Enterrament de Jesús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Enterrament de Crist» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Enterrament de Crist (Miquel Àngel)».

L'Enterrament de Crist o de Jesús és una de les estacions del Via Crucis que, després de la mort i davallament de la creu, recull, segons l'evangeli, la col·locació del cos de Crist en una tomba que pertanyia a Josep d'Arimatea. Els quatre cànons bíblics manifesten que, al vespre de la Crucifixió Josep d'Arimatea va demanava el cos de Jesús a Pilat, i després que aquest accedís a la seva petició, va baixar a Crist de la Creu, embolicant-lo en roba de fil i dipositant-lo en una tomba.[1] Joan descriu que Nicodem va ajudar Josep en l'enterrament, i que portava una barreja de mirra i àloes que varen estendre al llenç d'enterrament segons els costums jueus. A Mateu 27:66 s'esmenta que "varen assegurar la tomba segellant-la amb una pedra i apostant un guarda."

Importància teològica[modifica | modifica el codi]

Sant Pau va incloure l'enterrament a la seva narració de l'evangeli als versos 3 i 4 de la primera Epístola als Corintis, 15: "Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures".[2]

L'enterrament de Crist s'esmenta específicament al Credo dels Apòstols, on es diu que Jesús "fou crucificat, mort, i enterrat." El catecisme d'Heidelberg demana "per què va ser enterrat"? responent-se que "el seu enterrament testificava que realment havia mort.".[3]

Una versió del segle XIII de l'Enterrament de Crist en un vitrall

El catecisme de l'església Catòlica manifesta que, "És el misteri de Dissabte Sant, quan Crist, estirat a la tomba, revela un gran repòs sabàtic de Déu després de completar la salvació de l'home, portant la pau a l'univers sencer" i "el pas de Crist per la tomba constitueix l'enllaç real entre el seu estat de passió previ a la Pasqua i el seu estat gloriós després de la resurrecció.".[4]

L'escena a l'art[modifica | modifica el codi]

L'enterrament de Crist ha estat un tema popular a l'art, essent desenvolupat a l'Europa occidental al segle X. Apareix en cicles del Vida de Crist, on segueix la Davallament de Crist o el Lamentació de Crist. Des del Renaixement, s'ha combinat a vegades o s'ha conflate amb un d'aquests.[5] En són exmples notable el Tríptic de l'enterrament de Crist del Mestre de Flémalle o l'Enterrament de Crist (Miquel Àngel).

Ús en himnes[modifica | modifica el codi]

La cançó espiritual negre Eres allà? conté un vers on diu: "Estaves allà quan Ell reposava a la tomba?"[6] mentre la Nadala nosaltres tres reis inclou el vers:

La mirra és meva, el seu perfum amarg
Respira una vida de foscor de reunió;
Pating, sospirant, sagnant, morint,
Segellat a la fred tomba de pedra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mateo 27:51–61, Marcos 15:42, Lucas 23:50–56, Juan 19:38–42
  2. 1Corintios 15:3
  3. Heidelberg Catechism, Q & A 41. (anglès)
  4. 624-625
  5. G Schiller, Iconography of Christian Art, Vol II,1972 (Anglès traduït de l'alemany), Lund Humphries, Londres, p.164 ff, ISBN 0853312702
  6. The Cyber Hymnal: Were You There?
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enterrament de Jesús Modifica l'enllaç a Wikidata