Ensalada russa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ensalada russa

L’ensalada russa, amanida russa o ensaladilla és un plat fred típic a l'estat espanyol i Catalunya a base de verdures tallades en daus petits i bullides, barrejades amb maionesa i sovint altres ingredients.

Ingredients[modifica | modifica el codi]

Els ingredients típics són patata, mongeta verda, pastanaga, pèsols, tonyina, olives, ou dur i maionesa, en proporcions diverses segons el gust. Pot incloure altres ingredients, com trossets de pebrot vermell escalivat, gambes pelades, palets de cranc, etc.

Inspiració i origen[modifica | modifica el codi]

L'origen d'aquesta ensalada rau en una recepta feta l'any 1860 per Lucien Olivier, xef francès del cèlebre restaurant "L'Ermitage" situat a la plaça Trubnàia a Moscou, Rússia.[1] Per aquesta raó en alguns països es coneix com a "ensalada Olivier". Es va estendre a França a principis del segle XX mitjançant alguns grups d'aristòcrates russos exiliats arran de la revolució del 1917. Sembla que es va introduir a Espanya a través de la cuina francesa tot seguit, encara que no n'hi hagi constància històrica. Posteriorment l'ensalada russa es va estendre a alguns països de l'Amèrica del Sud i Central, com l'Argentina, el Perú i la República Dominicana.

És a la cuina espanyola, on va adquirir l'original nom d'"ensaladilla rusa". No es coneix bé l'origen de l'apel·lació "ensaladilla"; potser es deu al fet que els ingredients vénen tallats molt petits o a que normalment l'ensalada russa se serveix en racions petites. És un plat molt ibèric, popular com a tapa als bars.

Cuina espanyola[modifica | modifica el codi]

Aquest plat, malgrat estar basat en una amanida realment de Rússia i popularitzada pels francesos, no es menja ni és coneguda amb aquest nom i composició a cap dels dos països. La veritable amanida de Rússia conté cogombres en vinagre i llonganissa seca, per exemple, i mai tonyina. A França el més semblant que existeix són les amanides de patata amb maionesa, que són bàsicament quadrats de patata amb proporcions més grans de maionesa i ceba i ou dur picats, l'aspecte és completament blanc, o groguenc, i no multicolor com l'amanida russa, sobretot perquè no conté, o a penes conté, verdures.

D'altra banda, es tracta d'un dels pocs plats, amb la truita de patata, els pintxos morunos i potser algun més, comuns als repertoris de tapes espanyoles. Segons els criteris gastronòmics de totes les cultures espanyoles, de fet, aquest plat, malgrat el seu nom, no se sol considerar una amanida, com sí que ho era pels països nòrdics, ja que a Espanya, per a ser considerat amanida hauria d'estar formada majoritària o completament per hortalisses fresques i crues, com pastanaga crua, ceba crua, tomàquet, cogombre, etc.

Amanida "comunista"[modifica | modifica el codi]

Durant el franquisme el nom d'aquesta amanida (en castellà, ensaladilla rusa) es prohibí en alguns ambients, ja que el seu nom contenia el mot "rus", que a l'època eren comunistes i enemics del règim. Els soldats reclutats a l'exèrcit espanyol conegueren les apel·lacions imposades pels comandaments de: ensaladilla espanyola o "ensaladilla nacional", termes que no quallaren. En canvi, sí que es coneix a molts llocs amb el nom, simplement, d'ensaladilla.

Ingredients[modifica | modifica el codi]

Les verdures més sovint emprades són la patata, mongeta verda tendra, la pastanaga i els pèsols. Cal no bullir la patata i les verdures massa i deixar-les refredar un temps, car és important que conservin la rigidesa suficient perquè no es formi una massa pastosa quan es barregen amb la maionesa.

Preparacions i variacions amb ensaladilla rusa[modifica | modifica el codi]

La tonyina sol ser en conserva, però de vegades es fa també amb tonyina natural, passada per la paella i esmicolada. De vegades, la maionesa pot ser reemplaçada, per salsa rosa o allioli. L'ensalada russa també es pot servir com a plat principal, amb diferents guarniments, com ara: làmines d'ou dur, espàrrecs, olives i pebrot escalivat. Pot ser un plat acompanyat amb pa i diversos embotits. Se sol menjar en petites quantitats, per exemple amb els entremesos o en tapes, o també pot ser un primer plat, o fins i tot plat únic. Opcionalment es pot decorar amb anxoves, tires de pebrot vermell escalivat, mitges rodanxes de tomàquet o una mica d'enciam. S'utilitza també molt per a alguns pintxos bascos o per farcir tomàquets, tronquets de cogombre, ous durs, etc. És un plat típic d'estiu, però que pels seus ingredients pot requerir una bona conservació en fred.

Preparacions similars[modifica | modifica el codi]

Un plat semblant molt popular és el braç de gitano salat, o d'ensaladilla, consistent a fer una ensaladilla russa sense patates i, a part, fer un puré de patates, i llavors omplir-lo amb l'ensaladilla com si fos un braç de gitano, cobrir-lo amb maionesa i decorar-lo si es vol. En algunes cases, en comptes de donar-li forma cilíndrica se li dóna una més aplanada, en forma d'ullal i es decora com si fos un peix, amb hortalisses fresques (tires fines de cogombre o de tomàquet, per exemple) que formen les escates i una oliva per fer-ne l'ull.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Andrey Savostyanov, At the source of the recipe: Olivier's salad family, a detailed history of the salad and the Hermitage Restaurant (anglès) i (rus)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ensalada russa Modifica l'enllaç a Wikidata