Enugu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enugu
Énugwú
Enugu, vista des de l'est de la ciutat
Enugu, vista des de l'est de la ciutat
Estat
• Estat de Nigèria
• LGAs
Nigèria
Enugu
Enugu East, Enugu South, Enugu North
Llengua principal Igbo
Superfície 113[1][2] km²
Altitud 202[3] msnm
Població (2006)
  • Densitat
722,664[4][5] hab.
Coordenades 6° 27′ 9.6″ N, 7° 30′ 37.2″ E / 6.452667,7.510333Coord.: 6° 27′ 9.6″ N, 7° 30′ 37.2″ E / 6.452667,7.510333
Codi postal 400.[6]
Grups humans principals Igbos
Sobrenom de la ciutat Ciutat del Carbó[7]
Capital d'Igboland[8]
Zona horària Zona horària d'Àfrica Occidental (UTC+01:00)
Web

Enugu (en igbo, Énugwú)[9][10] és la capital de l'Estat d'Enugu i de la regió cultural d'Igboland, al sud-est de Nigèria. Segons el cens del 2006, la ciutat té una població de 722.664 habitants.[4] El nom d'Enugu deriva de dos paraules en llengua igbo: Énú Ụ́gwụ́, que signifiquen "Cap del Turó", en referència a la seva orografia.

Localització d'Enugu a Nigèria

Els Nikes, subgrup humà dels igbos, van poblar la zona de l'actual ciutat al Segle XVII. L'Imperi Britànic va establir-hi el Protectorat de Nigèria Meridional el 1900. Quan els colonialistes britànics hi van descobrir mines de carbó, hi van construir una línia de ferrocarril que va unir Enugu amb Port Harcourt, ciutat creada per l'exportació de la colònia.[11] Així, Enugu va esdevenir una e les poques ciutats de l'Àfrica Occidental que van ser creades pel contacte amb els europeus. El 1958 Enugu ja tenia més de 8000 miners. Tot i això, al'actualitat no és significativa l'activitat minera a la ciutat.

Al 1960, amb la independència de Nigèria, Enugu va esdevenir la capital de la Regió Oriental del país. Posteriors canvis en l'organització administrativa territorial van fer que el 1991 va esdevindre la capital de l'actual Estat d'Enugu. El 30 de maig del 1967 Enugu fou proclamada capital de la República de Biafra; per això la ciutat és coneguda com la "Capital d'Igboland". Quan Enugu fou presa per l'exèrcit nigerià, la capital de Biafra es va traslladar a Umuahia.

En l'actualitat, les indústries més importants de la ciutat són els mercats urbans i fàbriques d'ampolles. Enugu ha esdevingut la localització preferida dels directors de cinema nigerians per a fer les filmacions i ha guanyat el nom de "Nollywood". L'aeroport principal d'Enugu és el Aeroport Internacional Akanu Ibiam. El campus universitari més important, de la Universitat de Nigèria, Nsukka, està situat a Naukka, ciutat al nord d'Enugu.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Topografia[modifica | modifica el codi]

Imatge per satèl·lit d'Enugu i els seus voltants. Es pot veure el cingle de color groc. A sota la ciutat es pot veure el riu Nyaba.

Tot i que el seu nom significa "Cap d'amunt del Cim" en la llengua igbo,[7][8] Enugu està als peus d'un cingle, i no al capdamunt.[12] Enugu is located in the Cross River basin[13] La ciutat està a la conca del riu Cross. [13] i és a la zona més rica en carbó de la regió.[14] A la regió de la ciutat hi ha una capa de carbó del Cretaci i del Terciari que s'ha sobreposat a la capa de roca precàmbrica més antiga.[15] Les reserves de carbó del districte d'Enugu s'han estimat en més de 300 milions de tones.[14] Les terres altes d'Enugu arriben fins als 1000 metres per damunt del nivell del mar. Les terres altes del voltant d'Enugu són de gres i les terres baixes són de shale (roca sedimentària clàstica de gra fi composta per fang i petits fragments d'altres minerals de la mida del llim, sobretot quars i calcita). La majoria de l'extenció escarpada que va d'Enugu a Orlu ha patit l'erosió del sòl.[16] A Enugu hi ha el Llac Nike,[8] i els rius Ekulu (el més important[17] i és la principal font d'aigua de la ciutat.[16] ), Asata, Ogbete, Aria, Idaw i Nyaba.[18]

Climatologia[modifica | modifica el codi]

Enugu està localitzada en una zona climàtica de bosc tropical plujós amb una sabana derivada. La ciutat té un clima de sabana.[19][20] El clima de la ciutat és humit, sobretot entre el març i el novembre.[20] La seva temperatura mitjana és de 26,7 °C.[19] Igual que a l'Àfrica Occidental l'estacionalitat està dividida en estació seca i estació humida. La pluviometria anual mitjana d'Enugu està als voltants dels 2000 mm anuals, però aquesta és intermitent i molt extrema durant l'estació humida.[21] El vent Harmattan és característic del clima de la ciutat entre el desembre i el gener.[22] En general, a Enugu hi ha una temperatura alta durant tot l'any.

Paràmetres climàtics mitjans de Enugu
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Font:

Paisatge i arquitectura[modifica | modifica el codi]

L'edifici de l' African Continental Bank és el més alt d'Enugu.[23] La seva torre es va inaugurar al 1959.[24] L'hotel Presidential és un dels altres edificis més alts d'Enugu. Al centre de la ciutat hi ha la Michael Okpara Square; en aquesta hi ha la Casa del Govern de l'Estat d'Enugu, el Parlament de l'Estat d'Enugu i el complex judicial de l'estat.[25]

An image of four streets in Enugu juxtaposed together.
Quatre carrers d'Enugu

Als voltants de la ciutat hi ha mines de carbó, la majoria tancades.

panorama d'Enugu

El disseny arquitectònic de l'Enugu dels primers temps va estar en mans de l'administració colonial britànica; això fa que la ciutat tingui una arquitectura molt europea. Els europeus que s'hi van instal·lar van fer construir cases Victorianes a principis del segle XX i després van començar a adaptar la seva arquitectura al clima tropical.[26] Les esglésies construïdes a l'època colonial també són altres exemples d'arquitectura europea, per exemple la Holy Ghost Cathedral. La colonització britànica també va deixar empremta en els carreres d'Enugu.[27]

Història[modifica | modifica el codi]

Primers temps[modifica | modifica el codi]

La petita població d'Ogui va ser el primer assentament humà a la zona d'Enugu; aquest va existir a partir de l'època del Comerç d'esclaus Atlàntic.[7] En llengua igbo, Nike significa fortalesa o poder.[8] La gent que vivia al voltant del llac Nike van adquirir les seves terres i riqueses a través de les incursions esclavistes (per a capturar esclaus). Les comunitats de Nike utilitzaven l'esclavitud en les seves estratègies defensives.[28] El poble Nike fou aliat dels aros que van formar la Confederació Aro (1690-1901),[29] una organització igbo que controlava el comerç d'esclaus a la zona d'Enugu.[30] Els hauses van arribar juntament amb els aros a la regió pel comerç. Els comerciants hauses venien cavalls als nikes. Els aros i els hauses van tornar a marxar d'Enugu i per això són considerats estrangers a la zona.[31]

Època colonial i industrialització[modifica | modifica el codi]

Foto d'una mina de carbó de la Vall d'Iva

L'`Imperi Britànic va fer na campanya militar per a dominar la zona el 1901. La Guerra Anglo-Aro va començar oficialment l'1 de desembre del 1901 i va durar fins al 24 de març del 1902. La derrota dels aros va significar el final de la Confederació Aro.[32] Així, la zona d'Enugu va passar a formar part de l'Imperi Britànic, concretament al Protectorat de Nigèria Meridional.[33][34] El 1903 van arribar a Enugu els europeus. Hi va haver una expedició del geòleg britànic-australià Albert Ernest Kitson que buscava recursos minerals sota la supervisió del Commonwealth Institute. El 1909 es va trobar carbó a la vil·la d'Enugwu Ngwo[8] i al 1913 es va confirmar que la seva explotació era viable econòmicament.[31] Al 1914 es va formar el Protectorat i Colònia de Nigèria, amb la unió del Protectorat de Nigèria Meridional i el Protectorat de Nigèria Septentrional.[35]

El 1915 els britànics van començar a parlar amb els igbos per a adquirir la zona i fer arribar el ferrocarril a la zona i començar a construir la ciutat d'Enugu. Els primers habitatges que hi construïren foren cases tradicionals igbos que van servir per allotjar els primers colons europeus. [31][36] La primera mina de carbó de la zona d'Enugu fou la mina Udi, oberta el 1915 però clausurada el 1917, quan fou reemplaçada per la mina d' Iva Valley. [12][37] Enugu va esdevenir l'única zona d'extracció important de carbó d'Àfrica Occidental.[31] El 1916 es va acabar la línia de ferrocarril que unia la ciutat amb Port Harcourt i que possibilitava l'exportació de carbó.[11][12]

Enugu és una de les úniques ciutats d'Àfrica Occidental que fou creada pels europeus[7] i el 1917 va obtenir el títol de ciutat. Els barris africans van experimentar un ràpid creixement degut a l'influx de població de les zones rurals que hi anaven per a treballar a les mines.[36]

El 1938 Enugu es va convertir en la capital de la Regió Oriental de Nigèria. Al 1948 la ciutat ja tenia 8000 miners i al 1958 va arribar a tenir una població de 62.000 habitants.[37] Algunes vegades, els miners d'Enugu van provocar revoltes, com el 18 de novembre del 1949, quan van morir 21 miners i 51 foren ferits per la policia.[38]

Independència, Guerra de Biafra i món actual[modifica | modifica el codi]

El 1956 Enugu va esdevenir un municipi i Umaru Altine fou el seu primer alcalde.[37] El 1960 Nigèria va obtenir la independència. El 27 de maig del 1967 va dividir les tres antigues regions (Occidental, Septentrional i Oriental) en 12 estats[39] i Enugu es va convertir en la capital del nou Estat Est-Central.[7]

El 30 de maig del 1967 Enugu es convertí en la capital de la República de Biafra quan aquesta es va separar de Nigèria.[40][41] Biafra es va voler independitzar de Nigèria després d'enfrontaments amb altres grups humans nigerians. Els rivals principals dels nigerians orientals (la majoria, igbos) eren els hausses/fulanis del nord de Nigèria.[42] La guerra (1967-1970) va enfrontar els nigerians amb els biafrans[8] i molts emigrants igbos del nord i l'oest de Nigèria van retornar a Igboland. A Enugu s'hi va establir Radio Biafra;[43] des d'aquesta, el líder biafrà Chukwuemeka Odumegwu Ojukwu transmetia les seves idees a la resta de Nigèria.[44][45] La guerra va provocar un èxode dels no-igbos d'Enugu.[31] El 4 de novembre del 1967 la ciutat fou bombardejada per artilleria de l'exèrcit nigerià i quan la ciutat va caure una setmana després, Umuahia va esdevenir la nova capital de Biafra.[46] Avui en dia, molts anys després d'aquesta guerra, Enugu encara és coneguda com la "Capital d'Igboland".[8][47]

Quan es va acabar la guerra de Biafra i aquest nou estat es va dissoldre el 1970, Enugu va tornar a ser la capital de l'estat Est-Central. El 3 de febrer del 1976 aquest estat es va dividir en els estats d'Imo i d'Anambra[48] i Enugu va esdevenir la capital d'Anambra. El 27 d'agost del 1991 el dictador militar Ibrahim Babangida va tornar a dividir l'estat en dos: l'Estat d'Enugu (la capital del qual és la ciutat d'Enugu) i el d'Anambra.[49]

Govern i divisió territorial[modifica | modifica el codi]

A Enugu hi ha tres NGAs: Enugu East, Enugu North i Enugu South.[5] A cadascuna d'aquesta hi ha un Consell de Govern que té competències en educació primària i salut; un Cap Executiu i un grup de consellers electes que la governa.[50][51] Enugu South té governs diferents per la seva zona urbana i la seva zona rural. [52]

La Casa del Gover d'Enugu és la seu del govern de l'Estat d'Enugu. A nivell federal, Enugu té dues zones congressionals: Enugu North/South i Enugu East.

Demografia i etnicitat[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població d'Enugu
Any Població
1921 3,170[18][53]
1931 12,959[53]
1953 62,764[18][53]
1963 138,457[18]
1982 349,873[18]
1983 367,567[18]
1984 385,735[18]
1987 446,535[18]
1991 407,756[54]
2002 595,000[47]
2006 722,664[4]

Segons el cens de Nigèria del 2006 la zona metropolitana d'Enugu té una població estimada de 722.664 habitants.[4] Tot i això, la gent del sud-est de Nigèria pensa que l'estat no dóna les dades reals de la població i l'acusa de fer augmentar la població del nord del país i de fer disminuir la del sud.[55]

La majoria de la població d'Enugu és cristiana tal com passa en general al sud-est de Nigèria.[56][57] Igual que a la resta de Nigèria, a Enugu hi ha molts parlants d'anglès nigerià a més a més de la llengua predominant de la seva zona, [58] que a Enugu és l'igbo.[59] L'anglès nigerià o pidgin (barreja de lèxic anglès i indígena) s'utilitza sobretot degut a la gran varietat dialectal de la llengua igbo.[60] Enugu està situada al nord de la regió igbo, que inclou ciutats com Akwa i Nsukka.[61]

Entre els grups humans d'Enugu hi ha els Ogui Nike ue viuen al voltant de l'Hotel Presidential, Obiagu, Ama-Igbo, Ihewuzi i Onu-Asata. Altres grups són els Awkunanaws que viuen sobretot a les zones d'Achara Layout i Uwani. El poble Enugwu Ngwo viu a l'oest de la ciutat. Al voltant de les zones d'Abakpa, Iji-Nike i Emene hi viuen altres pobles Nikes.[62][63][64] La majoria dels grups humans no indígenes són immigrants d'altres zones d'Igboland. Anteriorment hi havia hagut poblacions significants de iorubes, hausses i fulbes.[65]

Criminalitat[modifica | modifica el codi]

El 2009 va augmentar l'índex de criminalitat al sud-est de Nigèria. Entre els mesos de setembre i desembre d'aquest any s'hi produïren molts segrestos i robatoris armats.[66] A finals del mateix any a Enugu es van fer més de mil arrestos.[66] Els principals motius d'aquests segrestos eren econòmics.[67] Aquest augment de la criminalitat ha estat atribuït a l'augment de la taxa d'aturats.[68]

Cultura i oci[modifica | modifica el codi]

Enugu té trets culturals conjunts amb les altres ciutats del nord d'Igboland. Els dos principals festivals anuals de la ciutat són el Mmanwu i el New yam. El primer se celebra al novembre i s'hi celebren diverses mascarades.[69][70][71] El New Yam Festival se celebra entre agost i octubre i festeja la collita de nyam. El nyam és un símbol cultural pels igbos.[69][70] Hi ha altres festes més recents com el Festival d'Arts i el Festival de tradicions i cultures africanes.

Les principals atraccions turístiques són les Muntanyes Udi els parcs urbans com el Murtala Muhammed Park, les antigues mines de carbó obertes al turisme, la Galeria d'Art i Escultures de l'IMT, l'edifici de l'antiga seu del parlament de la Regió Oriental de Nigèria, el zoo d'Enugu [72] i un museu nacional.

Música[modifica | modifica el codi]

A la dècada del 1950 Enugu va esdevenir un important centre de l gènere musical highlife de Nigèria. Els igbos van crear el "blues igbo" o música del vi de palma que posteriorment es va popularitzar al Camerun Meridional, zona molt influenciada per la cultura igbo.[73]

Alguns dels músics més destacats d'Enugu són Sonny Okosun (músic d'afrobeat,[74][75] Celestine Ukwu[76] i 2FAce Ibidia (músic de hip hop i rhytm and blues).[77]

Mitjans de comunicació i literatura[modifica | modifica el codi]

A Enugu s'editen els periòdics en anglès Daily Star, Evening Star i The Renaissance i New Renaissance.[78] Al 1955 es va començar a editar el periòdic Eastern Sentinel (fins als 1960).[37][79][80]

A Enugu hi ha estacions de ràdioen anglès, igbo, ibibi, llengües Ijo i llengua Tiv.[81] També hi ha una televisió estatal (ESBS-TV).[82] Enugu és la segona ciutat en la que es filmen més pel·lícules de Nigèria, després de Lagos i és el centre cinematogràfic de l'est del país.[83][84] Al 2007 es va celebrar a Enugu el primer festival de cinema de l'estat, l' Enugu International Film Festival. [85]

A Enugu hi van viure autors literaris molt destacats: Chinua Achebe va viure-hi entre el 1958[86] fins al 1967 quan va marxar a Lagos degut a la Guerra de Biafra; el poeta Christopher Okigbo també hi va viure[87] a finals de la dècada del 1960, a l'època de la Guerra de Biafra;[88] el novel·lista Chimamanda Ngozi Adichie va néixer a Enugu el 1977 i va créixer a Nsukka.[89][90]

Esports[modifica | modifica el codi]

A Enugu hi ha el club de futbol Enugu Rangers que juga a la Premier League de Nigèria que té la seu a l'Estadi Nnamdi Azikiwe. Jay-Jay Okocha i Taribo West són dos dels jugadors més destacats que hi van jugar.[91][92] La ciutat va ser una seu de la Copa del Món de Futbol Sub-17 del 2009.[91] Gràcies a això el seu principal estadi de futbol fou renovat i se li va instal·lar una nova herba artificial.[91]

Economia[modifica | modifica el codi]

Amb el sobrenom de Ciutat del carbó,[7] l'economia d'Enugu de principis del segle XX depenia de les mines de carbó. Aquesta indústria va ser la que va provocar el creixement de la ciutat.[93] El 1950 s'hi va crear la Nigerian Coal Corporation.[94] La creació de la línia ferroviària va unir la ciutat amb el port marítim de Port Harcourt i amb la ciutat de Kaduna.[95] La Guerra de Biafra va devastar greument l'economia d'Enugu i hi va minvar la producció minera per la destrucció d'equipaments miners. En l'actualitat, la indústria carbonífera no és la més important de la ciutat i moltes mines estan inactives.[96] A Enugu també hi ha extraccions mineres de ferro, marbre i diòxid de silici.[97]

A picture of Ogui Road in Enugu with a traffic light to the right and the rest of the street heading straight down with shops and businesses on the street side
Ogui Road, un dels carrers comercials principals d'Enugu

A Enugu hi ha molts mercats al carrer. La ciutat té tres mercats urbans principals: l' Ogbete Market, l' Awkunanaw Market i el New Market.

La ciutat té indústries de producció d'ampolles i de begudes no alcohòliques, una planta automobilística de la Mercedes,[98] i altres indústries i manufactures de ciment, acer, ceràmica, amiant, petroli i del sector farmacèutic.[99] La companyia aèria Sosoliso Airlines hi va tenir la seva seu principal.[100]

L'antiga regió Oriental de Nigèria va arribar a produir la meitat de la producció mundial d'oli de palma.[101] La Guerra de Biafra va fer declinar la producció de l'oli de palma degut a la destrucció de moltes plantacions.[102] La guerra també va provocar la caiguda dels altres productes agroalimentaris de la zona: coco, cacauet, tapioca, cautxú i cotó.[103] Per això, la seva zona, que havia estat exportadora d'aliments, va passar a haver d'importar productes alimentaris.[104]

Educació[modifica | modifica el codi]

An image of a seated crowd of students at a seminar in Enugu
Estudiants a Enugu

Enugu té tres institucions d'educació superior principals: l' Enugu State University of Science &Technology (ESUT), la University of Nigeria de Nsukka (UNN) i l' Institute of Management & Technology (IMT). A la ciutat també hi ha la seu de l' Our Savior Institute of Science and Technology, una escola politècnica. Algunes de les seves escoles d'educació secundària més important són el College of the Immaculate Conception (CIC) (1940), el Holy Rosary College (HRC) (1943),[105] el Colliery Comprehensive Secondary School, el Queen's Secondary School, el Federal Government College, entre d'altres. A Enugu també hi ha la institució universitària University Teaching Hospital (UNTH).[106]

Sanitat[modifica | modifica el codi]

A Enugu hi ha els hospitals universitaris de l'ESUT (Enugu State University of Science and Technology) i de la Universitat de Nigèria, Enugu. Altres hospitals són el Park Lane General Hospital, el Peenok Medical Center, el Hansa Clinic el Niger Foundation Hospital and Diagnostic Centre i el Ntasi Obi Ndi no n'Afufu Hospital, entre d'altres.[107]

La majoria dels hospitals d'Enugu són de gestió privada. Els hospitals governamentals són l'UNTH i el National Orthopaedic Hospital.[108] La majoria dels hospitals de la ciutat tenen equipaments deficients.[109] Molts d'aquests hospitals han estat ajudats per la cooperació internacional. [110][111] L'estat d'Enugu ha establer medicina gratuïta per les dones prenyades i per tots els infants menors de cinc anys.[112] A l'estat d'Enugu el 6,5% de la seva població està afectada pel SIDA, cosa que representa un dels índexs més alts de Nigèria.[113]

Transport i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Avinguda Okapara

Enugu està unida a Port Harcourt per ferrocarril. Els principals sistemes de transport de la ciutat són els taxis i els autobusos. El 2009 es van prohibir l'ús de les motos motos (Okada) per al transport públic.[114]

El principal aeroport de l'Estat d'Enugu és l'Aeroport Internacional Akanu Ibiam. Aquest està enllaçat amb la ciutat per busos i taxis.[115]

L'autopista A3 que uneix Enugu amb Port Harcourt es va obrir a la dècada del 1970.[116] Aquesta carretera continua cap al nord de la ciutat fins a Jos, via Makurdi.[117] La ciutat té dues altres carreteres: la A232 uneix Enugu amb Benin City, Asaba i Onitsha.[118] i la A343 que uneix la ciutat amb Abakaliki.[119]

Personalitats notables[modifica | modifica el codi]

Polítics[modifica | modifica el codi]

  • Ayogu Eze, Senador de l'estat d'Enugu.[120]
  • Chimaroke Nnamani, exgobernador de l'Estat d'Enugu.[121]

Art[modifica | modifica el codi]

  • Dilomprizulike (Dil Humphrey-Umezulike). Escultor, pintor i artista performance contemporani.[122]
  • Ada Udechukwu, artista i poeta.[123]

Literatura[modifica | modifica el codi]

  • Chimamanda Ngozi Adichie, escriptora.[124]
  • Adaobi Tricia Nwaubani, novel·lista que va guanyar el Premi d'escriptors de la Commonwealth.[125]
  • Chika Unigwe, escriptora en llengua anglesa i alemanya.[126]

Músics i cantants[modifica | modifica el codi]

  • 2face Idibia. Cantant i músic de hip hop, reggae i afrobeat.[127]
  • Flavour N'abania, cantant i compositor d'estil musical highlife i d'afrobeat.[128]
  • Sonny Okosun, músic famós a les dècades del 1970 i 1980. Els seus estils foren el reggae, l'highlife, l'afro-funk i el gospel, enre d'altres.[129]

Actors[modifica | modifica el codi]

  • Nkem Owoh, actor i comediant, guanyador del African Movie Academy Award.[130]

Esports[modifica | modifica el codi]

Futbolistes[modifica | modifica el codi]

Altres esports[modifica | modifica el codi]

  • Donald Igwebuike. Jugador de futbol americà professional que jugà als Estats Units.[146]
  • Emmanuel Nwodo, boxejador professional.[147]
  • Christian Okoye, jugador de futbol americà professional retirat.[148]
  • Chima Ugwu, atleta llançador de pes i de disc. Guanyador en dues ocasions dels Campionats africans d'atletisme.[149]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nigeria. Federal Dept. of Livestock and Pest Control Services. Nigerian Livestock Resources: Urban reports and commercially-managed livestock survey report. Resources Inventory and Management Limited, 1992, p. 27. ISBN 1-898028-04-4. 
  2. Government of Anambra State (1978), A Comprehensive physical development plan for Enugu, Government Press, Enugu
  3. Duckworth, Edward Harland. «Enugu-Coal Town». Nigeria magazine. Nigeria. Federal Ministry of Information. Cultural Division, 70, 1961, pàg. 251.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Summing the 3 LGAs Enugu East/North/South as per:
    Federal Republic of Nigeria Official Gazette. «Legal Notice on Publication of the Details of the Breakdown of the National and State Provisional Totals 2006 Census» (PDF), 15 May 2007. [Consulta: 2007-05-19].
  5. 5,0 5,1 Bostic, Raphael. The Impact of Large Landowners on Land Markets. Lincoln Institute of Land Policy, 2009, p. 46. ISBN 1-55844-189-1. 
  6. «Nipost Postcode Map». Nigerian Postal Service. [Consulta: 2010-05-08].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Udo, p. 88.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Williams, p. 196.
  9. Garry, Jane; Rubino, Carl R. Galvez. Facts about the world's languages: an encyclopedia of the world's major languages, past and present. H.W. Wilson, 2001, p. 328. ISBN 0-8242-0970-2. 
  10. Egbokhare, Francis O.; Oyetade, S. Oluwole. Harmonization and standardization of Nigerian languages. CASAS, 2002, p. 106. ISBN 9-197-9970-2. 
  11. 11,0 11,1 Nigeria, Chief Secretary's Office. The Nigeria handbook. 10. Eastern Line: Government Printer, Lagos, 1933, p. 83. 
  12. 12,0 12,1 12,2 Udo, pp. 196–197.
  13. 13,0 13,1 Udo, p. 89.
  14. 14,0 14,1 Wright, J. B.. Geology and mineral resources of West Africa. Coal: Springer, 1985, p. 116. ISBN 0-04-556001-3. 
  15. Thomas, Larry. Coal geology. reprint. Nigeria: John Wiley and Sons, 2002, p. 64. ISBN 0-471-48531-4. 
  16. 16,0 16,1 Egboka, B. C, E.. «Water resources problems in the Enugu area of Anambra State, Nigeria». . Water Resources and Environmental Pollution Unit (WREPU), Department of Geological Anambra State University of Technology, 1985, pàg. 95, 97.
  17. Adaikpoh, J.E.; Nwajei, G. E.; Ogala. «Heavy Metals Concentrations in Coal and Sediments from River Ekulu in Enugu, Coal City of Nigeria». . Delta State University.
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 18,7 Ofomata, G.E.K.; Umeuduji, Joel Ekwutosi. «Topographic constraints to urban land uses in Enugu, Nigeria» (PDF). Landscape and Urban Planning. Elsevier B.V., vol. 28, 2—3, April 1994, pàg. 133.
  19. 19,0 19,1 Sanni, L. O.. Cassava post harvest needs assessment survey in Nigeria. IITA, 2007, p. 165. ISBN 978-131-265-3. 
  20. 20,0 20,1 Reifsnyder, William E.; Darnhofer, Till. Meteorology and agroforestry. World Agroforestry Centre, 1989, p. 544. ISBN 92-9059-059-9. 
  21. Egboka, B. C, E.. «Water resources problems in the Enugu area of Anambra State, Nigeria». . Water Resources and Environmental Pollution Unit (WREPU), Department of Geological Anambra State University of Technology, 1985, pàg. 98.
  22. Udo, p. 67.
  23. Sada, Pius O.; Oguntoyinbo, J. S.. Urbanization processes and problems in Nigeria. Ibadan University Press, University of Ibadan, 1981, p. 87. ISBN 978-121-101-6. 
  24. Azikiwe, Nnamdi. Zik: a selection from the speeches of Nnamdi Azikiwe. Cambridge University Press, 1961, p. 234. 
  25. Adepegba, Adelani. «When Okpara Square turns to gymnasium». The Punch, 2008-02-05 [Consulta: 18 octubre 2010]. [Enllaç no actiu]
  26. Elleh, Nnamdi. African architecture: evolution and transformation. McGraw-Hill, 1997, p. 331. ISBN 0-07-021506-5. 
  27. «Enugu». FIFA. [Consulta: 2010-06-15].
  28. Udo, p. 92.
  29. Nwauwa, Apollos. «The Evolution of the Aro Confederacy in Southeastern Nigeria, 1690–1720: A Theoretical Synthesis of State Formation Process in Africa». Anthropos. Anthropos Institute, vol. 90, 4-6, 1995, pàg. 353–364. ISSN: 0257-9774.
  30. Horton, W.R.G.. «Africa: Journal of the International African Institute». Africa. Edinburgh University Press, vol. 26, 4, 1954, pàg. 311–336.
  31. 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 Odoemene, Akachi Cornelius. «Explaining Inter-Ethnic Coexistence and Harmony in Enugu city, Southeastern Nigeria». . University of Ibadan, pàg. 6–8.
  32. Ekechi, Felix K. Missionary enterprise and rivalry in Igboland, 1857-1914. Routledge, 1972, p. 123–125. ISBN 0-7146-2778-X. 
  33. Omenka, Nicholas Ibeawuchi. The school in the service of evangelization: the Catholic educational impact in eastern Nigeria, 1886-1950. BRILL, 1989, p. 112–115. ISBN 90-04-08632-3. 
  34. Ikein, Augustine A.; Alamieyeseigha, Diepreye S. P.; Azaiki, Steve S. Oil, democracy, and the promise of true federalism in Nigeria. University Press of America, 2008, p. 353. ISBN 0-7618-3928-3. 
  35. Coleman, James S. Nigeria, background to nationalism. University of California Press, 1971, p. 43. ISBN 0-520-02070-7. 
  36. 36,0 36,1 Mba, H. Chike. Management of environmental problems and hazards in Nigeria. Ashgate Publishing, Ltd, 2004, p. 291. ISBN 0-7546-1394-1. 
  37. 37,0 37,1 37,2 37,3 Sklar, pp. 207–210.
  38. Berger, Stefan; Croll, Andy; Laporte, Norman. Towards a comparative history of coalfield societies Studies in labour history. Ashgate Publishing, Ltd, 2005, p. 142. ISBN 0-7546-3777-8. 
  39. DeRouen, Karl R.; Heo, Uk. Civil wars of the world: major conflicts since World War II, Volume 2. May 27, 1967: ABC-CLIO, 2007, p. 582. ISBN 1-85109-919-0. 
  40. Shillington, Kevin. Encyclopedia of African history, Volume 1 Encyclopedia of African History. CRC Press, 2005, p. 1115. ISBN 1-57958-453-5. 
  41. Arrous, Michel Ben; Ki-Zerbo, Lazare. African Studies in Geography from Below. African Books Collective, 2009, p. 98. ISBN 2-86978-231-4. 
  42. Su, John J. Ethics and nostalgia in the contemporary novel. Cambridge University Press, 2005, p. 146. ISBN 0-521-85440-7. 
  43. Berg, Jerome S. Broadcasting on the Short Waves, 1945 to Today. McFarland, 2008, p. 177. ISBN 0-7864-3674-3. 
  44. Phillips, Barnaby. «Biafran leader looks back». BBC News, January 29, 2000 [Consulta: 13 juny 2010].
  45. «Nigeria: Drums of Defeat». . Time Inc., October 6, 1967 [Consulta: 13 juny 2010].
  46. Clayton, Anthony. Frontiersmen: warfare in Africa since 1950. Taylor & Francis, 1999, p. 94. ISBN 1-85728-525-5. 
  47. 47,0 47,1 Minahan, James. Encyclopedia of the Stateless Nations: S-Z. Greenwood Publishing Group, 2002, p. 762. ISBN 0-313-32384-4. 
  48. Osaghae, Eghosa E. Crippled giant: Nigeria since independence. C. Hurst & Co. Publishers, 1998, p. 85. ISBN 1-85065-350-X. 
  49. Alapiki, H.. «African Studies Review». . African Studies Association, vol. 48, 3, December 2005, pàg. 49–65.
  50. Ikejiofor, U.; Nwogu, K. C.; Nwanunobi, C. O.. «Informal Land Delivery Processes and Access to Land for the Poor in Enugu, Nigeria». . University of Birmingham, 2004.
  51. «Nigeria». Ebony. Johnson Publishing Company, vol. 37, 4, February 1982, pàg. 67. ISSN: 0012-9011.
  52. «Members of the Enugu State House of Assembly». Enugu State Government. [Consulta: 2010-06-28].
  53. 53,0 53,1 53,2 Coleman, James S.; Coleman, James Smoot. Nigeria, background to nationalism. University of California Press, 1971, p. 74. ISBN 0-520-02070-7. 
  54. Europa Publications. Africa South of the Sahara 2004. 33. Routledge, 2004, p. 838. ISBN 1-85743-183-9. 
  55. Ahemba, Tume. «Lagos rejects Nigeria census, says has 17.5 million». Reuters, February 6, 2007 [Consulta: 11 juny 2010].
  56. Ike, Obiora F. Freedom is more than a word: towards a theology of empowerment. Catholic Institute for Development Justice and Peace (CIDJAP), 1998, p. 259. ISBN 978-34677-0-0. 
  57. Hansen, Valerie; Curtis, Kenneth. Voyages in World History, Volume 2. Cengage Learning, 2008, p. 833. ISBN 0-618-07725-1. 
  58. The Report: Nigeria 2010. Oxford Business Group, 2010, p. 14. ISBN 1-907065-14-8. 
  59. Ramirez-Faria, Carlos. Concise Encyclopaedia of World History. Nigeria: Atlantic Publishers & Distributors, 2007. ISBN 81-269-0775-4. 
  60. Okeke-Ihejirika, Philomina Ezeagbor. Negotiating power and privilege: Igbo career women in contemporary Nigeria. Ohio University Press, 2004, p. 26. ISBN 0-89680-241-8. 
  61. Ilogu, Edmund. Christianity and Ibo culture. Brill Archive, 1974, p. 2. ISBN 90-04-04021-8. 
  62. Ibo village communities. Institute of Education, University of Ibadan, 1971, p. 65–71. 
  63. Duckworth, Edward Harland. «Nigeria magazine». . Cultural Division of the Federal Ministry of Information, Nigeria, 68–71, 1961, pàg. 241–242.
  64. Nnamani, Jude Onuchukwu. Nike chieftaincy, 1919–1985. Enugu Government Printer. 
  65. Odoemene, Akachi Cornelius. «Explaining Inter-Ethnic Coexistence and Harmony in Enugu city, Southeastern Nigeria». . University of Ibadan, pàg. 9–13.
  66. 66,0 66,1 Edike, Tony. «Police arrest 1,088 in Enugu». Vanguard, February 25, 2010 [Consulta: 26 juny 2010].
  67. «Nigeria Nairas (NGN) to United States Dollars (USD) rate». XE.com, June 26, 2010. [Consulta: 2010-06-26].
  68. ; Okoli, Anayo; Nkwopara, Chidi; Ujumadu, Vincent «South-East under siege: Robbers, kidnappers on the rampage». Vanguard, July 25, 2009 [Consulta: 26 juny 2010].
  69. 69,0 69,1 «Tourism». Enugu State Government. [Consulta: 2010-06-09].
  70. 70,0 70,1 Nzewi, Meki. Third Enugu State Mmanwu Festival and Iri-Ji Tradition. Enugu State (Nigeria). Ministry of Information, 1994, p. 6. 
  71. Reed, Bess. «Spirits Incarnate: Cultural Revitalisation in a Nigerian Masquerade Festival». African Arts. James S. Coleman African Studies Center, University of California, 38, 2005, pàg. 50–59.
  72. Mamman, A.b.; Oyebanji, J.o.; Petters, S.w.. Nigeria, a People United, a Future Assured: Survey of states. Federal Ministry of Information, 2000, p. 196. ISBN 978-010-432-1. 
  73. Mbaku, John Mukum. Culture and customs of Cameroon. Greenwood Publishing Group, 2005, p. 200. ISBN 0-313-33231-2. 
  74. Oti, Sonny. Highlife Music in West Africa. African Books Collective, 2009, p. 28. ISBN 978-8422-08-X. 
  75. Timothy-Asobele, S. J.. Historical trends of Nigerian indigenous and contemporary music. Rothmed International, 2002, p. 25. 
  76. Collins, John. Musicmakers of West Africa. Lynne Rienner Publishers, 1985, p. 51. ISBN 0-89410-075-0. 
  77. Okwoche, Peter. «Focus on Africa: BBC magazine». . BBC African Service, vol. 16-17, 2005, pàg. 50.
  78. Fishman, Joshua A.; Conrad, Andrew W.; Rubal-Lopez, Alma. Post-imperial English: status change in former British and American colonies, 1940-1990. Walter de Gruyter, 1996, p. 71–72. ISBN 3-11-014754-8. 
  79. Enoh, Anthony Assam Owan. Main currents in Nigerian education thought. Midland Press, 1996, p. 32. 
  80. Eribo, Festus; Jong-Ebot, William. Press freedom and communication in Africa. Africa World Press, 1997, p. 60. ISBN 0-86543-551-0. 
  81. Africa South of the Sahara 2003. Routledge, 2003, p. 804. ISBN 1-85743-131-6. 
  82. Cooper-Chen, Anne. Global entertainment media: content, audiences, issues LEA's communication series. Routledge, 2005, p. 106. ISBN 0-8058-5169-0. 
  83. McCall, John C.. «Nollywood Confidential: The unlikely rise of Nigerian video film». Transition Magazine. Indiana University Press, vol. 13, 95, 2004, pàg. 98–109.
  84. Haynes, Jonathan. «Nollywood in Lagos, Lagos in Nollywood Films». Africa Today. Indiana University Press, vol. 54, 2, 2007, pàg. 131–150.
  85. Amatus, Azuh. «Movie stars seek new direction for Nollywood». Sun News, December 28, 2007.
  86. Ezenwa-Ohaeto, pp. 67–68.
  87. Ezenwa-Ohaeto, p. 125.
  88. Ofoelue, Onukwube. «Chris Okigbo, 42 years after». Sun News [War and legacy], August 16, 2009 [Consulta: 18 octubre 2010]. [Enllaç no actiu]
  89. «About the Author». Chimamanda Ngozi Adichie. [Consulta: 2010-06-30].
  90. Ellam, Julie. «Biography: Chimamanda Ngozi Adichie». British Council, 2008. [Consulta: 2010-06-30].
  91. 91,0 91,1 91,2 «Enugu bids fond farewell». FIFA, 5 November 2009. [Consulta: 2010-06-11].
  92. «Nnamdi Azikiwe Stadium». FIFA. [Consulta: 2010-05-10].
  93. Urbanization as a Social Process: An Essay on Movement and Change in Contemporary Africa. reprint. Routledge, 2004, p. 8. ISBN 0-415-32994-9. 
  94. Udo, p. 86.
  95. Kilby, Peter. Industrialization in an open economy: Nigeria 1945–1966. CUP Archive, 1969, p. 36. 
  96. Adepegba, Adelani. «Electricity: Vandalism, manpower shortage may stall exploitation of coal –Investigation». The Punch, 20 February 2010 [Consulta: 18 octubre 2010]. [Enllaç no actiu]
  97. Nigeria, p. 39.
  98. Williams, p. 195.
  99. Taku, Thomas A. Framework for industrialization in Africa. Greenwood Publishing Group, 1999, p. 204. ISBN 0-275-96498-1. 
  100. «Survey: World Airlines». Flight International, April 7, 2003. [Consulta: 2010-06-15].
  101. Blij, Harm J. De. A geography of Subsaharan Africa. 2. Rand McNally, 1964, p. 335. 
  102. United States. Foreign Agricultural Service. World agricultural production and trade: statistical report, Volumes 971–972. United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service, 1968. 
  103. Jovanović, Miroslav N. International economic integration: critical perspectives on the world economy, Volume 0. Taylor & Francis, 1998, p. 394. ISBN 0-415-16675-6. 
  104. Central Intelligence Agency. The CIA World Factbook, Book 2008. Skyhorse Publishing Inc, 2007, p. 462. ISBN 1-60239-080-0. 
  105. Chigere, Nkem Hyginus M. V.. Foreign missionary background and indigenous evangelization in Igboland. LIT Verlag Münster, 2001, p. 299. ISBN 3-8258-4964-3. 
  106. Error en el títol o la url.«». University of Nigeria, Nsukka, 2009. [Consulta: 2010-06-13].
  107. Dede, P.; Nwachukwu, N.; Mbah, Willy [et al]. Enugu business directory. Fourth Estate Encyclopedia, JONAROSE Nig. Ltd, 2005. 
  108. Adalemo, Isaac Ayinde; Baba, J. M.; Udo, R. K. [et al]. Nigeria, Giant in the Tropics: State surveys. Gabumo, 1993, p. 169. ISBN 978-010-168-3. 
  109. Amalu, Chinyere. «FG to Upgrade Unth, Abutech, Nat. Hospitals, Others». Vanguard, February 24, 2009.
  110. Ugwoke, Francis. «Foundation Donates Drugs, Equipment to Hospitals». Thisday, November 12, 2006.
  111. Edike, Tony. «DFID Donates 156m Euros Medical Equipment to Enugu». Vanguard, January 20, 2006.
  112. Ugwoke, Francis. «Why We Introduced Free Health Services». Thisday, December 23, 2007 [Consulta: 29 juny 2010].
  113. Lohor, Josephine. «Benue, Akwa Ibom Most HIV Endemic States». , July 18, 2006 [Consulta: 29 juny 2010].
  114. Nwachukwu, Alphonsus. «An Assessment of the Quality of Intra-Urban Bus Services in The city of Enugu, Enugu State, Nigeria» (PDF). . Department of Geography, University of Nigeria Nsukka, pàg. 76.
  115. Hudgens, p. 1072.
  116. Forrest, Tom. The advance of African capital: the growth of Nigerian private enterprise. Edinburgh University Press, 1994, p. 171. ISBN 0-7486-0492-8. 
  117. Nigeria, p. 187.
  118. Hudgens, p. 1067.
  119. Friedrich Ebert Foundation. Towards an African economic community. Nigerian Institute of Social and Economic Research, 1986, p. 207. 
  120. Ayogu Eze a la viquipèdia en anglès
  121. Chiramoke Nnamani a la viquipèdia en anglès
  122. Dilomprizulike a la viquipèdia en anglès
  123. Ada Udechukwu a la viquipèdia en anglès
  124. Chimamanda Ngozi Adichie a la viquipèdia en anglès
  125. Adaobi Tricia Nwaubani a la viquipèdia en anglès
  126. Chika Unigwe a la viquipèdia en italià
  127. 2face Idibia a la viquipèdia en anglès
  128. Flavour N'abania a la viquipèdia en anglès
  129. Sonny Okosun a la viquipèdia en anglès
  130. Nkem Owoh a la viquipèdia en gallec
  131. Vincent Abaye a la viquipèdia en anglès
  132. Nnaemeka Ajuru a la viquipèdia en anglès
  133. Ugo Ihemelu a la viquipèdia en castellà
  134. Chikelue Iloenyosi a la viquipèdia en anglès
  135. Charles Newuche a la viquipèdia en anglès
  136. Greg Nwokolo a la viquipèdia en anglès
  137. Obiora Odita a la viquipèdia en anglès
  138. Felix Ogbuke a la viquipèdia en castellà
  139. Francis Okaroh a la viqupèdia en anglès
  140. Charles Okonkwo a la viquipèdia en anglès
  141. Stanley Okoro a la viquipèdia en anglès
  142. Victor Onyilo a la viquipèdia en anglès
  143. Nduka Ozokwo a la viquipèdia en francès
  144. Peter Utaka a la viquipèdia en castellà
  145. Kenneth Zeigbo a la viquipèdia en italià
  146. Donald Igwebuike a la viquipèdia en anglès
  147. Emmanuel Nwodo a la viquipèdia en anglès
  148. Christian Okoye a la viquipèdia en anglès
  149. Chima Ugwu a la viquipèdia en anglès

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enugu
  • (anglès) The Coal City – Updates from Enugu and Enugu State
  • (anglès) Igbo Enugu Guide – A guide to Enugu and Igboland's culture and language