Ercole Baldini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ercole Baldini Icona ciclista
Gnome-dev-camera.svg
Falta una imatge que il·lustri l'article.
En podeu carregar i/o afegir una.
Dades biogràfiques
Nom complet Ercole Baldini
Data de naixement 26 de gener de 1933
País Itàlia Itàlia
Dades biomètriques
Equips
Equips anteriors 1957-1958. Legnano
1959-1962. Ignis
1963. Cynar
1964. Salvarani
Principals triomfs
Curses per
etapes
Maillot rosa Giro d'Itàlia (1958)
5 etapes al Giro d'Itàlia
1 etapa al Tour de França
Curses d'un
dia
Maillot arc iris Campió del món en ruta (1958)
Or Medalla d'or a Melbourne 1956 en ruta
Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta (1957, 1958)
Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
Or Melbourne 1956 ruta
Campionat del Món en ruta
Or Reims 1958 ruta
Campionat del Món en pista Maillot arc iris
Or Copenhaguen 1956 Persecució indiv. amat.
Bronze Leipzig 1960 Persecució individual
Bronze París 1964 Persecució individual

Ercole Baldini (Villanova di Forlì, Emília-Romanya, 26 de gener de 1933) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1957 i 1964.

La principal especialitat de Baldini era la contrarellotge, cosa que li va valer guanyar-se el renom de l'elettrotreno di Forlì.

Durant la seva carrera aconseguí 44 victòries, destacant una medalla d'or als Jocs Olímpics de Melbourne, el Campionat del Món de 1958, el Giro d'Itàlia de 1958 i diversos campionats d'Itàlia. També aconseguí el rècord del món de l'hora el 1956.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ercole Baldini va destacar des de ben jove en el món del ciclisme. El 1951, als 17 anys, ja va quedar en 3a posició al Campionat d'Itàlia juvenil, passant a la categoria amateur l'any següent. Malgrat no aconseguir massa victòries els seus resultats feien presagiar un gran ciclista. A finals de 1954 va batre el rècord de l'hora amateur, establint-ho en 44 quilòmetres i 870 metres.

Baldini va començar a destacar mundialment el 1956. Fins i tot sense tenir gran experiència en pista, es va proclamar campió d'Itàlia i del món de persecució, i campió amateur d'Itàlia de ruta. El mateix any va guanyar la medalla d'or en la prova de ciclisme en ruta en els Jocs Olímpics de Melbourne.

Encara el 1956 es va preparar per intentar batre de nou el rècord de l'hora. Abans d'això va batre els rècords mundials de 10 i 20 km. Finalment va batre també el rècord de l'hora, desposseint Jacques Anquetil, en completar 46 quilòmetres i 393 metres el 19 de setembre al velòdrom Vigorelli de Milà, un rècord que es va mantenir vigent fins al 18 de setembre de 1957, data en la qual el francès Roger Rivière el va batre.

El 1957 va fer el salt a professionals, aconseguint diverses victòries, entre les quals el Trofeu Baracchi en companyia de Fausto Coppi i el Giro del Lazio. En la seva primera participació en el Giro d'Itàlia va acabar tercer en la classificació general i guanyà una etapa.

El 1958 va ser l'any en què va aconseguir les victòries més destacades. Va guanyar el Giro d'Itàlia, va ser campió d'Itàlia i del món de ciclisme en ruta. Al costat d'Aldo Moser va revalidar el triomf de l'any anterior al Trofeu Baracchi.

El 1959 va repetir victòria al Trofeu Baracchi, al costat de Moser, i va prendre part, per primera vegada, al Tour de França, aconseguint un triomf d'etapa i acabant sisè de la classificació general final.

Els seus resultats no van assolir la brillantor dels seus primers anys en part a causa d'una intervenció quirúrgica en una de les seves cames. Malgrat això, el 1960 es va imposar en el Gran Premi de les Nacions i va obtenir la medalla de bronze en el Campionat del Món de persecució; el 1961 va tornar a vèncer al Trofeu Baracchi, aquesta vegada al costat de Joseph Velly; el 1962 va acabar 7è al Giro d'Itàlia i 8è al Tour de França; i el 1964 va tornar a guanyar la medalla de bronze en el Campionat del Món de persecució.

En retirar-se del ciclisme en actiu passà a desenvolupar feines de director esportiu. També va ser president de l'Associació de ciclistes i ha estat col·laborador del president de l'UCI Hein Verbruggen.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

  • 1957. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1958. 1r de la classificació general. Vencedor de 4 etapes
  • 1959. 17è de la classificació general
  • 1960. 41è de la classificació general
  • 1962. 7è de la classificació general
  • 1963. 26è de la classificació general
  • 1964. Abandona

Resultats al Tour de França[modifica | modifica el codi]

  • 1959. 6è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1960. 33è de la classificació general
  • 1962. 8è de la classificació general
  • 1964. Abandona (7a etapa)



Precedit per:
Rik Van Steenbergen
Guanyador del Campionat del Món de ciclisme Maillot arc iris
1958 (França Reims)
Succeït per:
André Darrigade
Precedit per:
Gastone Nencini
Guanyador del Giro d'Itàlia Maillot rosa
1958
Succeït per:
Charly Gaul
Precedit per:
Jacques Anquetil
Rècord de l'hora (46,394 km)
19 de setembre de 1956 - 18 de setembre de 1957
Succeït per:
Roger Rivière

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]