Eric-Emmanuel Schmitt
De Viquipèdia
Eric-Emmanuel Schmitt (Sainte-Foy-lès-Lyon, França, 28 de març de 1960) és un filòsof, escriptor i dramaturg francès. Les seves obres s'han traduït i interpretat a més de 30 països a tot el món.
Va estudiar al Lycée du Parc a Lió i era acceptat a l'École Normale Supérieure de París (1980-1985), on rebia un doctorat en filosofia, escollint com a tesi "Diderot i la metafísica". Es passava llavors tres anys ensenyant a Cherbourg-Octeville i a la universitat de Chambéry.
De descendència alsaciana, va créixer sota la influència atea dels seus pares, però Schmitt finalment es professava cristià, després d'anys de ser un agnòstic.
Inicialment es donava a conèixer com a escriptor per a l'escenari. El seu primer treball, La nuit de Valognes, es representava un cert nombre de vegades entre 1991 i 1992, tant a França com a l'estranger. El primer èxit arribava amb la seva segona obra, Le Visiteur, que va guanyar el premi Molière com a millor autor i millor espectacle el 1993. Va ser estrenada al Teatre Poliorama l'u de febrer de 1996, en una producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.
Els anys següents van estar farcits d'èxits teatrals com Golden Joe (1995), Variations Énigmatiques (1996), El llibertí (1997 i estrenada a Catalunya el 2007), Milarepa (1997), Frédérick ou Le Boulevard du Crime (1998), Hôtel des deux mondes (1999) i Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran (1999).
Schmitt cobreix una gran varietat de temes en les seves obres. Golden Joe fa una crítica de les actituds cíniques dels implicats en les altes finances. A Variations Énigmatiques, l'autor dóna veu a dos homes molt diferents, que parlen de les seves pròpies filosofies de vida i que estimen a la mateixa dona. El llibertí és un drama històric sobre la vida del filòsof Denis Diderot i del qual es faria una versió cinematogràfica l'any 2000.
Adicionalment a les seves obres de teatre, Schmitt ha escrit un cert nombre de novel·les reeixides com La Secte des Égoïstes (1994), Oscar et la dame rose (1999), L'Évangile selon Pilate (2000), La Part de l'Autre (2001), Lorsque j'étais une œuvre d'art (2002), L'enfant de Noé"(2004), Ma vie avec Mozart (2005).
Les religions del món juguen un paper important en l'escriptura de Schmitt. A Le Cycle de l'Invisible, Schmitt intenta una harmonització de religions i cultures. Milarepa és el primer exemple d'aquesta sèrie i descriu el budisme tibetà. La segona incursió la fa a Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran dedicada al sufisme, una branca de l'Islam, i que també fa referència al judaisme. La Oscar et la dame rose concerneix al cristianisme. L'enfant de Noé, una comparació de judaisme i cristianisme, acaba la sèrie.
De Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran es va fer una versió cinematogràfica l'any 2003, dirigida per François Dupeyron i amb Omar Sharif al principal paper.
[edita] Obres traduïdes al català
- La nit de Valognes. 1996
- El visitant. Barcelona : Llibres de l'Index, 1996
- L'Òscar i la Peggy Blue. Barcelona : Cruïlla, 2005
- El llibertí. Barcelona : Llibres de l'Index, 2007
- Variacions enigmàtiques. 2007
