Epèntesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Epèntesi és un terme lingüístic que designa la inserció o intrusió d'un so vocàlic o consonàntic a l'interior d'un mot deguda, sovint, a causes d'índole fonètica. Aquest és el cas quan aquesta inserció es produeix per facilitar la pronúncia de determinades seqüències fòniques que poden requerir fer un esforç articulatori especial, de manera que s'estableix una relació més efectiva entre els sons de l'estructura. Un so epentètic és el resultat d'un fenomen de canvi lingüístic fruit de l'evolució natural d'una llengua, i no es produeix regularment de la mateixa manera ni en els mateixos contextos fonètics en tots els dialectes. En el cas de l'epèntesi, la inserció es produeix en una posició intervocàlica. Quan esdevé a inici de mot, s'anomena pròtesi; quan s'esdevé a final de mot, s'anomena epítesi.

Exemples diacrònics d'epèntesi per al català serien les «d» de paraules com «divendres» (< llatí 'DIES VENERIS') o «gendre» (< llatí 'GENERU'), les «b» en mots com «cambra» (< llatí 'CAMERA'). Un exemple sincrònic d'epèntesi per al català seria la v del mallorquí en mots com ara ravó per raó, llevó per lleó, Lluvisa per Lluïsa o la i del català continental a mots com ara teiatre o ideia.

Referències[modifica | modifica el codi]

Definció de l'Enciclopèdia Catalana