Període Taishō

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Era Taishō)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història del Japó
Kanto-daishinsai.jpg

Gran terratrèmol de Kantō de 1923.

Paleolític 35.000–14.000 aC
Període Jōmon 14.000-400 aC
Període Yayoi 400 aC-250 dC
Període Yamato 250-710
Període Kofun 250-538
Període Asuka 538-710
Període Nara 710-794
Període Heian 794-1185
Shogunat Kamakura 1185–1333
Restauració Kemmu 1333–1336
Shogunat Ashikaga 1336–1573
Període Nanboku-chō 1336–1392
Període Sengoku 1477-1573
Període Azuchi-Momoyama 1568–1603
Període del comerç Nanban
Període Edo 1603–1868
Bakumatsu 1853-1867
Període Meiji 1868–1912
Període Taishō 1912–1926
Japó en la 1a Guerra Mundial 1914-1917
Període Shōwa 1926–1989
Expansionisme japonès
Japó ocupat
Japó postocupat
Període Heisei 1989–present

Glossari

L'era Taishō (大正時代 , Taishō jidai?, lit. "era de la gran rectitud"), o període Taishō és una divisió de la història del Japó que comprèn del 30 de juliol de 1912 al 25 de desembre de 1926, coincidint amb el regnat de l'Emperador Taishō, Yoshihito.

La salut del nou emperador era fràgil, el que va provocar un canvi en el poder polític del país, del vell grup oligàrquic (o genrō) cap a la Dieta del Japó i els partits democràtics. Per tant, l'era és considerada com un període de moviment liberal conegut comunament en el Japó com "democràcia Taishō"; usualment diferenciada de la caòtica era Meiji que li va precedir i del consegüent militarisme de l'era Shōwa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Període Taishō