Erb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Erb
Vicia ervilia Sturm7.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermes
Clade: Rosids
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Gènere: Vicia
Espècie: ''V. ervilia''
Nom binomial
Vicia ervilia
(L.) Willd.

L'erb (Vicia ervilia) és un dels conreus que ja es feien des dels primers temps del Neolític a la Conca del Mediterrani. En castellà se'n diu yero en anglès bitter vetch (literalment: veça amargant), en àrab: kersannah i en turc: burçak.[1] Té un bon contingut nutritiu per als animals remugants i és un conreu fàcil de cultivar i de recollir a més de poder créixer en sòls prims i alcalins, resisteix molt la secada. Els erbs és un conreu actualment molt minoritari als Països Catalans, on tanmateix es troba silvestre,[2] però és típic de Castella. El seu rendiment mitjà en gra és del voltant dels 2000 kg per hectàrea.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una planta anual, ramificada i glabrescent que fa de 20 a 40 cm d'alt. Herba erecta, fulles sense circell o amb circell simple poc desenvolupat,fulles compostes que tenen de 4 a 20 parells de folíols oblongo-linears mucronats, de 5-15 x 1-4 mm; 1-4 flors blanquinoses amb estries violàcies de 6 a 12 mm, floreix d'abril a juny. Els llegums fan de 15-30 x 5-6 mm amb de 2 a 4 granes. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar a 1.200 m d'altitud.

Usos i història[modifica | modifica el codi]

Les seves llavors semblen les de les llentilles vermelles. En cas de consum humà se n'ha de treure l'amargor a base de bullir-les diverses vegades i llençar-ne l'aigua.[3] Segons Zohary i Hopf, només es consumeixen aquestes llavors per part dels humans en temps de fam o en les classes socials més pobres;[4] tanmateix, Plini el Vell va escriure, a la seva Història Natural, que l'erb (ervum) tenia el mateix valor medicinal que la veça (vicia), i que l'Emperador August havia recuperat la salut a base d'una dieta d'erbs.

En estat silvestre els erbs inclouen la zona d'Anatòlia i el nord d'Iraq, amb una extensió a les muntanyes de l'Anti-Líban de Síria i el Líban. Restes d'una domesticació primerenca es troben en diversos jaciments arqueològics de Turquia que amb radiocarboni estan datats del VII i VI ml·lenis a.C.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erb
  1. L.L. Bellido, "Grain legumes for animal feed" in Neglected crops: 1492 from a different perspective, J.E. Bermejo and J. Leon, editors; Plant Production and Protection Series, No. 26 (Rome: FAO), pp. 273-288
  2. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
  3. Enneking & Francis (1997) "Development of Vicia ervilia as a grain crop for Southern Australia"
  4. 4,0 4,1 Daniel Zohary and Maria Hopf, Domestication of Plants in the Old World, third edition (Oxford: University Press, 2000), p. 116.