També seria nomenat president de la Comissió de Defensa i vicepresident de la Comissió Constitucional.
En vigílies del cop d'estat del 23 de febrer de l'any 1981 com a president de la Comissió de Defensa va estar en un esmorzar amb diversos comensals entre els quals es trobava el futur general colpista Alfonso Armada. Va haver-hi certa polèmica sobre aquest esmorzar, ja que alguns colpistes van al·ludir que en ella s'havia comentat entre els polítics presents que era necessari un cop de timó. Múgica va ser cridat a declarar per aquest motiu en el judici contra els colpistes, negant tals acusacions. Encara que no va anar més enllà, aquella polèmica va contribuir a mantenir a Múgica en un discret segon pla durant alguns anys. Ricardo Marró Zancada, comandant que va actuar com a enllaç de Jaime Milans del Bosch en el 23-F, en el seu llibre "23 F la pieza que falta" situa a Múgica en la llista de Govern a imposar que duia Alfonso Armada. També Jordi Pujol ha explicat que abans del cop del 23-F socialistes com Múgica li havien demanat el seu suport per fer fora Adolfo Suárez del govern i implantar un govern presidit per un militar. Tot i que Pujol s'hi negà, més endavant s'esdevingué el cop.[1] Múgica titllà les declaracions de Pujol de "ocurrència inventada".[2]
Tant Enrique com el seu germà Fernando Múgica van destacar sempre com ferms defensors de l'establiment de llaços d'amistat entre Espanya i Israel gràcies als seus orígens familiars. L'aportació d'ambdós va ser decisiva per a l'establiment de relacions diplomàtiques entre Espanya i aquest país l'any 1986. L'11 de juliol de 1997 el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret 1131/97 pel qual Enrique Múgica fou nomenat President de la Comissió d'Investigació de les Transaccions d'Or procedents del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial. Ferm defensor d'Israel en el conflicte àrab-israelià, els seus detractors (especialment des del nacionalisme basc radical) l'han acusat habitualment de sionista.
En la remodelació del segon govern de Felipe González Múgica fou nomenat el juliol de 1988 Ministre de Justícia, càrrec que va ocupar fins al març de 1991. Durant el seu mandat es van aprovar, entre altres lleis, la de Demarcació i Planta Judicial, la de Societats Anònimes i les reformes processals i penals que van donar lloc a la creació dels jutjats penals.
L'assassinat per part d'ETA al febrer de 1996 del seu germà Fernando Múgica, retirat en aquells moments de la política activa, va marcar un punt d'inflexió notable en la seva trajectòria política. A partir d'aquell moment es va destacar com un dels polítics del seu partit més crítics no solament amb el terrorisme d'ETA, sinó també amb el nacionalisme basc en general. Va encunyar el terme d'eusko-nazis per a referir-se a l'esquerra abertzale. També és famós el seu "que se pudran en la cárcel" (en català: "que es podreixin a la presó") en referència als presos d'ETA.
Uns mesos després de ser escollit per vuitena vegada consecutiva diputat al Congrés per la província de Guipúscoa, en les eleccions generals de l'any 2000, va renunciar a la seva acta el juny d'aquell any per ser designat Defensor del Poble per part del govern del Partit Popular (PP), encapçalat per José María Aznar. La seva designació va ser considerada de consens entre el partit governant (PP) i el principal partit de l'oposició (PSOE), ja que, encara que militant del segon, Enrique Múgica era un polític ben considerat pel PP. En aquest càrrec presenta al Tribunal Constitucional un recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de Catalunya del 2006.
Enllaços externs
Referències
- ↑ Jordi Pujol: 'Si les coses es fan bé, l'independentisme agafarà molt de gruix', Vilaweb.cat, 8 de novembre 2009.
- ↑ «Les revelacions de Pujol sobre la preparació del 23-F irriten Múgica». ElPeriódico.cat.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Fernando Ledesma Bartret |
Ministre de Justícia.svg){kind=small} 1988 – 1991 |
Succeït per: Tomás de la Quadra-Salcedo |
| Precedit per: Fernando Álvarez de Miranda |
Defensor del Poble 2000 – 2010 |
Succeït per: María Luisa Cava de Llano |
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | ||
| Ministres | José Barrionuevo/José Luis Corcuera (Interior) • Virgilio Zapatero Gómez (Relacions amb les Corts) • Francisco Fernández Ordóñez (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra (Defensa) • Fernando Ledesma Bartret/Enrique Múgica Herzog (Justícia) • Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Manuel Chaves González (Treball) • Julián García Vargas (sanitat i consum) • Javier Sáenz de Cosculluela (Obres Públiques) • Abel Caballero/José Barrionuevo (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Carlos Croissier Batista/José Claudio Aranzadi Martínez (Indústria) • José Carlos Romero Herrera (Agricultura) • José María Maravall Herrero/Javier Solana Madariaga (Educació) • Javier Solana Madariaga/Jorge Semprún Maura (Cultura) • Joaquín Almunia Amann (Administracions Públiques) • Matilde Fernández Sanz (Assumptes Socials) • Rosa Conde Gutiérrez del Álamo (Portaveu del govern) | |
(← I GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III GONZALEZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | ||
| Ministres | José Luis Corcuera (Interior) • Virgilio Zapatero Gómez (Relacions amb les Corts) • Francisco Fernández Ordóñez/Javier Solana Madariaga (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra/Julián García Vargas (Defensa) • Enrique Múgica Herzog/Tomás de la Quadra-Salcedo (Justícia) • Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Manuel Chaves González/Luis Martínez Noval (Treball) • Julián García Vargas/Julián García Valverde/José Antonio Griñán Martínez (sanitat i consum) • Javier Sáenz de Cosculluela/Josep Borrell i Fontelles (Obres Públiques) • José Barrionuevo (Transports, turisme i comunicacions) • José Claudio Aranzadi Martínez (Indústria) • José Carlos Romero Herrera/Pere Solbes Mira (Agricultura) • Javier Solana Madariaga/Alfredo Pérez Rubalcaba (Educació) • Jorge Semprún Maura/Jordi Solé i Tura (Cultura) • Joaquín Almunia Amann/Juan Manuel Eguiagaray Ucelay (Administracions Públiques) • Matilde Fernández Sanz (Assumptes Socials) • Rosa Conde Gutiérrez del Álamo (Portaveu del govern) | |
(← II GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← IV GONZALEZ) | ||