Equiür

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Echiura
Carbonífer – Actualitat
Bonellia.PNG
Classificació científica
Regne: Animalia
Subregne: Metazoa
Superfílum: Lophotrochozoa
Fílum: Echiura
Ordres

Els equiürs (Echiura), són un fílum d'animals marins del superfílum dels lofotrocozous. Conformen un fílum diferenciat dels anèl·lids i la seva filogènia no resta clara, la majoria d'investigadors els relacionen amb els annèlids, malgrat estar mancats de l'estructura segmentada trobada en altres membres d'aquest grup, altres investigadors els relacionen amb els mol·luscs degut al desenvolupament larvari i altres amb els equinoderms.[1] Són un grup de difícil fossilització i els primers espècimens coneguts són del Carbonífer Superior a Pennsilvània. Tanmateix, algun fòssils de caus en forma d'U suggereixen que podrien datar del Cambrià.

Són cucs marins semblants en mida i hàbits als sipúnculs. Moltes espècies com les dels gèneres Echiurus, Urechis, i Ikeda, viuen cataus en la sorra i el llot; d'altres viuen en esquerdes en roques i corall. Thalassema mellita, que viu a la costa sudoccidental dels EUA habita en els exosquelets de clipesteroids morts. Hi entren quan són molt petits i després esdevenen massa grans per sortir-ne.

La majoria d'equiürs viuen en aigües baixes, però també hi ha formes d'alta mar. S'han descrit unes 140 espècies.

Estructura externa[modifica | modifica el codi]

El cos dels equiürs està compost per un tronc cilíndric en forma de salsitxa i una probòscide anterior. Normalment són color gris o marró, però n'hi ha alguns com els Bonellia, que són verds, i d'altres són rojos o roses. Uns pocs són transparents. La probòscide és una llarga i plana projecció del cap i no pot ser retreta en el tronc.

Reproducció i defensa[modifica | modifica el codi]

Està poc estudiat, amb l'excepció de l'espècie Bonellia viridis. Bonellia produeix un pigment d'un verd llampant en la seva pell conegut com a bonel·lina. Les larves planctòniques de Bonellia són molt sensibles a la presència d'aquest compost, que fa que es desenvolupin en mascles que la femella adulta inhalarà. Sobreviuen com a un organisme productor d'esperma semiparàsit que viu en una cambra especialitzada del cos.

En presència de llum, la bonel·lina és un biocida molt efectiu contra els bacteris i larves d'altres organismes, encara que també els eritròcits, en els tests de laboratori.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equiür
  • Ross Piper, Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals, Greenwood Publishing Group (2007)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ruppert, Edward E.; Barnes, Robert D. Zoologia de los invertebrados. 5a edició (traducció de la 5a edició original) (en castellà). Mexico: McGraw Hill Interamericana, 1996. ISBN 968-25-2452-0.