Epsilon Eridani b

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Epsilon Eridani b
Planeta extrasolar Llista de planetes extrasolars
Epsilon Eridani b.jpg
Representació artística de
l'Epsilon Eridiani b orbitant la seva estrella
Estrella mare
Estrella Epsilon Eridani
Constel·lació Eridanus
Ascensió recta (α) 03h 32m 55.8442s
Declinació (δ) −09° 27′ 29.744″
Distància 10.5 ± 0.03 al
(3.218 ± 0.009 pc)
Tipus espectral K2V
Elements orbitals
Semieix major (a) 3.39 ± 0.36 UA
Excentricitat (e) 0.702 ± 0.039
Període orbital (P) 2502 ± 10 d
Inclinació (i) 30.1 ± 3.8°
Distància angular (θ)  ? msa
Longitud del
periastre
(ω)  ?°
Moment del periastre (τ) 54207 ± 7 JD
Característiques físiques
Massa (m) 1.55 ± 0.24 MJ
Radi (r)  ? RJ
Densitat (ρ)  ? kg/m3
Gravetat (κ)  ? g
Temperatura (T)  ? K
Informació del descobriment
Data de descobriment 7 d'agost del 2000
Descobridor(s) Hatzes et al.
Mètode de detecció Espectrometria Doppler
Estat del descobriment Confirmat
Altres designacions
18 Eridani b, Gliese 144 b, HD 22049 b, HIP 16537 b, HR 1084 b

L'Epsilon Eridani b, sovint catalogada com a HD 22049 b, és un planeta extrasolar aproximadament a 10 anys llum en la constel·lació d'Eridanus. Orbita l'estrella Epsilon Eridani, convertint-lo en el sistema planetari conegut més proper al Sistema Solar.

Descoberta[modifica | modifica el codi]

'existència del planeta es va sospitar per un equip canadenc liderat per Bruce Campbell i Gordon Walker a principis de la dècada de 1990, però aquestes observacions no van ser suficients però a que fos considerat un descobriment sòlid. El seu descobriment formal va ser anunciat el 7 d'agost de 2000 per un equip liderat per Artie Hatzes. Els descobridors van citar una massa de 1,2 ± 0,33 vegades la de Júpiter, el que significa una distància de 3,4 UA des de l'estrella.[1] Els observadors, entre ells Geoffrey Marcy, va suggerir que es necessitava més informació sobre el comportament del soroll Doppler de l'estrella creat pel seu gran camp magnètic variant abans de poder confirmar el planeta.[2]

En 2006, el Telescopi Espacial Hubble va realitzar mesuraments astromètrics i es va confirmar l'existència del planeta.[3] Aquestes observacions indiquen que el planeta té una massa de 1,5 vegades la de Júpiter i comparteix el mateix pla que el disc de pols exterior observat al voltant de l'estrella.[4] L'òrbita derivada d'aquestes mesures és excèntrica: o bé 0,25[4] o 0,7.[5]

Mentrestant, el Telescopi Espacial Spitzer va detectar un cinturó d'asteroides a 3 UA des de l'estrella.[6] En 2009 l'equip d'en Brogi va afirmar que l'excentricitat del planeta proposat i aquest cinturó eren incompatibles: el planeta passaria a través del cinturó d'asteroides i ràpidament el netejaria de material.[7]

El planeta i el cinturó interior poden conciliar si el material d'aquest cinturó havia emigrat des del cinturó de cometes exterior (també se sap que existeix).[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hatzes, Artie P.; Cochran, William D.; McArthur, Barbara; Baliunas, Sallie L.; Walker, Gordon A. H.; Campbell, Bruce; Irwin, Alan W.; Yang, Stephenson; Kürster, Martin; Endl, Michael; Els, Sebastian; Butler, R. Paul; Marcy, Geoffrey W.; Cochran; McArthur; Baliunas. «Evidence for a Long-Period Planet Orbiting ε Eridani». The Astrophysical Journal, vol. 544, 2, 2000, pàg. L145–L148. arXiv: astro-ph/0009423. Bibcode: 2000ApJ...544L.145H. DOI: 10.1086/317319.
  2. Marcy,, Geoffrey W. (August 7–11, 2000). "Planetary Messages in the Doppler Residuals (Invited Review)". Planetary Systems in the Universe, Proceedings of IAU Symposium #202.  
  3. «Hubble Zeroes in on Nearest Known Exoplanet». Hubble News Desk, 2006-10-09 [Consulta: 10 octubre 2006].
  4. 4,0 4,1 Benedict; McArthur, Barbara E.; Gatewood, George; Nelan, Edmund. «The Extrasolar Planet ε Eridani b: Orbit and Mass». The Astronomical Journal, vol. 132, 5, 2006, pàg. 2206–2218. arXiv: astro-ph/0610247. Bibcode: 2006AJ....132.2206B. DOI: 10.1086/508323 [Consulta: 16 novembre 2008].
  5. Butler. The Astrophysical Journal, vol. 646, 2006, pàg. 505. Bibcode: 2006ApJ...646..505B. DOI: 10.1086/504701.
  6. Backman, D.; Marengo, M.; Stapelfeldt, K.; Su, K.; Wilner, D.; Dowell, C. D.; Watson, D.; Stansberry, J.; Rieke, G.; Megeath, T.; Fazio, G.; Werner, M.; Marengo; Stapelfeldt; Su. «Epsilon Eridani's Planetary Debris Disk: Structure and Dynamics Based on Spitzer and Caltech Submillimeter Observatory Observations». The Astrophysical Journal, vol. 690, 2, 2009, pàg. 1522–1538. arXiv: 0810.4564. Bibcode: 2009ApJ...690.1522B. DOI: 10.1088/0004-637X/690/2/1522.
  7. Brogi, M.; Marzari, F.; Paolicchi, P.; Marzari; Paolicchi. «Dynamical stability of the inner belt around Epsilon Eridani». Astronomy and Astrophysics, vol. 499, 2, 2009, pàg. L13–L16. Bibcode: 2009A&A...499L..13B. DOI: 10.1051/0004-6361/200811609.
  8. Martin Reidemeister, Alexander V. Krivov, Christopher C. Stark, Jean-Charles Augereau, Torsten Loehne, Sebastian Mueller; Krivov; Stark; Augereau. «The cold origin of the warm dust around epsilon Eridani». Astronomy & Astrophysics, vol. 527, 2010, pàg. A57. arXiv: 1011.4882. Bibcode: 2011A&A...527A..57R. DOI: 10.1051/0004-6361/201015328.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Astronomia

Coordenades: Sky map 03h 32m 55.8442s; −09° 27′ 29.744″