Epodes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Epodes són una obra d'Horaci formada per disset peces inspirades en la lírica grega. Aquests poemes continuen la mateixa temàtica satírica que inicià Horaci amb la seva obra primerenca Sàtires, però no estan escrites en Hexàmetres, i tenen un to més líric. Horaci pretén satiritzar la societat romana a través de diferents models humans carregats de vicis. Els temes dels Epodes són molt variats: de crítica contra la bruixa Canidia (V), contra Mevio (X), d'indignació contra els que pertorben l'Estat (VIII); dirigint-se d'una manera jovial a Mecenàs (III); El somni de les Illes Afortunades (XVI). També amb tema eròtic (XIII), tema amoròs (XI,XV). Podeu llegir el text en llatí i la traducció a Wipitexts dels següents epodes:

  • Un dels Epodes més coneguts és el II, famós perquè donà nom al tòpic literari Beatus ille.
Beatus ille qui procul negotiis, Feliç aquell que lluny dels negocis,
ut prisca gens mortalium,... cultiva les heretats amb els seus bous,...

Un encert d'Horaci en aquest poema, és que posa l'alabança de la vida de camp en boca d'un usurer. Els darrers versos del poema són d'una fina ironia.

  • L'Epode X és una paròdia d'una propemptica, composició que es dedicava als amics que partien de viatge. En aquest cas Horaci no li desitja un bon viatge a l'odiós Mevi, ans tot el contrari, que els vents facin miques la nau. Tot ens fa pensar que Horaci tenia un odi personal a Mevi, poeta que havia gosat criticar a Virgili, amic íntim d'Horaci. L'epoda té el caire d'un malefici; el sacrifici d'un mascle cabró per tal que es compleixi el desig de destrucció de Mevi sembla un rite de bruixeria.