Entesa dels Catalans
De Viquipèdia
L'Entesa del Catalans va ser la candidatura unitària per al senat, promoguda per l'Assemblea de Catalunya i formada per les principals forces socialistes (PSC-PSOE), comunistes (PSUC) i nacionalistes d'esquerres (ERC), amb suport d'Estat Català, FNC i independents, a les primeres eleccions generals després del franquisme el 15 de juny de 1977.
[edita] Resultats
Va obtenir 18 senadors, éssent la força més votada a Catalunya en el Senat d'Espanya, i formaren grup propi compost pels senadors:
- Per la província de Barcelona, Josep Benet i Morell, Francesc Candel Tortajada i Alexandre Cirici i Pellicer per elecció; Martí de Riquer i Morera, Josep Maria Socias i Humbert i Maurici Serrahima i Bofill per designació reial.
- Per la província de Tarragona, Josep Subirats i Piñana, Josep Antoni Baixeras i Sastre i Carles Martí Massagué
- Per la província de Girona, Francesc Ferrer i Gironès, Pere Portabella i Ràfols, Jaume Sobrequés i Callicó i Salvador Sunyer i Aymerich
- Per la província de Lleida, Maria Rubiés i Garrofé, Felip Solé i Sabarís, Rossend Audet Puncernau, Josep Ball i Armengol.
[edita] Fi de la unitat
A les eleccions generals espanyoles de 1979 s'intentà de mantenir l'aliança, però mentre q ue el PSUC i el PTE impulsaven una candidatura Per l'Entesa que només obtingué un escó (Josep Benet), el PSC i ERC crearen una Nova Entesa que resultà vencedora amb 10 senadors electes.
