Equatorium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Equatorium procedent de Johannes Schöner

Un Equatorium (plural, Equatoria ; en català, Equatori) és un instrument astronòmic utilitzat per trobar les posicions del sol, la lluna i els planetes al horitzó del lloc sense l'ús explícit d'extensos càlculs astronòmics, només mitjançant un model geomètric per a representar la possició d'un objecte celeste.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Una de les primeres referències històriques documentades d'un equatoriun amb l'objecte d'establir la posició del sol es deu al treball realitzat en el segle V per Procle, en la seva obra titulada Hypotyposis,[2] en la que proporciona instruccions sobre com construir aquest dispositiu en fusta i bronze.[3]

Malgrat existir mecanismes similars al Equatori a l'astronomia de l'antiga Grècia,[3] la primera descripció detallada d'aquest instrument es realitza en els Llibres del saber d'astronomia, una compilació espanyola de treballs astronòmics sota el patrocini d'Alfons X de Castella al segle XIII, que inclou la traducció de dos textos àrabs del segle XI sobre l'Equatori escrits per Ibn al-Samh i al-Zarqālī.[3]

El matemàtic italià Campanus de Novara en el seu Theorica Planetarum (c. 1261-1264) descriu la construcció d'un equatori, sent la primera descripció realitzada a Europa en idioma llatí.[4] Richard de Wallingford (1292-1336) és conegut per haver construït un equatori molt sofisticat denominat Albió que permetia el còmput de les longituds de la lluna, el sol i els planetes. Al contrari que altres Equatoris, l'Albion permetia en els seus càlculs la predicció d'eclipsis.[5]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Josep Maria Millàs i Vallicrosa, (1960), A shared legacy: Islamic science East and West: Homage to professor J. M , Universitat de Barcelona, ​​pàg. 335
  2. Proclus. Hypotyposis Astronomicarum Positionum. Karl Manitius (ed.). Leipzig: Teubner, 1909 (Bibliotheca scriptorum Graecorum et Romanorum Teubneriana). 
  3. 3,0 3,1 3,2 Evans, James. The History and Practice of Ancient Astronomy. Oxford & New York: Oxford University Press, 1998, p. 404. ISBN 978-0-19-509539 -5. 
  4. Toomer, G. J.. «Campanus of Novara». A: Charles Coulston Gillispie. Dictionary of scientific biography. III. New York: Scribner, 1971, p. 23-29. ISBN 9780684101149. 
  5. Morrison, James I. «Richard of Wallingford». A: History of Astronomy. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equatorium