Enstatita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enstatita
Classificació
Categoria Silicat mineral
Fórmula química Mg2Si2O6
Propietats fisicoquímiques:
Color Blanc, gris, verd, groc o marró - incolor en una secció prima
Hàbit cristal·lí laminar, fibrós, o massiva
Sistema cristal·lí Ortoròmbic
Macles Simple i laminar en [100]
Exfoliació Bona/diferent en [210]
Fractura desigual
Duresa en l'escala de Mohs 5 to 6
Diafanitat De translúcid a opac
Gravetat específica 3.2 - 3.3
Propietats òptiques Biaxial (+) 2 V = 55 - 90
Índex de refracció nα = 1.650 - 1.668 nβ = 1.652 - 1.673 nγ = 1.659 - 1.679
Birefringència δ = 0.009 - 0.011
Pleocroisme cap
Referències [1][2]

L'enstatita és un mineral del grup dels silicats, subgrup inosilicats i, dins d'ells, pertany als piroxens. És un silicat de magnesi (MgSiO3).[3] Normalment té aspecte de masses fibroses de color castany verdós. El seu nom deriva del grec enstates, que significa "oponent", pel fet que és refractària. Alguns sinònims molt poc usats són amblistegita, chladnita, enstadita, ficinita, paulita, peckamita, protobastita, shepardita o victorita.

L'enstatita, juntament amb la hiperstena, forma una sèrie contínua, de la qual aquests dos minerals són els termes extrems.[3] És l'extrem, amb magnesi, d'una sèrie de solució sòlida; l'altre extrem, amb ferro, és la ferrosilita (Fe2Si2O6). Els minerals intermedis d'aquesta sèrie són la varietat broncita ((Mg, Fe) 2Si2O6) i la hiperstena ((Fe, Mg) 2Si2O6).[4][5] És un dimorfisme de la clinoenstatita, que té la mateixa composició química però en el sistema monoclínic.

El mineral cristal·litza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens. Els cristalls ben formats són rars; normalment es presenta en grans de forma irregular o en masses exfoliables. Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,9, és de color blanc o verd clar, i el seu esclat és com el del vidre. Escalfant l'enstatita per damunt dels 1 050°C es transforma en protoenstatita.[3]

Varietats[modifica | modifica el codi]

La broncita, una varietat d'enstatita.

Hi ha dues varietats: la bronzita i la cromoenstatita.

  • Bronzita. És un silicat de magnesi i ferro, (Mg, Fe)SiO3. És un mineral pertanyent a la sèrie dels piroxens ròmbics. Es presenta en masses fibroses, de color tirant a marró o verd fosc. Les bronzites són elements essencials de les norites i els gabres.[6]
  • Cromoenstatita. És una varietat de enstatita de color verd-maragda, que és tallada com a gemma preciosa. El color verd és causat per les traces de crom, i d'aquí el seu nom.

Formació ígnia i metamòrfica[modifica | modifica el codi]

Es presenta en les roques bàsiques i ultrabàsiques amb poca quantitat de calci. Com a exemple hom pot citar les peridotites, els basalts i les andesites. També es presenta en roques que han sofert un grau elevat de metamorfisme.[3] Es forma en roques ígnies màfiques, com ara serpentinítiques i peridotita, sempre que tinguin poc ferro. Però com que el normal és que les roques ígnies tinguin ferro en abundància, l'enstatita és més comuna en roques metamòrfiques d'un elevat grau, anomenades granulites, on apareix per alteració del mineral antofilita. Els minerals associats a aquestes roques són augita, feldspats i certs tipus de granat. També s'ha trobat en alguns meteorits rics en ferro.

Localització, extracció i ús[modifica | modifica el codi]

Es troben importants jaciments a Nova York, Colorado i moltes altres localitzacions dels Estats Units, així com a l'Índia i Tanzània. A Espanya s'han trobat a Susqueda (Selva)[3] i en roques ultrabàsiques de la muntanya de Ronda i a Marbella (Màlaga).

Les dues varietats descrites abans tenen valor comercial. La bronzita és polida en lloses com a pedra ornamental i la cromoenstatita es talla com a gemma semipreciosa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enstatita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. [enllaç sense format] http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/enstatite.pdf Handbook of Mineralogy
  2. [enllaç sense format] http://www.mindat.org/min-1384.html Mindat
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «enstatita» (en català). l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 13 d'agost de 2010].
  4. Tarantino, S.C.; Domeneghetti, M.C.; Carpenter, M.A.; Shaw, C.J.S.; Tazzoli, V. (2002a). "Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: I. A macroscopic perspective". European Journal of Mineralogy: 14: 525-536.
  5. Tarantino, S.C.; Boffa Ballaran, T.; Carpenter, M.A.; Domeneghetti, M.C.; Tazzoli, V. (2002b). "Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: II A microscopic perspective". Eurpean Journal of Mineralogy: 14: 537-547.
  6. «bronzita» (en català). l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 13 d'agost de 2010].