Erich von Manstein

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Erich von Manstein
(24 de novembre de 18879 de juny de 1973)
El Mariscal Erich von Manstein
El Mariscal Erich von Manstein
Lloc de naixement: Bandera de l'Imperi Alemany Berlín, Imperi Alemany
Lloc de defunció: Bandera d'Alemanya Irschenhausen, Alemanya
Lleialtat: Bandera de l'Imperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Bandera d'Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Bandera d'Alemanya R.F.A.
Arma/servei: Wehrmacht Heer
Anys de servei: 19061944
Rang: Generalfeldmarschall Generalfeldmarschall
Batalles/guerres: I Guerra Mundial
II Guerra Mundial:
Condecoracions: Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases

Erich von Manstein (24 de novembre de 188711 de juny de 1973) fou un militar alemany. Va ser un dels comandants més prominents de les Forces Armades de l'Alemanya nazi (la Wehrmacht). Durant la Segona Guerra Mundial va assolir el rang de Mariscal de Camp (Generalfeldmarschall), i molts militars el consideren com un dels millors caps militars de la Wehrmacht.

Va ser l'iniciador i un dels responsables del pla d'invasió de França, alternativa que donà la victòria a l'anomenada Batalla de França. També participà en les victòries de l'istme de Perekop, Kerch, Sebastòpol i Khàrkiv, però fracassà a les evacuacions de Stalingrad i de la bossa de Txerkassi. Al març de 1944, Hitler el retirà donades les seves diferències estratègiques.

Va ser jutjat a l'estat d'Hamburg el 1949 per crims de guerra, i condemnat per "negligència en la protecció de vides civil". Va ser rebre una sentència de 18 anys, que fou reduïda a 12, i finalment només en complí 4. Després de deixar la presó el 1953, va ser conseller militar del Govern de la República Federal Alemanya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Erich von Lewinski neix el 24 de novembre de 1887 a Berlín i és el desè fill d'un General d'Artilleria (Eduard von Lewinski) i una aristòcrata de la Prússia Occidental. És adoptat pel seu oncle, el General Georg von Manstein, després de la mort dels seus pares. L'ara Erich von Manstein comença la seva carrera militar el 1906 com a Leutnant servint al 3r Regiment de Guàrdies. Entre 1911 i 1913 serveix com Adjunt del Batalló de Fusellers del 3r Regiment de Guàrdies. El 1913, entra a l'Acadèmia de Guerra i el 1914, rep la promoció al rang d'Oberleutnant.

Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

El 1914 torna al 3r Regiment de Guàrdies i serveix com a Adjunt del 2n Regiment de Reserva. Durant la I Guerra Mundial, serveix tant al Front Occidental com a Rússia. Mentre que lluitava al Front Rus, és ferit i després és transferit a l'estat major del comandant del grup d'exèrcit, seguit per altres posicions d'Estat Major. El 1915, von Manstein és promogut a Haupmann i queda com a oficial d'Estat Major fins al final de la guerra, el 1918. El 1918, es presenta voluntari per un destí a la força defensiva fronterera de Breslau i s'està allà fins al 1919.

El Reichswehr[modifica | modifica el codi]

Erich von Manstein pren part al procés de creació del Reichswehr i, el 1920, rep el nomenament de Comandant de Companyia i el 1922, de Comandant de Cos a Stettin.

El 1927 és promogut a Major, mentre servei a la Caserna General. A finals dels anys 20, visita diversos països europeus i les seves forces armades per guanyar experiència i adquirir informació. El 1932, von Manstein és promogut al rang d'Oberstleutnant, i rep el comandament del Jager Battalion. El 1933, la situació a Alemanya ha canviat i von Manstein és promogut al rang de Coronel, i el 1935, és traslladat a l'Estat Major de la Wehrmacht. El 1936 és promogut a Major General i esdevé Cap d'Estat Major del General Bock. Llavors comanda la 18ª Divisió d'Infanteria a Liegnitz, i el 1938, pren part a la conquesta dels Sudets com a Cap d'Estat Major del General von Leeb.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Imatge de von Manstein saludant Adolf Hitler, març de 1943.

L'1 d'abril de 1939, von Manstein és promogut al rang de Generalleutnant, i passa a servir com a Cap d'Estat Major del General Gerd von Rundstedt, qui comanda el Grup d'Exèrcit Sud durant la invasió de Polònia al setembre. En els preparatius de la Batalla de França, von Manstein rep la posició de Cap d'Estat Major del Grup d'Exèrcit A, i l'1 de febrer de 1940, rep el comandament del 38è Cos d'Infanteria (que dirigirà amb èxit a França i serà el primer a creuar el riu Senar), i proposa un pla nou per l'atac de França, basant-se en les seves experiències a Polònia, on va aprendre la tècnica de la Blitzkrieg. Ignora completament el Pla Schlieffen, originari de 1914, i traça un nou pla anomenat Operation Sichelschnitt: la idea principal és atacar usant una força concentrada de Panzers a través del bosc de les Ardenes, per travessar els ponts del riu Mosa abans de trencar per l'est, flanquejant la línia Maginot i tallant l'exèrcit francès al nord. Primer el seu pla va ser rebutjat per l'Alt Comandament del Heer (OKH), però va aconseguir que Hitler en persona s'hi interessés i va ser ràpidament acceptat.

Durant la Batalla de França, Erich von Manstein és promogut a General i el 19 de juny de 1940 rep la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

Al Febrer de 1941, Erich von Manstein rep el comandament del recentment format 56è Cos Panzer, que en preparació per l'Operació Barbarroja, va ser assignat al 4t Grup Panzer de Hoepner, al Grup d'Exèrcit Nord de von Leeb. Del 22 al 26 de juny, von Manstein avança 320 km, mentre captura ponts a través del riu Duna i gairebé conquereix la ciutat de Leningrad. El 12/13 de setembre de 1941, rep el comandament de l'11è Exèrcit (part del Grup d'Exèrcits Sud del mariscal von Rundstedt) al sud de Rússia (Crimea). Llavors es dirigeix triomfalment cap al sud, a l'interior de Crimea, mentre que pren 430.000 presoners soviètics i el 16 de novembre, té segura tota Crimea excepte Sebastòpol. Durant l'hivern desbarata la contraofensiva soviètica i torna a dirigir-se al sud.

L'1 de juliol de 1942 captura la ciutat de Sebastòpol, i el mateix dia rep la promoció al rang de Mariscal de Camp. A darrers de juliol, l'11è Exèrcit es dirigeix al nord per ajuntar-se al Grup d'Exèrcit Nord i a l'agost de 1942, von Manstein torna a atacar la ciutat de Leningrad. Al novembre, rep el comandament del recentment format Grup d'Exèrcit Don, que està format pel 4t Exèrcit Panzer de Hoth (part del qual està atrapat a Stalingrad), el 6è Exèrcit de Paulus (completament atrapat a Stalingrad) i el 3r Exèrcit Romanès. Ordena el relleu del 6 è Exèrcit i del 4t Exèrcit Panzer dins la bossa de Stalingrad. Comença el seu atac el 12 de desembre, i el 24 encara està a 50 km de la "Fortalesa Stalingrad", quan el seu exèrcit és aturat i és forçat a una retirada de 200 km, que continua fins a febrer de 1943.

Al febrer de 1943, Erich von Manstein rep el comandament del Grup d'Exèrcits Sud (compost del Grup d'Exèrcits Don i del Grup d'Exèrcits A) i recupera la ciutat de Khàrkiv el 15 de març, seguida per la de Belgorod, després d'una de les ofensives alemanyes de més èxit de la guerra.

En reconeixement a aquesta acció, el 14 de març de 1943 rep les fulles de roure per la seva Creu de Cavaller. Tal com ja havia succeït, von Manstein proposa un pla propi per l'ofensiva de l'estiu, però li és refusat. Durant Zitadelle, el Grup d'Exèrcit Sud de von Manstein fa un bon progrés però és eventualment aturat quan el 4t Exèrcit Panzer és incapaç d'avançar cap al nord. Això és resultat de no resoldre la major batalla de tancs el 12 de juliol, a la zona de Prochorovka, on el 2n Cos Panzer SS del SS-Obergruppenführer Paul Hausser va lluitar amb el 5è Exèrcit Blindat de Guàrdies del Tinent General Pàvel Rótmistrov. Després del fracàs de l'Operació Ciutadella i la Batalla de Kursk, von Manstein és traslladat a la retirada davant la contraofensiva soviètica. Al setembre, és retirat al costat occidental del riu Dnièper, mentre infligia greus danys a l'Exèrcit Roig. Entre octubre i fins gener de 1944, von Manstein "estabilitza" la situació, però al gener es veu forçar a retirar-se per la nova ofensiva soviètica. A mitjans de febrer de 1944, von Manstein desobeeix les ordres de Hitler i ordena que l'1è i el 42è Cossos (consistents en 56.000 homes en 6 divisions) del Grup d'Exèrcit Sud trenquin la "Bossa de Cherkassy", el 16 i 17 de febrer. Eventualment, Hitler accepta aquesta acció i ordena la retirada.

El 30 de març de 1944, Erich von Manstein és acomiadat per Hitler després d'una sèrie de conferències "calentes" sobre la situació i decisions que concernien al Front Oriental. El mateix dia, von Manstein rebia les Espases per la seva Creu de Cavaller. Després del seu comiat, Manstein entra a l'hospital de Brelau per una operació a l'ull, seguit per un temps de convalescència prop de Dresden i llavors es retira al seu estat. Mentre, si bé estava al corrent de l'atemptat contra Hitler, no pren part.

A finals de gener de 1945, reuneix la seva família i els evacua cap a Celle, a l'Alemanya Occidental.

Després de la Guerra[modifica | modifica el codi]

Al maig de 1945, Erich von Manstein és arrestat pels britànics i és Presoner de Guerra al camp de Luneberg i després a Nuremberg. A l'agost de 1946 és traslladat al camp especial per alts oficials a Gran Bretanya i torna a Alemanya a l'estiu de 1948. Durant els judicis per crims de guerra d'agost de 1949, Erich von Manstein és sentenciat a 18 anys de presó, però és posat en llibertat el 1952 per motius de salut. Von Manstein també defèn amb èxit uns quants oficials de la Wehrmacht amb càrrecs de crims de guerra. El 1956 esdevé conseller del Bundeswehr, aliat als enemics de guerra d'Alemanya per protegir l'Europa Occidental contra els països satèl·lits de la Unió Soviètica.

Erich von Manstein viu amb la seva família a Irschenhausen, a Baviera, fins a la seva mort, el 10 de juny de 1973. Està enterrat a Dorfmark, al nord de Hannover.

El 1955 publica les seves memòries titulades Verlorene Siege (Victòries Perdudes), seguides per Aus einem Soldatenleblen 1887-1939 (De la vida d'un soldat 1887-1939) el 1958.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Charakter als Fähnrich Charakter als Fähnrich (06.03.1906);
Leutnant Leutnant (27.01.1907; amb patent del 14.06.1905);
Oberleutnant Oberleutnant (19.06.1914);
Hauptman Hauptmann (24.07.1915);
Major Major (00.02.1928);
Oberstleutnant Oberstleutnant (01.04.1931);
Oberst Oberst (01.12.1933);
Generalmajor Generalmajor (01.10.1936);
Generalleutnant Generalleutnant (01.04.1938);
General de la Wehrmacht General der Infanterie (01.06.1940);
Generaloberst Generaloberst (07.03.1942);
Generalfeldmarschall Generalfeldmarschall (01.07.1942)

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Creu de Cavaller (19/7-1940) (com General der Infanterie i Kommandierender General XXXVIII.Armee-Korps)
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure Fulles de Roure (14/3/1943) (209º) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber Heeresgruppe Süd, Frente Oriental)
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Espases (30/3-1944) (59º) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber Heeresgruppe Süd, Front Oriental)
Reial Orde Prussià de Hohenzollern amb espases Creu de Cavaller del Reial Orde Prussià de Hohenzollern amb espases
Creu de Ferro 1914 de 1ª classe Creu de Ferro 1914 de 1a Classe
Creu de Ferro Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (21-9-1939)
Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (16-9-1939)
Insígnia de Ferits Insígnia de Ferits, 1918 en Negre
Creu d'Honor 1914-1918 Creu d'Honor 1914-1918
Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42
Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe amb Fulles de Roure
Escut de Crimea en Or
Orde de Miquel el Valent Orde de Miquel el Valent (Romania)
Butlletí de la Wehrmacht: 11.10.1941; 12.10.1941; 31.10.1941; 19.05.1942; 20.05.1942; 02.07.1942; 20.03.1943; 04.08.1943