Epokhé
De Viquipèdia
Epokhé, del grec ἐποχή «suspensió», transliterat de vegades també com epoché, és un concepte originat en la filosofia grega, utilitzant principalment pel corrent de l'escepticisme. En els temps moderns va ser revitalitzat per la fenomenologia d'Edmund Husserl si bé no en la seva accepció inicial. Originàriament, segons la definició donada per Sixt Empíric significa un estat mental de "suspensió del judici», un estat de la consciència en el qual ni es nega ni s'afirma res. Per Husserl, la epokhé consisteix en la posada entre parèntesis no només de les doctrines sobre la realitat sinó també de la realitat mateixa.
Referències[modifica]
- Josep Ferrater Mora, Diccionario de filosofía, Edición de 1999, ISBN 84-344-8755-1 (OC)
- The Phenomenological Reduction (The Internet Encyclopedia of Phylosophy (en inglés)
- Javier San Martín, Epojé y Ensimismamiento. El comienzo de la Filosofía