Epístola de Judes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Papir 72 (un dels Papirs Bodmer) és la còpia més antiga de l'Epístola de Judes

L'Epístola de Judes és un dels llibres del Nou Testament i penúltim llibre de la Bíblia. És el més curt amb només 25 versets.

Taula de continguts

Autor i lloc [modifica]

En el passat es creia que l'autor era Judes el germà de Jaume (Judes 1:1) o Judes el germà de Jesús. Peró ja en l'època de Orígenes (segle III) hi havia dubtes en l'Església sobre la seva autoria i durant la reforma protestant van tornar a sorgir aquests dubtes. Després s'afirmà que l'apòstol havia estat l'autor.

A principis del segle XX molts teòlegs proposaren que havia estat escrita per un autor anònim de principis del segle II. Per les referencies a l'Antic Testament i altres llibres i per l'apropiació del nom de Judes, la majoria dels teòlegs pensen que l'epístola fou escrita a Palestina.

Canonicitat [modifica]

  • Marció en el seu cànon anterior a l'any (150) no la va incloure entre les cartes de Pau.
  • El Fragment Muratorià el considerà canònic a l'any 170.
  • El Decret Gelasianum l'accepta com a canònica, amb el nom Iudae Zelotis apostoli epistula una (Epístola de Judes l'apòstol Zelota)
  • En el Concili de Nicea I l'any 325 fou declarat canònic.

Teories sobre la persona de Judes [modifica]

  • Alguns teòlegs protestants suposen que Judes era un germà o germanastre de Jesús.
  • L'Església catòlica creu que Judes era un cosí de Jesús i fill de Cleofàs.
  • L'Església ortodoxa oriental defensa que Judes era un germanastre de Jesús nascut d'una segona dona de Josep.
  • En una part de Síria creuen que Judes era l'apòstol Tomàs, anomenat Judes Tomàs (autor dels Actes de Tomàs), el doble de Jesús.

Contingut [modifica]

  1. L'epístola es dirigeix als cristians en general (Judes 1-2).
  2. Una amonestació pels falsificadors de la doctrina (Judes 3-4) i exemples de persones castigades en l'Antic Testament (Judes 5-16).
  3. Incitació a estimar a Déu, enfortir la fe i ajudar a germans i germanes que tenen dubtes (Judes 17-23).
  4. Promesa i lloança (Judes 24-25).

Judes i Henoc [modifica]

Tot l'escrit respira una atmosfera molt pròxima a la literatura apocalíptica jueva de mitjans del segle I dC. L'autor cita el Llibre d'Henoc i aŀŀludeix a un altre llibre apocalíptic, probablement l'Assumpció de Moisès.

1 Henoc 60:8 "Henoc, el setè després d'Adam"
1 Henoc 1:9 "el Senyor ve amb les seves [santes] miríades a fer judici contra tothom, i a condemnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests [pecadors] impenitents han proferit contra ell."
Judes 14-15 "D'ells ja en profetitzà Henoc, el setè després d'Adam, quan deia: Vet aquí que el Senyor ve amb les seves santes miríades 15 a fer judici contra tothom, i a condemnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests pecadors impenitents han proferit contra ell."

1 Henoch 1:2-10 és una expansió de la benediccion de Moisès:[1][2][3][4]

Deuteronomi 33:2 "Digué: “El Senyor ha vingut del Sinaí i des de Seïr els va clarejar: va resplendir des del mont de Paran i va arribar amb deu milers de sants, i a la dreta duia una llei de foc per a ells."


Semblances amb la Segona Epístola de Pere [modifica]

Alguns versicles de Judes (3-18) són semblants als de Segona epístola de Pere (1:5 i 2:1-18). Això suggereix que un dels escriptors coneixia l'altre epístola. La majoria dels teòlegs defensen que Pere usà l'epístola de Judes com a font, donat que aquesta és més curta. Un argument contrari és que Pere prediu que vindran falsificadors de la doctrina, i Judes diu que ja han vingut:

2 Pere 3:3 "Primer de tot, tingueu present que als darrers dies vindran falsaris amb insídies, gent que es deixa portar per les pròpies passions
Judes 17 "Però vosaltres, estimats, recordeu-vos de les coses que us van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucrist 18 quan us deien: "Als darrers temps vindran homes burletes que viuran segons els seus instints, plens d'impietat."

Bibliografia [modifica]

  1. Nickelsburg George W.E. 1 Enoch: A New Translation; Based on the Hermeneia Commentary by George W.E. Nickelsburg Fortress
  2. Charles R.H. The Book of Enoch 1910
  3. Charlesworth J. The Old Testament Pseudepigrapha Vol 1 1986
  4. Vanderkam James C. From Revelation to Canon 2002

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]