Epopeia de Gilgamesh

De Viquipèdia

L'epopeia de Gilgamesh és un poema èpic sumeri d'uns 4700 anys d'antiguitat considerat com el més antic del món. El text, escrit amb escriptura cuneïforme, s'estampà en taules d'argila, fet que n'afavorí la seva conservació.^[1] El text descriu les aventures del rei mític Gilgamesh d'Uruk.

La influència de l' Epopeia de Gilgamesh es detecta en certes narracions de l'Antic Testament, en l'Odissea d'Homer, així com en els treballs d'Hèracles i en gran part de la literatura índia.

Hi ha diverses versions, ja que el poema provindria de l'èpica oral. La que es considera estàndard prové de les tauletes del rei Assurbanipal. La versió preservada més complerta consta de dotze taules d'argila.

Taula de continguts 1 Origen de la història 2 Versió estàndard 3 Contingut narratiu 3.1 recerca de gloria 3.2 La Cerca de la immortalitat 4 Interpretació 5 Notes i Referencies 6 Bibliografia

[edita] Origen de la història

L'epopeia fou transcrita per al rei Assurbanipal de Nínive, el qual tractà de col·leccionar copies de tots els documents escrits del món que li era conegut. A voltants de l'any 612 aC, Nínive fou destruïda per invasors. La ciutat restà perduda fins l'any 1845 quant fou descoberta per l'explorador britànic Austen Henry Layard, prop de Mossul, a l'actual Iraq.

Del contingut de la biblioteca actualment se'n conserva una petita fracció, composada per 25.000 taules, les quals es troben al Museu Britànic. Les taules recuperades començaren a ser traduïdes per George Smith a partir del 1872.^[2] Més tard, l'any 1984, es traduí el poema amb la participació de l'escriptor John Gardner.

L'epopeia narra les aventures del rei Gilgamesh d'Uruk, que hauria governat pels volts del 2500 aC, i que fou escrit molt posteriorment al seu regnat, prenent com a base les tradicions orals i la mitologia sumèria.

De les dotze taules sobre Gilgamesh, onze conformen el poema, probablement escrit vora la meitat del II mil·lenni aC, mentre que a l'última hi ha escrita una narració d'origen independent, que versa, també, sobre Gilgamesh i que és més recent que les anteriors, datada cap a finals del I mil·lenni aC.

[edita] Versió estàndard

La versió "estàndard" fou trobada a la biblioteca d'Assurbanipal, aquesta versió es redactada en babilònic estàndard, un dialecte de l'idioma accadi que era emprat unicament amb fins literaris. Aquesta versió de l'Epopeia fou estandarditzada per Sin-liqe-unninni entre el Segle XIII a. C. i el Segle XI a. C., prenent com a base una versió mès antiga que l'oficial. Aquest proces de complementació, mitjançant el canvi o afegidura de fragments, era un proces força comú en l'època i l'Epopeia de Gilgamesh no en fou una exepció.^[3]

La versió estàndard i l'accàdia prèvia es diferencien en la introducció. La versió més antiga comença amb les paraules «Sobrepassant a tots el altres reis», mentrae que la versió estàndard diu: «Ell que venia del profund» (ša nagbu amāru). La paraula accàdianagbu, "profund", probablement fa referencia a certs "misteris", en aquest cas. No obstant, Andrew George considera que es refereix a algun coneixement especific amb que Gilgamesh tornà de la seva reunió amb Utnapishtim (l'Atrahasis accadi); ell portà el coneixement al regne de Ea (l'Enki sumeri), el regne còsmic es la font de la saviesa.^[4] En general, es considera que Gilgamesh adquirí el coneixement per a viure una bona vida: com s'havien d'adorar als Déus, per que era necessària la mort per als humans, que que fa que un rei sigui bo i de la naturalesa.

La taula numero XI conté una narració del mite del diluvi, aquest fou copiat en la seva major part de l'èpica d'Atrahasis.^[5]

Així mateix la taula XII es un apèndix del poema èpic, una seqüela de la XI que, probablement, fou afeguida en data posterior, motiu per el qual fou omesa durant molts anys. El relat d'aquesta taula presenta la inconsistència narrativa de presentar a Enkidu encara viu, i tè poca relació amb la ben argumentada taula XI.

De fet, l'Epopeia té una estructura circular en la qual les línies inicials es citen en la taula XI per tal de donar, junt amb el final, l'idea d'un cicle. La taula XII és, més aviat, una còpia d'un conte anterior en el qual Gilgamesh envia a Enkidu a recuperar alguns dels seus bens al inframón, Enkidu mor i retorna en forma d'esperit per a explicar-li al rei la naturalesa de l'inframón. Aquest esdeveniment sembla superflu, ja que en la taula numero VII, Enkidu te un somni on se li revela com és l'inframón.^[6]

[edita] Contingut narratiu

[edita] recerca de gloria

Si caic, hauré conquerit la fama. La gent dirà: 'Gilgamesh caigué lluitant contra el ferotge Humbaba!... Estic decidit a penetrar en el bosc dels cedres, Fins ara és feliç el meu cor: escolta aquest cant, veig una flor vull fundar la meva gloria. Taula III, columna 4

• Taula I. L'epopeia comença amb la presentació de Gilgamesh d'Uruk, el major rei de la Terra, dues terceres parts deu i una d'humà, el més fort Rei-déu que mai hagi existit. La introducció descrui la seva gloria i trionfs, així com els murs de totxo de la ciutat. Amb tot, la gent no és feliç, es queixen que Gilgamesh es massa sever i que abusa del seu poder dormint amb les mullers abans que els seus esposos (dret de pernada). La deessa, Ninhursag, deessa de la creació, dona vida a l'home semi salvatge Enkidu, el qual comença a molestar als pastors. Un d'aquests es queixa a Gilgamesh, el qual envia a una dona anomenada Shamhat, una prostituta sagrada (nomenades nadītua sumèria o hierodule a Grècia). El contacto amb Shamhat civilitza a Enkidu de tal forma que després de varies nits Enkidu deixa d'ésser una bestia més entre els animals. Paral·lelament, Gilgamesh té estarnys somnis, els quals son interpreta per la seva mare, Ninsun, la qual els explica argumentant que vindrà a Gilgamesh un gran amic.
• Taula II. Enkidu i Shamhat surten de l'erm per a casar-se a Uruk. Gilgamesh, com es sa costum, acudeix al festeig per tal de jeure amb Shamhat, trobant les seves intencions frustrades per Enkidu. Ambdós lluiten i, després d'una gran batalla, Gilgamesh presenta a Enkidu a la seva mare i el fa part de la seva família, per que aquest no en té de pròpia. Llavors Gilgamesh proposa a Enkidu de viatgar al bosc per tal d'adquirir la gloria talant alguns arbres i matant al dimoni Humbaba, malgrat les reticencies inicials d'Enkidu, Gilgamesh l'acaba convencent.
• Taula III. Gilgamesh i Enkidu es preparen per a l'aventura. Gilgamesh n'informa a la seva mare, la qual es queixa, amb tot demana ajud al déu-sol Shamash i dona consell a Enkidu.
• Taula IV. (Aquesta taula està mal conservada i el seu contingut es difícil de reconstruir) En el camí cap el bosc Gilgamesh té cinc malsons. Enkidu, interpreta cada un d'aquests com un bon presagi, amb tot quan arriben al bosc Enkidu torna a estar asustat i Gilgamesh té que animar-lo.

• Taula V. Els Herois arriben, finalment, davant d'Humbaba, el guarda dels arbres, el monstre comença a ofendre'ls. Aquest cop es Gilgamesh qui està asustat, peró després d'unes paraules de valentia d'Enkidu s'inicia la batalla, la colera de la qual separa muntanyes. Finalment Shamash envia l'ajud dels seus tretze vents als herois, Humbaba es vençut i prega a Gilgamesh per salvar la vida. Gilgamesh es compadeix d'ell, enfurismant a Enkidu qui li demana que el mati. Humbaba es trona cap a Enkidu tot demanant que convençi a Gilgamesh de perdonar-li la vida, Enkidu, no obstant, torna a demanar a Gilgamesh, fet que provoca que Humbaba els maldigui. Els herois talen un enorme arbre amb el qual Enkidu fa una gran porta per als deus i la llença al riu.
• Taula VI. Gilgamesh rebutja les insinuacions sexuals de la deessa Ishtar per que aquesta havia tingut altres amants anteriorment, com Dumuzi. Ishtar li demana al seu pare, Anu, que envii a Gilgamesh el "Brau del cel" per tal de vengar el rebuig. Inicialment Anu refusa enviar al brau, però quant Ishtar amenaça amb aixecar als morts, Anu cedaix. El Brau del cel es una plaga per a les terres (Aparentment la criatura té alguna relació amb la sequera). L'arribada del Brau fa desaparèixer l'aigua i la vegetació es seca. Gilgamesh Enkidu, aquest cop sense ajud diví, derroten i maten a la bestia i ofereixen el cor d'aquesta a Shamash. Quant escolten el plor d'Ishtar, Enkidu separa el quart posterior del toro i li lleça a la cara per tal d'esporuguir-la. La ciutat d'Uruk celebra la victorià.

[edita] La Cerca de la immortalitat

¿A on vas, Gilgamesh? La vida que cerques mai la trobaràs. Taulaa X, columna 1

• Taula VII. Enkidu té un malson en el qual els déus pensen que algú ha d'esser castigat per la mort del "Brau del cel" i de "Humbaba", decidint que el càstig recaurà sobre Enkidu. Aquest va contra els desitjos de Shamash. Enkidu Ho explica a Gilgamesh tot maleint la porta que feu per els deus. Gilgamesh consternat va al temple a resar a Shamash per la salut del seu amic. Enkidu comença a lamentar-se de Shamhat porque ara es penedeix del dia en que es convertí en humà. Shamash parla als herois des de el cel i els fa veure lo injust del raonament d'Enkidu, i els comunica que Gilgamesh es convertirà en una ombre del que ha estat a causa de la mort del seu amic. Enkidu es retracta del que ha dit i beneeix a Shamhat. No obstant, emmalalteix cada cop més i moribund ens descriu l'inframón.

• Taula VIII. Gilgamesh es lamenta per Enkidu i ofereix presents als deus per que caminin al costat del seu amic en el més enllà.

• Taula IX. Gilgamesh procura evitar el destí d'Enkidu i empren un perillós viatge per tal de visitar a Utnapishtim i la seva muller, els únics humans que varen sobreviure a "la gran inundació (el diluvi) i als quals els deus els hi concediren la immortalitat, amb l'esperança de poder obtenir-la també. En el transcurs del camí Gilgamesh ha de travessar les dues muntanyes des d'on el Sol s'alça, les quals son custodiades per dos éssers-escorpí, els quals permeten el pas de Gilgamesh. La travessia de Gilgamesh segueix per la foscor per on viatja el Sol cada nit i, just abans que el Sol se'l trobi, arriba al final. La terra que es troba al final del túnel es un lloc meravellós, ple d'arbres les fulles dels quals son joies.

• Taula X. Gilgamesh es troba amb Siduri, la tavernera, la qual el confon amb un assassí degut al seu aspecte, Gilgamesh li explica el propòsit del seu viatge. Siduri intenta dissuadir a Gilgamesh, davant la negativa d'aquest a deixar el seu camí, Siduri el remet al barquer Urshanabi, per tal que l'ajudi a creuar el mar cap a Utnapishtim. Quant Gilgamesh es troba amb Urshanabi el veuu rodejat d'uns gegants de pedra. Gilgamesh els pren per hostils i els mata. Quant Gilgamesh esplica l'història a Urshanabi aquest constrieixi 300 perxes, d'aquesta manera emprarien cada un d'elles un sol cop i podrien arribar fins a Dilmun, l'illa on viu Utnapishtim. Finalment l'heroi arriba al destí, Gilgamesh li explica l'ocorregut i li demana ajuda, però Utnapishtim reprèn a Gilgamesh tot explicant-li que combatre el destí dels humans es inútil i que arruïna l'alegria de viure.

• Taula XI. Gilgamesh argumenta a Utnapishtim que ell no es diferent i li pregunta per la seva història, i per que ell té un destí diferent. Utnapishtim li relata la "gran inundació ( dit relat es un compendi de l'història d'Atrahasis, exceptuant les plagues enviades pels deus). Utnapishtim, reticent, ofereix a Gilgamesh una opció per tal d'obtenir la immortalitat, tot qüestionant-se per que els deus haurien d'atorgar a Gilgamesh el mateix honor que a ell, l'heroi de la inundació. Utnapishtim reta a Gigamesh a restar despert durant sis dies i set nits per tal d'aconseguir la immortalitat. Just quant acaba de llançar el seu repte, Gilgamesh cau en un profund son, Utnapishtim es burla de Gilgamesh davant la seva dona i li diu a questa que fornegi un pa per cada dia que Gilgamensh dormi, per tal que, quant Gilgamesh desperti, aquest no pugi negar l'evidencia. Gilgamesh, després de sis dies i set nits, es desperta descobrint el seu fracàs. Utnapishtim envia de retorn a Gilgamesh cap a Uruk, junt amb Urshanabi, al qual exilia de l'illa. En el moment de la marxa l'esposa de Utnapishtim li demana a aquest que tingui compassió de l'heroi, tot argüint el llarg viatge fet per Gilgamesh, Llavor Utnapishtim menciona a Gilgamesh l'existència que el farà jove de nou. Gilgamesh obté la planta, tot lligant-se roques als peus, per tal de poder caminar pel fons marí, desconfiant dels seus efectes planeja provar-los en un home vell, quant retorni a Uruk. Malauradament, l'heroi, deixa la planta a la bora d'un llac mentre es banya, en aquest moment una serp es menja la planta fet que fa que aquesta perdi la seva pell i "reneix". Gilgamesh plora el fet d'haver perdut les dues oportunitats davant d'Urshanabi, pren el camí de tornada vers Uruk. Al contemplar els grans murs de la seva ciutat Gilgamesh elogia el treball durador.

• Taula XII. (El contingut d'aquesta no es connecta bé amb les taules anteriors i sembla haver estat redactat posteriorment). Gilgamesh es dol davant d'Enkidu de que el seu joc ha caigut a l'inframón i Enkidu s'ofereix a retornar-li. Encantat, Gilgamesh explica a Enkidu el que s'ha de fer, i el que no, per tal de poder tornar de l'inframón. Enkidu oblida els consells i fa tot el que s'ha dit que no s'ha de fer quedant atrapat a l'inframón. Gilgamesh demana als deus que li retornin al seu amic. Enlil i Sin no es dignen a respondre'l, però Enki i Shamash decideixen ajudar-lo. Shamash fa un forat al terra, del qual en surt Enkidu . La taula acaba amb Gilgamesh preguntant a Enkidu sobre el que ha vist a l'inframón. En la narració no queda clar si Enkidu reapareix en la història com un esperit o si retorna a la vida.

[edita] Interpretació

Els temes centrals són la recerca del poder i de la immortalitat com a aspiracions de tot guerrer. Però en la seva recerca, que té molt de viatge iniciàtic, el protagonista desafia els déus i és castigat. L'obra recorda així els límits dels humans, un tema típic de la literatura clàssica de totes les cultures.

També s'ha interpretat que Gilgamesh és com el sol, que recorre els dotze signes astrològics o els dotze mesos de l'any (hi ha 12 tauletes o parts) i que, com l'astre, té un moment d'ascens i brillantor per acabar decaient. Representaria la força de la llum contra Enkidu, que seria el representant de la foscor, en el dualisme oriental característic.

[edita] Notes i Referencies

v • d • e Notes i referències ↑ Oppenheim, 1964, pág. 257 ↑ The Chaldean Account of the Deluge ↑ Mason, 1970, pag. 98. ↑ George, 1999, pag. 50 de la introducció ↑ Tigay, 1982. ↑ Gilgamesh the 12th Tablet

[edita] Bibliografia

• L. Feliu - A. Millet: El Poema de Gilgamesh segons els manuscrits en llengua accàdia dels mil·lennis II i I aC. Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Servei de Publicacions de la UAB, Barcelona 2007. (Traducció catalana de l'epopeia)