Enzim de restricció

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enzim de Restricció EcoRI unit al ADN

Els enzims de restricció són enzims que tallen dsADN específicament per una seqüència concreta. Són presents en procariotes els quals els utilitzen com a sistema de defensa contra l'entrada d'ADN estrany. Per tal que no degradin l'ADN propi, cada enzim de restricció té associada una metilasa: aquesta reconeix la mateixa seqüència que l'enzim de restricció i el metila, cosa que evita que l'enzim de restricció el degradi.

[edita] Tipus d'enzims de restricció

Hi ha 3 tipus d'enzims de restricció:

  • Tipus I' i III → enzim de restricció i metilasa units en el mateix polipèptid.
  • Tipus II → la metilasa i l'enzim de restricció són en polipèptids diferents.

Els del tipus II reconeixen una seqüència específica i tallen gairebé sempre a dins de la seqüència (o bé molt aprop).

Els del tipus I i III pot ser que tallin en un punt molt llunyà i bastant a l'atzar de la seqüència específica que reconeixen. És per tot això que in vitro s'utilitzen les de tipus II.

Per afegir grups metil, a la metilasa li cal un donador de CH3 que és la S-adenosil-metionina.

La seqüència reconeguda sol ser palindròmica i de 4 – 6 nucleòtids. (les Tipus II reconeixen sempre palíndroms).

P.ex:

P-5' GAATTC 3'-OH
OH -3'CTTAAG 5'-P

[edita] Nomenclatura dels enzims de restricció

Solen constar de 3 o 4 lletres, més a vegades d'un número romà:

Per exemple:

EcoRI Eco -> E.Coli
R -> soca: RY13
I -> ordre de descobriment de l'enzim en la mateixa soca

Hi ha enzims que reconeixen la mateixa seqüència i tallen pel mateix lloc però tenen noms diferents. S'anomenen isoesquisòmers. El que solen tenir diferent és el sistema de metilació. Metilen bases diferents.Msp I i Hpa II, per exemple, es diuen diferent per què procedeixen de diferents microorganismes.

[edita] Tipus d'extrems

Els enzims de restricció poden generar dues menes d'extrems:

Extrems dels enzims de restricció

El tractement en laboratori serà diferent segons com acabin. A vegades el que es fa és complementar (amb el fragment de Klenow) o tallar (amb polimerasa T4 o T7) els cohesius perquè siguin roms o enllaçar linkers als roms perquè siguin cohesius.