Erich Topp

Erich Topp

(1942)
Biografia
Naixement	2 juliol 1914 Hannover (Alemanya)
Mort	26 desembre 2005 (91 anys) Süßen (Alemanya)
Ajudant de camp
18 abril 1937 – 4 octubre 1937
Dades personals
Formació	Universitat de Hannover - arquitectura (1946–1950) Acadèmia Naval de Mürwik (1935–1936)
Activitat
Ocupació	militar, soldat
Activitat	1934-1945 — 1958-1969
Ocupador	Howaldtswerke-Deutsche Werft, consultor
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Membre de	Burschenschaft Teutonia zu Kiel (en) (1933–)
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi Alemanya
Branca militar	Kriegsmarine Bundesmarine
Rang militar	Kriegsmarine: Fregattenkapitan Bundesmarine: Konteradmiral
Comandant de (OBSOLET)	U-57, 5/5/1940-15/5-09/1940 U-552, 4/12/1940-8/9/1942 Flottillenchef 27a Flotilla U-boat, 1942-1945 U-3010, 1945 U-2513, 1945
Conflicte	Segona Guerra Mundial: Batalla de l'Atlàntic
Premis Insígnia de Guerra dels Submarins amb Diamants Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases Gran Creu del Mèrit

El Konteradmiral Erich Topp (2 de juliol de 1914 – 26 de desembre de 2005) va ser el tercer màxim comandant Experten alemany de la II Guerra Mundial. Va enfonsar 35 vaixells, amb un total de 197.460 tones enfonsades.

Biografia

Topp va néixer a Hannover, allistant-se a la Kriegsmarine el 1934, servint en primer lloc com a Leutnant zur See al creuer lleuger Karlsruhe el 1937, abans de ser destinat a la U-Bootwaffe (flota submarina) a l'octubre de 1937. Serví com a Oficial Vigia al U-46, participant en quatre patrulles de combat abans de rebre el seu primer comandament a bord del U-57 el 5 de juny de 1940. Comandà el U-57 en dues missions en les que enfonsà 6 vaixell. Va ser enfonsat després d'una col·lisió amb un vaixell noruec el 3 de setembre de 1940.

El U-552 tornant a St. Nazaire

Topp va sobreviure i va rebre el comandament del U-552, un submarí tipus VIIC el 4 de desembre de 1940. Amb el U-552, Der Rote Teufel, operà principalment contra combois a l'Atlàntic nord, enfonsant 30 vaixells i causant danys a diversos més en 10 patrulles. Una de les seves víctimes durant aquest període va ser el destructor USS Reuben James, el primer vaixell de guerra americà que va ser enfonsat durant la II Guerra Mundial, el 31 d'octubre de 1941.

A l'octubre de 1942 va rebre el comandament de la 27a Flotilla U-boat, estacionada a Gotenhafen, encarregat de preparar els nous submarins del tipus XXI al servei actiu. Va redactar el manual de batalla pel Tipus XXI, i poc abans del final de la guerra va prendre el comandament del U-2513, amb el qual es rendí el 8 de maig de 1945 a Horten (Noruega).

Després de la guerra treballà com a pescador i després com a arquitecte, fins que finalment s'uní a la Bundesmarine, arribant al rang de Konteradmiral abans de 1969. Després del seu retir treballà com a consultor industrial per diverses drassanes. El 1992 es publicaren les seves memòries: "The Odyssey of a U-Boat Commander: The Recollections of Erich Topp". Topp va exercir de conseller tècnic per al joc de simulació de submarins Silent Hunter II.

Va morir a Süßen el 26 de desembre del 2005, a l'edat de 91 anys.

Resum de la carrera

Dates de promocions

Offiziersanwärter (8 d'abril de 1934)

Fähnrich zur See (1 de juliol de 1935)

Oberfähnrich zur See (1 de gener de 1937)

Leutnant zur See (1 d'abril de 1937)

Oberleutnant zur See (1 d'abril de 1939)

Kapitänleutnant (1 de setembre de 1941)

Korvettenkapitän (17 d'agost de 1942)

Fregattenkapitän (1 de desembre de 1944)

Condecoracions

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro – 20 de juny de 1941 com a Oberleutnant zur See i comandant del U-552

Fulles de Roure (87è) – 11 d'abril de 1942 com a Kapitänleutnant i comandant del U-552

Espases (17è) – 17 d'agost de 1942 com a Kapitänleutnant i comandant del U-552

Insígnia de Guerra dels Submarins – 7 de novembre de 1939

Amb Diamants – 11 d'abril de 1942

– 1 de setembre de 1940

– 1 de gener de 1940

Creu al Mèrit de Guerra de 1a classe amb Espases – 1944

Medalla dels 4 anys de Servei

Creu al Mèrit de Guerra amb espases de 2a classe – 30 de gener de 1944

• Daga d'Honor de la Kriegsmarine amb Diamants – 17 d'agost de 1942
• 3 mencions al Wehrmachtbericht (3 de juliol de 1941, 11 d'abril de 1942, 18 de juny de 1942)

Gran Creu del Mèrit de la República Federal Alemanya – 19 de setembre de 1969

Bibliografia

• Berger, Florian (2000). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges (en alemany). Wien, Austria: Selbstverlag Florian Berger. ISBN 3-9501307-0-5.
• Busch, Rainer & Röll, Hans-Joachim (2003). Der U-Boot-Krieg 1939-1945 - Die Ritterkreuzträger der U-Boot-Waffe von September 1939 bis Mai 1945 (en alemany). Hamburg, Berlin, Bonn Germany: Verlag E.S. Mittler & Sohn. ISBN 3-8132-0515-0.
• Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945 (en alemany). Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.
• Savas, Theodore P., Editor. (2004) Hunt and Kill: U-505 and the U-boat War in the Atlantic. Savas Beatie LLC, New York, NY. (Topp Foreword)
• Savas, Theodore P., editor. (1997, 2004). Silent Hunters: German U-boat Commanders of World War II. Naval Institute Press.
• Scherzer, Veit (2007). Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en alemany). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2.
• Topp, Erich (1992). The Odyssey of a U-boat Commander (in English).
• Helden der Wehrmacht III - Unsterbliche deutsche Soldaten (en alemany). München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2007. ISBN 978-3-924309-82-4.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich Topp

• «Bibliografia relacionada amb Erich Topp» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
• «Uboat.net». The Men – Erich Topp. [Consulta: 8 febrer 2007].
• Bavarian Army Museum in Ingolstadt Arxivat 2013-07-02 a Wayback Machine.