Entropia lliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En termodinàmica, l'entropia lliure és un potencial termodinàmic entròpic anàleg a l'energia lliure. També es coneix com a potencial de Massieu, de Planck o de Massieu-Planck. En mecànica estadística, les entropies lliures solen aparèixer com el logaritme d'una funció de partició. D'altra banda, en matemàtiques, l'entropia lliure és una generalització de l'entropia definida sota el concepte de probabilitat lliure.

L'entropia lliure es genera a partir d'una transformada de Legendre de l'entropia. Els diferents potencials corresponen a les diferents restriccions a les quals es pot sotmetre el sistema.

Exemples[modifica]

Els exemples més comuns en són:

Nom Funció Funció alt. Variables naturals
Entropia
Potencial de Massieu \ Entropia lliure de Helmholtz
Potencial de Planck \ Entropia lliure de Gibbs

On:

és l'entropia
és el potencial de Massieu[1][2]
és el potencial de Planck[1]
és l'energia interna
és la temperatura
és la pressió
és el volum
és l'energia lliure de Helmholtz
és l'energia lliure de Gibbs
és el nombre de partícules (o nombre de mols) que componen el component químic i
és el potencial químic del component químic i
és el nombre total de components
és el component número i

La notació estàndard per un potencial entròpic és (cal notar que Gibbs també usava per a denotar l'energia lliure).

Dependència dels potencials de les variables naturals[modifica]

Entropia[modifica]

Per la definició de diferencial total,

.

De les equacions d'estat,

.

Els diferencials en totes les equacions anteriors són de variables extensives, per la qual cosa es poden integrar per donar:

.

Potencial de Massieu / entropia lliure de Helmholtz[modifica]

Començant en la definició de i prenent el diferencial total, s'obté mitjançant una transformada de Legendre (i regla de la cadena):

,
,
.

Els diferencials anteriors no són tots de variables extensives, així que l'equació no es pot integrar directament. De es pot veure que:

Si no es desitgen variables recíproques:[3]:222

,
,
,
,
.

Potencial de Planck / entropia lliure de Gibbs[modifica]

Començant en la definició de i prenent el diferencial total, s'obté mitjançant una transformada de Legendre (i regla de la cadena):

.

Els diferencials anteriors no són tots de variables extensives, així que l'equació no es pot integrar directament. De es pot veure que:

.

Si no es desitgen variables recíproques:[3]:222

,
,
,
,
.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Antoni Planes; Eduard Vives. «Entropic variables and Massieu-Planck functions». Entropic Formulation of Statistical Mechanics. Universitat de Barcelona, 24-10-2000. Arxivat de l'original el 2008-10-11. [Consulta: 28 agost 2012].
  2. T. Wada; A.M. Scarfone «Connections between Tsallis' formalisms employing the standard linear average energy and ones employing the normalized q-average energy». Physics Letters A, 335, 5–6, 12 2004, pàg. 351–362. arXiv: cond-mat/0410527. Bibcode: 2005PhLA..335..351W. DOI: 10.1016/j.physleta.2004.12.054.
  3. 3,0 3,1 The Collected Papers of Peter J. W. Debye. New York, New York: Interscience Publishers, Inc., 1954. 

Bibliografia[modifica]

  • Massieu, M.F.. Compt. Rend. 69, 1869, p. 1057.