Enrique Tierno Galván
Enrique Tierno Galván (Madrid 1918 - 1986) fou un polític espanyol, alcalde de Madrid, assagista i doctor en dret i en filosofia i lletres.
Va ser catedràtic de dret polític a la Universitat de Múrcia (1948-1953) i a la de Salamanca (1953-1965), fins que va ser expulsat de la seva càtedra pel règim franquista. Tot seguit exercí la docència en les univesitats de Princeton i Bryn Mawr, als Estats Units.
Afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en la clandestinitat, i expulsat després per divergències doctrinals, va fundar al 1967, durant el seu retorn a l'estat espanyol, el Partit Socialista de l'Interior, també clandestí i que des del 1974 es denominà Partido Socialista Popular (PSP), del que fou escollit president. Mort Francisco Franco al 1975, a l'any següent fou reposat en la seva càtedra, i en les primeres eleccions generals, escollit diputat al Congrés dels Diputats per Madrid. Iniciades conversacions entre el seu partit i el PSOE, un sector important del PSP ingressà al PSOE, partit del que fou designat Tierno Galván president honorífic i pel que es presentà candidat a les eleccions municipals d'abril de 1979, en les que sortí escollit regidor i batlle de Madrid. Reescollit el 1983, va morir al càrrec.
Escriguçé nombroses obres de dret polític i assaigs sociopolítics:
- Sociología y situación (1954)
- Humanismo y sociedad (1964)
- La rebelión juvenil y el problema de la Universidad (1972)
- Sobre la novela picaresca y otros escritos (1974)
- Leyes políticas españolas fundamentales (1808-1936) (1975)
- Democracia, socialismo y libertad (1977)
- Idealismo y pragmatismo en el siglo XIX (1977)
- ¿Qué es ser agnóstico?
[modifica] Enllaços externs
- (castellà) Cites i biografia
- (castellà) Fitxa d'Enrique Tierno al Congrés dels Diputats
| Precedit per: Luis María Huete y Morillo |
Alcalde de Madrid 1979–1986 |
Succeït per: Juan Barranco |
