Eques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els eques (llatí aeques) foren una nació d'Itàlia que habitava l'alta vall del riu Anio, entre els llatins i els marsis i propers als hèrnics (a l'est) i sabins (a l'oest).

Localització[modifica | modifica el codi]

La seva ciutat principal fou Nersae, lloc no localitzat esmentat per Virgili. Plini el Vell esmenta com a ciutats eques Carseoli, a la vall del Turano, i Cliternia a la vall del Salto, i també Alba Fucencis que segons Livi fou fundada al seu territori després de la conquesta romana però que fou poblada per altra gent. Plini esmenta com a poblets eques els de Comini, Tadiates, Caedici, i Alfaterni però diu que el seu temps ja no existien.

Els eques ocupaven el districte darrere de Tibur i Praeneste, ciutats llatines, però es van estendre a territori llatí i van ocupar la ciutat llatina de Bola i altres, encara que van fracassar davant Praeneste però si que van arribar al puig Algidus. Livi descriu la conquesta del castell Fucinum, que si bé l'atribueix als volscs, segurament fou obra dels eques.

Origen[modifica | modifica el codi]

Probablement foren de la mateixa soca que els volscs, que serien de l'ètnia dels oscs o àusons del centre d'Itàlia, amb influències sabines.

Història[modifica | modifica el codi]

Durant el regnat de Tarquí Prisc a Roma hi va haver una guerra entre eques i Romans en què els primers foren derrotats i sotmesos almenys nominalment. Tarquí el Superb va fer un tractat de pau amb els eques.

El 494 aC van envair territori llatí, i els llatins van demanar ajut a Roma. Els eques van tenir com aliats als volscs. Els hèrnics es van aliar a Roma. Les lluites van durar molts anys. Del 494 al 450 aC els eques van portar la iniciativa i van tenir moltes victòries. El 463 aC van acampar al puig Algidus i per aquestos anys van ocupar les ciutats llatines de Bola, Vitellia, Corbio, Labicum, i Pedum. La victòria molt anomenada de Cincinnat el 458 aC no sembla que suposés cap canvi radical.

Els romans van derrotar els eques a la Batalla del Mont Algidus i el 450 aC a la invasió dels gals els eques no van aconseguir cap èxit i de fet van perdre empenta i la batalla de Corbione va marcar definitivament el domini de Roma sobre aquesta tribu. Foren derrotats pel dictador Aule Postumi Tubert el 428 aC el que va suposar el començament de la seva decadència. El 415 aC van perdre el puig Algidus. És possible que per aquest temps el eques estigueren ajudant als volscs contra els samnites. Pel mateix temps van perdre les citats llatines que ocupaven.

Després de les invasions del gals, la força dels eques ja fou molt menor, potser per les pèrdues durant les guerres contra els mateixos gals. Les seves campanyes del 386 aC i 385 aC van fracassar i van deixar la guerra contra Roma doncs no apareixen durant 80 anys. El 304 aC la lluita dels hèrnics els va portar a la guerra que va acabar amb una derrota total, i les seves ciutats foren ocupades pels romans (Livi diu que foren 41 però no n'esmenta cap); els eques foren exterminats segons Livi si bé cal dir que en els anys següents es torna a tronar als eques lluitant contra Roma en dues campanyes en las que foren derrotats.

Els eques sota domini romà[modifica | modifica el codi]

Finalment es van sotmetre a Roma i foren admesos com a ciutadans i foren inclosos a les tribus Aniensis i Terentina, recent creades. Llavors els eques foren anomenats llatins i el seu nom va desaparèixer excepte pels habitants d'algunes valls més enllà del Latium.

En temps de l'Imperi encara es troba un municipi amb el seu nom (Res Publica Aequiculanorum i Municipium Aequicolanorum). Com a colònia s'esmenta el ager Ecicilanos que se suposa és una deformació de Ager Aequiculanus.