Epígons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Epígons (Epigoni, Ἐπίγονοι) són els set herois que van fer l'expedició contra Tebes i van morir allí; deu anys després els descendents del set herois van marxar altre cop contra Tebes per venjar els pares i aquesta lluita es va anomenar "guerra dels epígons" iniciada a petició d'Àdrastos o Àdrast, l'únic supervivent dels set herois. Els noms dels epígons varia segons el relat però el més comú és Alcmeó (comandant), Egialeu, Diomedes, Pròmac, Estènel, Tersandre, i Euríal. Els tebans estaven dirigits per Laodamant que va morir, i per part dels epígons va morir Agesilau II. Per una intercessió sobrenatural de l'ésser Tirèsies, els tebans van evacuar la ciutat i van enviar ambaixadors a negociar la pau. Però els argius que ajudaven als set epígons van ocupar la ciutat i la van arrasar; una part del botí fou enviat a Manto, filla de Tirèsies i una altra a Delfos. Aquesta gesta fou objecte de diversos poemes tràgics i els set epígons van tenir una estàtua a Delfos.

Com a conseqüència d'aquests fets llegendaris, epígons fou després el nom donat pels grecs als hereus o descendents, però s'aplicà específicament als fills o néts dels diàdocs, és a dir els primers descendents dels generals d'Alexandre el Gran que es van repartir l'imperi. Els epígons més destacats són:


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epígons Modifica l'enllaç a Wikidata