Epigonus robustus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Epigonus robustus
Epigonus robustus.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Epigonidae
Gènere: Epigonus
(Rafinesque, 1810)[1][2]
Espècie: E. robustus
Nom binomial
Epigonus robustus
(Barnard, 1927)[3]
Sinònims
  • Hynnodus robustus (Barnard, 1927)
  • Parahynnodus robustus (Barnard, 1927)[4]

Epigonus robustus és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 22 cm de llargària màxima.
  • És de color marró al dors i més pàl·lid a la zona inferior.
  • 7 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 9 radis tous a l'anal.
  • 25 vèrtebres.
  • Opercle amb espina.
  • La més llarga de les espines de qualsevol de les seues aletes no té més longitud que el diàmetre de l'ull.
  • Cos molt oliós.[6][7][8][9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, mesobentònic-pelàgic i batidemersal que viu entre 500 i 3.000 m de fondària sobre el fons marí principalment i entre les latituds 30°S-50ºS.[7][10][11]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És una espècie circumglobal que es troba a les aigües temperades de l'hemisferi sud.[7][12][13][14][15][16][17][18][19][20]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rafinesque C. S., 1810. Indice d'ittiologia siciliana; ossia, catalogo metodico dei nomi latini, italiani, e siciliani dei pesci, che si rinvengono in Sicilia disposti secondo un metodo naturale e seguito da un appendice che contiene la descrizione de alcuni nuovi pesci sicilian. Messina. Indice Ittiol. Sicil. . 1-70.
  2. uBio (anglès)
  3. Barnard, K. H., 1927. Diagnoses of new genera and species of South African marine fishes. Annals and Magazine of Natural History (Series 9) v. 20 (núm. 115): 66-79.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
  9. Abràmov, A.A., 1992. Species composition and distribution of Epigonus (Epigonidae) in the world ocean. J. Ichthyol. 32(5):94-108.
  10. May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986.
  11. Abràmov, A.A., 1992.
  12. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  13. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  14. Duhamel, G., 1997. Deep-sea demersal ichthyofauna off the St. Paul and Amsterdam Islands (Central Southern Indian Ocean). P. 185-194. A: B. Séret i J.-Y. Sire (eds.). Proc. 5th Indo-Pac. Fish Conf., Nouméa.
  15. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  16. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  17. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  18. Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  19. Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
  20. Shcherbachev, Y.N., 1987. Preliminary list of thalassobathyal fishes of the tropical and subtropical waters of the Indian Ocean. J. Ichthyol. 27(2): 37-46.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Gon, O., 1986. Apogonidae. P. 546-561. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Mayer, G.F., 1974. A revision of the cardinalfish genus Epigonus (Perciformes, Apogonidae), with description of two new species. Bull. Mus. Comp. Zool. 146(3):147-203.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epigonus robustus